Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRÒNICA DE BALEARS

L’últim peó de la corrupció

En la teranyina de corrupció, la memòria de la realitat és una pura propietat privada a la qual gairebé ningú accedeix

L’últim peó de la corrupció

“Tanmateix, no trobaran res!”. Tot just acabat d'interrogar a la comissaria de policia, l'empresari L. va deixar caure amb ràbia i els ulls brillants la resposta que no havia donat a dins. Era un espasme, la cita del blindatge del seu secret, el goig de l'omertá. La reacció es va produir després d'hores de solitud i angoixa, detingut i cosit a preguntes a dues veus (policia bo i fiscal dur) que li mostraven suposades factures falses que ocultaven desviaments i regals. Secundari en el repartiment, en la subcontracta d'una infraestructura pública, amb els anys, L. va triomfar. No serà jutjat, el seu hermetisme no ha estat vulnerat.

Hi ha escàndols investigats en què s'identifiquen tots els personatges de la trama, situen la fuga dels diners, detecten els rèdits del delicte als seus feus, en béns construïts amb matèria malversada. El capital negre es blanqueja i s'esvaeix —es protegeix— en inversions, en pedres, terrenys, piscines o jardins. A partir d’aquests delictes s'han construït patrimonis contundents.

Per un negoci clandestí i il·legal amb fons públics estan imputats l'exvicepresident del Consell de Mallorca, el director general, el director de l'obra i el vigilant. Entre les companyies beneficiades, acusades de manipular obres i costos per facturar treballs per als primers (polítics), són sospitosos el gerent de la constructora, el conseller, el cap de producció, el cap d'obra, més sis industrials, tècnics i comerciants que van fingir treballs i es van embrutar. Tots callen o neguen.

En pocs anys va progressar, es va envoltar de senyals externs de nou ric

La memòria de la realitat —i en l'economia il·legal encara més— és una pura propietat privada a la qual gairebé ningú aliè pot accedir. La teranyina del sistema de la corrupció se sosté en el silenci dels favors remunerats, la complicitat és la soldadura del mal, el malbaratament i l'apropiació de cabals públics.

El mètode és un tot: plantejament, nus i desenllaç (més protecció). Hi ha una cadena de noms implicats. El rastreig de l'assumpte necessita un fil del qual poder estirar per destapar i situar les coses íntegrament. L'operatiu clandestí relaciona poder públic i negoci privat a través de concessions, contractes i subcontractes de projectes oficials.

La successió de pantalles, una espiral de delegacions i feixos d'albarans faciliten el pillatge. És complex arribar a detectar el rastre de les comissions i regals, el que s’ha "distret" pel sistema en la seva delinqüència oculta. Els delictes dibuixats són malversació de cabals públics, suborn, falsificació documental i frau a l’Administració.

En la plana austera de Mallorca, en un poble rural, M. va cridar l'atenció entre el veïnatge discret i devot. Funcionari en l'últim graó de l’Administració, vigilant d'obres de carreteres, en pocs anys va progressar, es va envoltar de senyals externs de nou ric de manual, mentre es construïa la infraestructura. Era l'última baula i va rebre, suposadament, molts regals.

Les subcontractes i els feixos d'albarans faciliten el pillatge

Va convertir una mínima caseta refugi de l'avi agricultor en una mansió amb una vistosa pista d'esports il·luminada, murs de pedra per ennoblir, pou nou, jardins exòtics en un lloc àrid. Tenia un cavall de pura raça. M. està acusat de negociar amb la terra dels enderrocs. “A 300 euros la camionada i el transport a càrrec seu”, explica un veí. “Se sabia que, si li pagaves, t’asfaltava el camí”. És un personatge real, com L., i serà jutjat amb la resta de tipus descrits per un jurat popular.

A la banqueta hi haurà els 13 integrants de la cadena que van operar en aquesta trama, la plana major i els últims de la fila. Van executar un projecte que va costar 120 milions, amb una “distracció” de més de 40. És un negoci per concessió de gairebé 40 anys, una carretera desdoblada.

Amb controls laxos i pactes tancats entre contractistes i tècnics, reduir el gruix de l'asfalt, la grava i el macadam previstos era una operació rendible. El cost estalviat pels centímetres reduïts en la capa de cada material —milions— tenia destinatari. Un altre desviament milionari, incontrolable, consistia a facturar hores de treball fictícies de màquines pesants i a falsejar el recompte de viatges de camions. Així es va poder pagar un xalet sencer a l'enginyer, instal·lacions elèctriques, piscines i reformes a altres implicats. Un restaurador va aconseguir un pàrquing gegant al costat de la via i va pagar celebracions de comunió i tiberis als capos i peons. De pel·lícula.