Selecciona Edició
Connecta’t

Més diners del Ministeri per al Real, menys per al Liceu

L'esforç inversor de l'Estat amb el teatre de Madrid és gairebé un 30% superior al del coliseu barceloní

La platea del Liceu plena de públic, durant una jornada de portes obertes.
La platea del Liceu plena de públic, durant una jornada de portes obertes.

La balança de l'esforç inversor que fa el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports amb les aportacions ordinàries que fa al Teatro Real de Madrid i al Liceu barceloní sempre s'inclina a favor del primer. Entre 2010 i la temporada de 2015 el Real rebrà 72 milions d'euros del Ministerio de Cultura i el Liceu 55,2 per al seu funcionament ordinari. El Ministeri contribueix amb un 68% de les subvencions públiques en el cas del Real, que rep un 25% de la Comunitat de Madrid i una subvenció menor de l'Ajuntament de la ciutat. En el cas del Liceu, amb els estatuts del consorci que el regeixen a la mà, l'aportació del Ministerio hauria de ser del 45% i la de la Generalitat del 40%. A la pràctica i des de fa tres temporades és la Generalitat la que hi aporta més —vuit milions d'euros anuals que representen el 43% de les subvencions— i el Ministeri s'ha plantat en un 35%. En euros comptats: 6,8 per temporada. L'Ajuntament de Barcelona hi aporta un 10%, i un 5%, la Diputació.

El Liceu ha percebut aquest any 3,8 milions d'euros més per la devolució de les subvencions de l'IVA en les obres de reconstrucció del coliseu i 4,1 més per l'aportació que li corresponia al Ministeri dins del pla de viabilitat aprovat per eixugar el dèficit que arrossega el teatre barceloní, de 16 milions d'euros. Malgrat aquesta aportació extra, el que aporta el Ministeri al Teatro Real és gairebé un 30% més que al Liceu.

L'intent de CiU, PSC i Entesa al Congrés i al Senat per augmentar l'aportació del Ministeri de 6,8 milions d'euros amb una esmena als pressupostos de 2015 va fracassar per l'oposició del PP. “El que preteníem era corregir el desequilibri creixent entre el que, segons els estatuts, l'Estat hauria d'aportar i el que realment hi aporta”, explica el diputat socialista al Congreso, Álex Sáez. En canvi, sí que s'aprovarà l'esmena del PP d'augmentar en 300.000 euros l'aportació del Ministeri al Real, que rebrà com a subvenció 9.075.000 euros.

El pla de viabilitat del Liceu ha suposat injectar-hi 11 milions d'euros

“El desequilibri és històric i obeeix a dos factors. Un, que la titularitat del Real és del Ministeri de Cultura i el Liceu és un consorci en què es va pactar un determinat percentatge per administracions que s'està incomplint en els últims anys. El segon gairebé es podria qualificar d'ideològic perquè obeeix a un esperit centralista de les inversions i en això el Liceu n'és només un cas més”, afegia el diputat.

Els dos teatres han patit retallades importants en les subvencions públiques. Les aportacions del Ministeri al Liceu han caigut a la meitat des de la temporada 2009/2010, que va anar de 12,7 milions d'euros a 6,8 de la temporada 2014/2015. Però també ha passat alguna cosa semblant al Real, que el 2010 va rebre 17,1 milions d'euros de Cultura i el 2015 en seran 9. Tots dos han retallat els seus pressupostos en proporcions semblants: el Real partia de 54 milions d'euros per a la temporada de 2010 i el 2014 en van ser 42; mentre que el Liceu va tenir un pressupost de 54 milions d'euros en 2009/2010 i afronta l'actual amb 41 milions.

El Real ha aconseguit rebaixar la seva dependència respecte a les subvencions en aquest mateix període de temps i si el 2010 les aportacions públiques van representar el 45% dels seus ingressos, el 2014 van ser el 30%, el mateix que suposen els ingressos per mecenatge i la resta per les activitats pròpies del teatre i el lloguer d'espais. A aquest equilibri entre les tres entrades d'ingressos s'hi refereix un alt responsable del Real per negar un tracte de favor del Ministeri: “Des que va estar clar que les aportacions de les administracions mai serien el que eren, hem fet un esforç de no dependre'n, busquem més patrocini i altres ingressos. I ho estem aconseguint, per això rebutgem el victimisme que l'Estat ajuda més el Real”.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat hi té una visió ben oposada: “L'Estat ha disminuït les seves aportacions sense previ avís any rere any i s'han trencat els pactes. Es dóna la circumstància, a més, que el Liceu retorna a l'Estat bona part del que rep via impostos, cosa que no passa amb la Generalitat". L'any passat l'activitat del Liceu va suposar que es tornessin 9 milions d'euros per ingressos fiscals —sobretot IVA— que recapta l'administració central.

El pressupost del Liceu és fortament depenent de les subvencions tot i que ha aconseguit reduir el 51% d'aquests ingressos al 45% de l'última temporada, en la qual un altre 39% procedia de taquilla i lloguer de sales i el 14% restant del mecenatge. Al coliseu barceloní, l'equació de menys subvencions i pèrdua d'ingressos per mecenatge i taquilla és el que ha motivat la generació d'un dèficit de 16 milions que va suposar una operació rescat en tota regla per part de les administracions i un esforç a captar més ingressos i retallar despeses. El pla de viabilitat ha suposat una injecció d'11,1 milions d'euros —9 el 2014 i la resta el 2015— entre les quatre administracions. Precisament, l'extrema fragilitat de la seva tresoreria és el que va provocar l'enèsim retret entre els patrons. El Ministeri es va comprometre a liquidar la seva aportació de 4,1 milions d'euros en dos terminis: el primer entre maig i juny i el segon entre octubre i novembre. Però la liquidació no s'ha fet fins ara: “S'han endarrerit mesos i això ens ha suposat problemes”, apunten des del Liceu. “Són aportacions extraordinàries que han de tramitar-se per reial decret. Per això es va optar per unificar-les en un sol pagament”, es justifiquen des de l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM). I afegeixen: “No ens sembla just que es digui que el Ministeri hiaporta menys perquè aquest any han estat 14,7 milions d'euros entre les aportacions ordinàries, la devolució de l'IVA i la del pla de viabilitat”.