Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Frustració mexicana

El pla de Peña Nieto contra el crim i la corrupció té una rebuda freda entre la societat

No per òbvia, l'afirmació d'Enrique Peña Nieto que “Mèxic no pot continuar així” és menys certa. El país nord-americà es troba en un moment perillós de la seva història recent en què la força de les institucions ha estat desafiada pel narcotràfic i la corrupció. Els mexicans, farts d'un inaguantable ambient de violència i impunitat, exigeixen una clara acció del Govern de Peña Nieto, especialment després de la desaparició de 45 estudiants a Iguala (Guerrero) en un episodi paradigmàtic de connivència entre la política local i el crim organitzat.

Així doncs, el president mexicà va anunciar dijous deu mesures amb les quals pretén, almenys, començar a encarar el problema. Des de l'eliminació de les policies locals –uns 170.000 agents– a la possibilitat de dissoldre els ajuntaments sospitosos d'estar infiltrats pel narcotràfic passant per la creació d'un document nacional d'identitat. Peña Nieto va exposar les decisions que creu que són indispensables per, en les seves pròpies paraules, alliberar el país de la criminalitat.

Però en lloc de satisfer la ciutadania, les paraules del mandatari han creat una certa frustració. I és perfectament explicable. El pla del president mexicà exigeix una negociació llarga i difícil amb el Congrés i, també, el consens dels governadors dels Estats. Una tasca, si no impossible, com a mínim de molt difícil d'assolir a curt termini. I mentrestant continua el degoteig de mort. Dijous mateix van aparèixer 11 cadàvers alineats en un camí de Guerrero, decapitats i cosits a trets.

El pla de Peña Nieto, encara que és nou, no ha sonat com a tal en la societat mexicana, que exigeix una acció efectiva per evitar l'enfonsament de l'Estat i el triomf del crim organitzat. El president va incloure el seu ambiciós pla de modernització de Mèxic al pacte polític, que va aconseguir amb èxit. Però aquesta modernització –indispensable– no es pot produir mentre les estructures bàsiques de convivència es podreixen corroïdes per la delinqüència i la corrupció.

No és una tasca fàcil. L'anterior president mexicà, Felipe Calderón, va traçar una estratègia de combat frontal al crim organitzat que va fracassar. El seu successor no pot posposar per més temps mesures urgents i efectives que posin de manifest no ja que Mèxic “no pot continuar així”, sinó que no continuarà així.