Selecciona Edició
Connecta’t

L’esquerrà Tabaré Vázquez serà el successor de Mujica a l’Uruguai

El candidat del Front Ampli venç a les presidencials Luis Lacalle, de centredreta, segons les primeres projeccions

L'expresident i candidat Tabaré Vázquez votant aquest diumenge.
L'expresident i candidat Tabaré Vázquez votant aquest diumenge. AFP

El progressista Tabaré Vázquez, de 74 anys, succeirà al capdavant del Govern uruguaià José Mujica, de 79, el mateix home que el va succeir a ell fa cinc anys. El candidat de la coalició socialdemòcrata Front Ampli es va imposar en les presidencials d'aquest diumenge al rival del Partit Nacional, Luis Lacalle Pou, de 41 anys i de centredreta. Les primeres projeccions després del tancament d'urnes destacaven que Vázquez guanyava per una diferència de gairebé 14 punts (un 53,9% dels vots, en contraposició amb el 40%). Per primera vegada en dos segles una formació socialdemòcrata governarà el país al llarg de 15 anys i tres eleccions consecutives.

Acaba així una campanya marcada pel joc net, el respecte i la falta d'al·lusions a la corrupció. Gairebé tots els missatges van girar entorn dels grans reptes que esperen per al país per consolidar-lo en la modernitat. I tant Lacalle com Vázquez van destacar aquest signe de convivència en els discursos que van pronunciar després de conèixer-se els resultats.

Els últims deu anys la riquesa del país gairebé s'ha triplicat i la pobresa s'ha reduït del 40 al 10,5%

Vázquez assumirà el comandament l'1 de març, tal com prescriu una Constitució que només permet repetir el mandat de forma no consecutiva. Aquest oncòleg, que ja havia estat alcalde de Montevideo el 1990, va guanyar les presidencials del 2004 en una primera volta. El 2009 va cedir el comandament a Mujica i ara el torna a reprendre. Aquesta vegada va necessitar una segona volta. Però en les eleccions de fa un mes va ser tan gran la distància que va treure a Lacalle Pou (un 47,8% dels vots, enfront d’un 30,9%), que en realitat els militants d'esquerra feia 30 dies que celebraven la victòria. Durant aquest mes, Tabaré Vázquez s'ha limitat a recordar els èxits de la “dècada guanyada”. No calia esforçar-se molt a explicar-los.

Hi ha imatges que poden explicar millor que mil xifres l'avenç que ha viscut l’Uruguai en els deu anys que va governar l'esquerrà Front Ampli. Molins de vents a les planes, milers de paletes desplaçant-se cada matí en les seves motos, quan abans anaven en bici o a peu, centenars de tractors nous als camps de soja, centres comercials plens, cues de vaixells esperant dia i nit per entrar al port de Montevideo, els ferris plens diàriament de viatgers rumb a Buenos Aires… El progrés és tan evident que el candidat de centredreta va plantejar la seva campanya per a les presidencials d'aquest diumenge assumint els èxits de l'esquerra i prometent millorar-los. I Tabaré Vázquez, el candidat del Front, de 74 anys, no va necessitar res més que recalcar que ell mateix va contribuir decisivament en aquests avenços com a president del país entre el 2004 i el 2009. Els dos candidats van prometre sempre que el seu gran repte seria ara consolidar tot el que s’ha assolit i donar el gran salt cap a la modernitat.

L’Uruguai, igual que l’Argentina, va patir el 2002 els estralls de la crisi bancària. I els últims deu anys, la riquesa gairebé s’ha triplicat; la pobresa s’ha reduït del 40% al 10,5%, cosa que significa que en un país de 3,3 milions d'habitants al voltant d'un milió han deixat de ser pobres; la desocupació ha passat del 19% al nivell més baix de la història, un 6,5%. El 2005 hi havia 278.000 hectàrees de soja sembrades i ara n’hi ha 1,2 milions. La producció d'energies renovables no convencionals (exceptuant la hidràulica) ha passat de zero el 2004 al 30% d'ara. I això ha fet que la factura de llum sigui més barata i que el 2016 el país aspiri a ser el líder de producció d'energia eòlica al món. Amb els Governs de Tabaré Vázquez i de José Mujica el PIB per càpita de l’Uruguai s'ha convertit en el més alt de l’Amèrica Llatina (16.834 dòlars).

L'Uruguai segueix sent massa vulnerable a les oscil·lacions del mercat de la carn i els cereals

I per si tot això no fos poc, el mateix Lacalle ha reconegut en diverses ocasions que José Mujica ha posat l’Uruguai al mapa. I, a més a més, tot aquest creixement s’ha aconseguit sense gairebé cap escàndol de corrupció. Però l’Uruguai no és Finlàndia ni Suïssa. Segueix sent massa vulnerable a les oscil·lacions del mercat de la carn i els cereals, els seus principals productes d'exportació. I la imatge d'aquest port on sempre hi ha vaixells esperant és un motiu d'orgull tant com de preocupació. El port s'ha quedat petit.

La veneçolana Gladis Genua, directora de la Comissió Andina de Foment (CAF) per l’Uruguai, coincideix amb el que van expressar els dos candidats presidencials en les seves campanyes: per no dependre de l'agricultura o dels tombs polítics de l’Argentina i el Brasil, l’Uruguai hauria de “convertir-se en una plataforma logística del sud, ser el port de sortida dels productes del Paraguai (que no té mar) i un referent a l’Atlàntic. Ara l'esforç és modernitzar les infraestructures, el port i el sector ferroviari.

La senadora Lucía Topolansky, dona del president José Mujica, va més enllà: “Hem de ser el port de sortida per a moltes zones del sud del Brasil, del Paraguai i de Bolívia. Hem de reflotar tot el ferrocarril, que va ser escombrat pel període neoliberal”. I per aconseguir-ho, el país necessitarà inversió estrangera. En aquest terreny, l’Uruguai gaudeix d'una bona carta: “Aquí no es demanen suborns. Als anys quaranta va venir una gran empresa a invertir i en els seus pressupostos ja hi constaven els diners destinats a suborns. Quan els van aclarir que això no era necessari, ells mateixos van preguntar què podien fer amb aquests diners. Els van suggerir que fessin una donació a la universitat de la República i amb aquella quantitat es van construir les calderes de la Facultat d’Enginyeria. Les empreses que vénen aquí saben que som un país seriós on es respecten les institucions”.

Topolansky creu que en els propers anys serà important la participació dels empresaris argentins que van ajudar a implantar la tecnologia en el cultiu de la soja. Un dels més destacats és Gustavo Grobocopatel, conegut a l’Argentina com el Rei de la Soja. Des d'aquest país, mitjançant correu electrònic, Grobocopatel explica que fa deu anys els uruguaians del camp marxaven a Montevideo i d'allà a l'estranger. “I ara estan tornant al camp”. Però, Grobocopatel aclareix que el país hauria de millorar les infraestructures i la integració amb el sud del Brasil. Recorda que l’Uruguai està “molt endarrerida” en educació i que els sindicats i l’Estat tenen el gran desafiament d'aconseguir un pacte per posar remei a aquest retard.

Aquest era el primer objectiu de José Mujica el 2009 –“Educació, educació, educació. I una altra vegada educació”– i aquest és el seu gran fracàs assumit. En l'últim informe de PISA (per les sigles en anglès, programa internacional per a l’avaluació d’estudiants), del 2012, l’Uruguai va obtenir els pitjors resultats des que van començar aquestes proves el 2003. Els Governs del Front Ampli van portar ordinadors a les escoles, però la qualitat de l'ensenyament secundari segueix sent pèssima. El nou president té tasques al davant.