Selecciona Edició
Connecta’t
CAP AL FINAL D'ETA

França i Espanya posen sobre la taula el trasllat de més de 50 presos etarres

La mesura afectaria 56 presos de gairebé un centenar de reclusos

Trasllat de Soledad Iparraguirre, 'Amboto', després de ser detinguda a Biarritz el 2004.
Trasllat de Soledad Iparraguirre, 'Amboto', després de ser detinguda a Biarritz el 2004.

La cimera hispanofrancesa abordarà des de dilluns la possibilitat que els més de 90 presos d’ETA, empresonats a França, puguin complir la condemna a Espanya, després de l’aprovació recent a les Corts espanyoles de la llei de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea. La cimera abordarà “les modalitats, els terminis i criteris” per a la materialització d'una norma que, a mitjà termini, podria significar que les presons franceses quedin buides de presos etarres.

Aquesta llei representa la transposició a l'ordenament espanyol d'una norma europea del 2008, que permet que una condemna ferma de presó es pugui complir en un altre Estat membre de la Unió Europea, amb l'objectiu d’obtenir la reinserció.

Ara que ja no hi ha imperatius legals que ho impedeixin, França pretén que Espanya es faci càrrec dels presos etarres que han complert la seva part de condemna en presons franceses i els queda pendent la condemna espanyola. Al·lega que quan surtin a la presó viuran a Espanya. Del col·lectiu de més de 90 presos etarres a França, els etarres afectats per aquesta mesura serien 56. Entre aquests hi ha dirigents històrics de la banda, com Mikel Albisu, Antza, Soledad Iparraguirre, Amboto, o Ibón Fernández Iradi, Susper.

França tampoc no pretén obrir un contenciós amb Espanya per aquesta qüestió, després de molts anys de col·laboració contra el terrorisme etarra. El Govern espanyol, al seu torn, ja ha avançat que estudiarà cas per cas i s'ha remès a la llei per aclarir que el procediment preveu que intervinguin la Fiscalia, el jutge penal i el de Vigilància Penitenciària per aprovar cada expedient.

Tot i això, la xifra de presos etarres empresonats a França que han demanat el trasllat a presons espanyoles no passa de mitja dotzena. El motiu és que el trasllat a Espanya no els garanteix un acostament a les presons basques, ja que el Govern espanyol ha insistit, recentment, que “no hi haurà acostaments fins que ETA es dissolgui”.

En aquest sentit, l’Executiu ha avançat, al seu torn, que fracassarà la nova reclamació judicial d'acostament a presons basques de 50 presos etarres, dels 350 empresonats a Espanya. Un col·lectiu de 50 presos malalts, amb més de 70 anys i més de vint anys de presó complerta han demanat al jutge de Vigilància Penitenciària, José Luis de Castro, l'acostament a les presons basques. És la primera vegada que els presos d'ETA utilitzen la via judicial per a les reclamacions d'aquest tipus i es basen en un acord del 1994, encara vigent, però sense valor de llei, amb l'argument que han estat objecte d'un “abús administratiu de drets fonamentals” per la decisió del Govern de dispersar els presos.

Totes les reclamacions dels presos que estan arribant al jutge de Vigilància Penitenciària són d'un format similar, però el jutge les estudiarà cas per cas. El Govern de Rajoy està convençut que el jutge denegarà les peticions dels presos i que la Sala Penal de l’Audiència Nacional farà el mateix. Creu que l'objectiu dels presos és arribar al Tribunal d’Estrasburg i intentar repetir el que va passar amb el cas Parot. El Govern basc, al seu torn, defensa les reclamacions dels presos d'acostament a les presons basques, però els retreu la limitació de les peticions en no reclamar canvis de grau penitenciari, la llibertat condicional o els permisos perquè, “d’aquesta manera, eviten el reconeixement del dany causat a les víctimes del terrorisme” que els requereix aquestes reclamacions.

El Govern de Rajoy manté la seva estratègia, establerta fa tres anys, de no tenir cap gest amb els presos d’ETA, malgrat el cessament definitiu acreditat de la banda. Exigeix com a condició la seva dissolució oficial. La duresa del Govern de Rajoy en aquesta matèria s'ha tornat a manifestar amb el seu rebuig a la decisió del Tribunal Suprem, del març passat, de permetre que les condemnes dels presos etarres complertes a França es restin de la seva condemna a Espanya, sempre que els casos estiguin relacionats. Per aquesta resolució acaba de sortir de la presó Carmen Guisasola, reclusa de la via Nanclares.

Però una nova esmena del Govern de Rajoy, introduïda al Congrés, a la llei de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea, i que entrarà en vigor el proper 4 de desembre, pretén desbaratar la decisió del Tribunal Suprem de març, que podria afectar la sortida de presó de 50 etarres històrics més en breu. Finalment, seran els tribunals sentenciadors els que ho decidiran, segons va acordar divendres el Ple de l’Audiència Nacional.

La duresa del Govern central arriba, fins i tot, als presos reinserits de la via Nanclares. Totes les seves peticions de permisos són recorregudes per Institucions Penitenciàries i són els jutges qui les autoritzen.