Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Mossos i malaltia mental: el ‘cas Bayard’

No es discuteix la necessitat d'utilitzar la força en cas de trastorn; la qüestió és qui ha de dirigir l'operatiu

Fa poc, Alfonso Bayard va morir en unes circumstàncies tristes que van transcendir als mitjans de comunicació per ser qui era –un actor reconegut i una persona amb molts amics– i sobretot, pel que va envoltar la seva mort. Alfonso Bayard era un home cordial, d'una clara intel·ligència, sensat i tranquil, amb un sentit de l'humor molt afinat i bon amic dels seus amics, que érem molts, com es va demostrar en el seu multitudinari i emotiu funeral. També havia patit algun episodi de trastorn mental puntual, que l'havia portat, en el passat, a algun ingrés i tractament psiquiàtric.

El dia de la seva mort, Alfonso Bayard era en una terrassa d'un bar a la ciutat de Barcelona. Feia força estona que hi era i tots els testimonis han coincidit a declarar que era obvi que no estava mentalment bé, malgrat que no havia mostrat gens d'agressivitat envers els clients del local. De fet, el mateix matí ja havia tingut un episodi semblant, a la gossera municipal on feia de voluntari, que va acabar amb la trucada a la Guàrdia Urbana i al SEM per part del personal de la gossera.

Després d'una xerrada amb ell i quan tornava a estar aparentment bé, l'ambulància del SEM se'n va anar i una patrulla de la Guàrdia Urbana, després de recomanar-li que deixés la moto a la gossera, el va acompanyar fins a prop de casa seva. A la tarda, quan van arribar els Mossos a la cafeteria, els treballadors del local els van donar a entendre que Alfonso Bayard estava en un estat mental anormal. Després d'uns minuts de conversa entre els Mossos i ell, es van produir els fets coneguts, amb una reducció per la força que va acabar amb el tràgic final que tots sabem.

El que volem és plantejar la necessitat de millorar les actuacions policials en casos com el d’Alfonso Bayard, cosa que seria possible aplicant els protocols que ja existeixen

No discutim la necessitat de la utilització de la força i sabem que quan s'aplica sempre hi ha un risc inherent de dany físic, que tampoc es discuteix. Els psiquiatres i el personal d'infermeria sabem de sobres que, de vegades, no hi ha cap altra manera de reduir un malalt d'aquestes característiques. El que està en discussió és: qui ha d'emprar aquesta força en un cas com aquest?, els Mossos o el personal mèdic especialitzat?; qui és responsable en un cas així: els Mossos o el personal sanitari?, què han de fer els Mossos quan es troben davant d'aquestes situacions?

Aquestes qüestions són molt importants perquè el tractament del malalt i la resolució del cas pot variar sensiblement, fins i tot vitalment, en funció de qui dirigeix l'acció i, eventualment, qui utilitza el recurs de la força. Es podria pensar que totes aquestes qüestions no tenen resposta o no estan previstes. Però no és així. Estan previstes i molt especificades al protocol d'actuació per a l'atenció a les urgències, els trasllats i els ingressos involuntaris urgents de persones amb malaltia mental, signat i vigent des del 2006 i elaborat conjuntament per la Generalitat de Catalunya (Departaments d'Interior, Justícia i Sanitat), l'Ajuntament de Barcelona, la Delegació del Govern a Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques. Les conclusions d'aquest document no poden ser més clares:

“Davant d'una urgència psiquiàtrica hauran d'actuar sempre en primera instància els serveis sanitaris. Només excepcionalment farà falta la presència dels cossos de seguretat. Sovint la situació es pot resoldre amb la presència del personal sanitari. És important recordar que la persona amb trastorn mental ha de ser tractada en igualtat de condicions i els mateixos drets que qualsevol ciutadà que presenti una urgència sanitària. La probable associació d'un ingrés involuntari amb la presència policial és absolutament desaconsellable i moltes vegades innecessària”.

El cas d'Alfonso Bayard ens afecta a tots. A alguns ens afecta molt directament perquè el coneixíem i l'estimàvem. Però qualsevol lector i qualsevol ciutadà han de saber que tothom, sense excepció, es pot trobar en un moment determinat en la mateixa situació que es va trobar ell, sigui quin sigui l'origen de la causa del trastorn. No es tracta d'un cas excepcional i aïllat.

El que volem és plantejar la necessitat de millorar les actuacions policials en casos com el d'Alfonso Bayard, cosa que seria possible simplement aplicant els protocols que ja existeixen. Demanem i exigim a les autoritats competents que posin tots els mitjans necessaris per evitar que un cas així es repeteixi en el futur. Si la mort d'Alfonso Bayard i el tipus de reclamacions que aquest escrit representa serveixen per evitar futurs errors i millorar el tracte al malalt mental, ens sentirem, els sotasignats i tota la ciutadania, mínimament confortats.

Jordi Obiols i Susana Subirá són psiquiatres, catedràtic i professora titular, respectivament, de la UAB.