Condemna a sis mesos de presó de dues activistes de la PAH
Els membres de la plataforma van intentar impedir la subhasta d'un pis
El jutjat penal número 4 de Girona ha condemnat a sis mesos de presó dues activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Girona-Salt acusades d'un delicte de resistència greu als agents de l'autoritat. Els fets van tenir lloc el 15 de març del 2013, quan les dues imputades van intentar impedir la subhasta d'un pis d'un altre membre de la PAH que havia estat desnonat, i es van presentar al jutjat on s'havia de dur a terme. La sentència ha estat recorreguda.
El fiscal sol·licitava per a la portaveu de la plataforma, Marta Afuera, de 41 anys, una pena d'un any de presó, i nou mesos per a Doris Zenobia, de 52. La defensa sol·licitava l'absolució. En el cas d'Afuera, sol·licitava que el delicte fos qualificat de falta.
La sentència del 13 d'octubre passat recull que els fets pels quals han estat condemnades van tenir lloc sobre les 10.00 del 15 de març del 2013, quan van acudir al jutjat d'instrucció número 5 de Girona amb una desena de membres de la PAH per impedir la subhasta del pis de Mohamed T.T., que havia estat desnonat. Segons l'escrit les acusades van entrar a l'oficina judicial malgrat que el secretari judicial els havia advertit que només hi podia accedir l'afectat.
Davant d'aquesta actitud, van haver d'intervenir els Mossos d'Esquadra, que van desallotjar a tothom de manera pacífica tret d'Afuera i Zenobia, les quals, malgrat els “nombrosos advertiments del secretari judicial i dels agents, van romandre assegudes al terra de l'oficina judicial agafades a les potes de les taules, desobeint i amb la intenció de “perjudicar el funcionament de l'administració de justícia”.
La sentència justifica que la condemna sigui per un delicte i no per una falta, com sol·licitava la defensa, a causa de “l’actitud agressiva de les acusades”
Segons la resolució, les activistes van estar dues hores en aquesta posició i Afuera va insultar el secretari judicial amb expressions com “nazi fill de puta, pallasso, xulo i genocida”. En aquest moment els Mossos van intervenir per treure les acusades, i Afuera els va cridar “feixistes mercenaris”. Els agents la van agafar per les cames i els braços, tot i que ella ho mirava d'evitar agafant-se a les potes de les taules i “va donar puntades de peu i cops de puny als agents oposant una gran resistència a l'evacuació”. L'altra acusada també va oferir resistència; la van agafar de braços i cames, però va acabar demanant sortir pels seus propis mitjans.
La sentència justifica que la condemna sigui per un delicte i no per una falta, com sol·licitava la defensa en el cas d'Afuera, a causa de “l'actitud agressiva de les acusades”. A més a més, descriu com les dues van oposar “resistència activa a l'actuació policial i no una mera resistència passiva”. Destaca que, com que van estar dues hores assegudes a terra, “la resistència passiva de totes dues va ser contumaç i persistent en el temps, cosa que converteix el fet en un delicte i no en un falta de desobediència ja que l'acció es considera greu”.
Les imputades, que han presentat recurs d'apel·lació a mitjans d'aquest mes davant l'Audiència de Girona, asseguren que la seva actuació “no va ser la de voler atemptar ni desobeir cap autoritat ni cap agent, ni molt menys anar en contra la voluntat d'un secretari judicial i la d'un jutge, sinó que volien manifestar la seva protesta contra el sistema capitalista actual que ha motivat que milers de persones hagin hipotecat les seves vides i se'ls estigui fent fora de casa, deixant-los al carrer sense habitatge, mentre molts altres s'han enriquit”.
A més, mantenen que creien que la seva acció “es trobava emparada per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 14 de març del 2013 (C3 415/11), la qual declara la vulneració de la tutela judicial efectiva del sistema hipotecari espanyol per la limitació de les causes d'oposició en el procediment hipotecari espanyol”. Aquesta sentència que va ser publicada just el dia abans que ocorreguessin aquests fets.
El recurs argumenta que s'han d'entendre els fets que han estat condemnats “emmarcats dins de l'exercici del dret de reunió i manifestació”, i se sol·licita que l'Audiència revoqui la sentència i les absolgui, o que se les condemni per una falta a pagar una multa de 10 dies a raó de tres euros al dia.
