_
_
_
_
_
UNA JORNADA NEGRA

Radicals de totes les ideologies

Els ultres del Frente, d'extrema dreta, i els de Riazor Blues, d'esquerra, van tenir el suport dels Boys de l'Sporting i els Bukaneros del Rayo, respectivament

Captura de televisió que mostra dos policies emportant-se detingut un seguidor radical del Deportivo després de la baralla.
Captura de televisió que mostra dos policies emportant-se detingut un seguidor radical del Deportivo després de la baralla.Álvaro García

El Frente Atlético va néixer a finals de la temporada 1982-83. En l'actualitat, té uns 2.500 integrants, dels quals un centenar són violents i són coneguts dins del fons que ocupen al Calderón com “el grup dels pelats”, en al·lusió a l'estètica ultra, per més que últimament ja no se'ls pot reconèixer per portar el cap rapat i jaquetes tipus bomber. D'extrema dreta, el Frente ha format part històricament de la família Blood & Honour, mentre que els Ultrasur del Madrid, amb els quals comparteixen la doctrina feixista i racista, però de qui són enemics acèrrims, es definien com a Hammerskin. “El que ha succeït és el més greu que ha passat en els últims 16 anys”, reconeixia un antic integrant del Frente, en referència a l'assassinat d'Aitor Zabaleta, seguidor de la Reial Societat a qui Ricardo Guerra Cuadrado va clavar una punyalada fora de l'estadi. “Això suposarà el cop de gràcia per al Frente”, donaven per fet al fons.

Els atlètics sumen uns 2.500 integrants, entre els quals hi ha un centenar violents

La decisió que el club va prendre fa uns anys d'envoltar el fons amb un reixat per posar fre a les baralles i intimidacions que arribaven a estendre's a altres parts del Calderón va afectar el Frente, que va veure com queia el nombre de membres fins a la xifra actual.

Fonts policials precisen que també van participar ahir en els incidents membres dels Ultra Boys (Sporting de Gijón), que igual que el Frente Atlético són d'extrema dreta i tenen mala relació amb els radicals del Deportivo.

Al seu torn, donant suport als ultres del club gallec, d'extrema esquerra, hi havia els Bukaneros del Rayo Vallecano, de la mateixa ideologia i enemics declarats dels radicals atlètics.

I qui són els Riazor Blues? Van començar com a aficionats cridaners i esvalotadors i van acabar com a grup ultra que va créixer sobretot per la rivalitat entre Deportivo i Celta als anys vuitanta. Va ser el 1986 quan un grup de joves va aprofitar que l'Ajuntament de la Corunya va disposar una flota d'un centenar d'autocars gratuïts per acompanyar l'equip a un partit a Oviedo. L'experiència els devia resultar tan gratificant a alguns que van decidir agrupar-se des de llavors per veure els partits de l'equip des de l'únic fons que llavors tenia l'estadi de Riazor. Allà creixia des de feia dos anys la penya Barrio Sésamo, en la qual van germinar els Riazor Blues, escissió que es va acabar de produir a mitjan 1987 per un ascens que se'n va anar de la Corunya cap a Vigo de manera polèmica. Van fer d'una cabra revestida amb la samarreta blanc-i-blava el seu símbol i es van guanyar un cert predicament com a grup d'animació fins i tot entre mites, com l'entrenador Arsenio Iglesias, que s'hi va referir com “aquests nois descamisats que recorren tot Espanya per animar-nos”.

El 2003, els gallecs van prometre dissoldre's després de la mort d'un aficionat

Sumits en aquesta onada ultra que va envair el futbol espanyol, alguns dels seus integrants van començar a protagonitzar aldarulls i adoptar una ideologia política que els enfrontava amb els grups propers a la ultradreta o que s'oposaven al nacionalisme gallec. Aviat van començar a identificar antagonistes, no només a Vigo, sinó també a Gijón i Madrid. Tot aquest univers de fílies i odis va arribar a un punt més crític una nit de Copa del Rei a Santiago l'octubre del 2003. Allà, a la sortida d'un partit contra el Compostel·la, va començar una baralla que va acabar en retrets entre aficionats deportivistes. Un d'ells va colpejar Manuel Ríos, un jove de 31 anys que va morir hores després. La policia va detenir un integrant dels Riazor Blues. Aquests van anunciar en un comunicat que es dissolien. “La joguina se'ns ha anat de les mans”, asseguraven. “Per molt gran que sigui, cap bandera val la pena si al darrere s'hi amaga algun violent”, apuntaven.

No va ser així. L'únic acusat per la mort de Ríos va ser absolt.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_