Selecciona Edició
Connecta’t

Un pla anticorrupció vell i empantanegat amb lleus retocs

Rajoy presenta 70 iniciatives de regeneració democràtica que el Govern central anuncia des de fa un any sense impulsar-ne la tramitació

El president del Govern central, Mariano Rajoy, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats.
El president del Govern central, Mariano Rajoy, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats. EFE

En plena tempesta judicial que ha descarregat imputacions de corrupció greus sobre el prestigi del PP, el president Mariano Rajoy va presentar-se al Congrés dels Diputats per defensar 70 mesures de regeneració democràtica. La immensa majoria de les seves propostes pertanyen a projectes de Llei que el Govern espanyol va aprovar fa més d'un any i que continuen empantanegats al Congrés, malgrat que el PP té majoria absoluta per marcar els ritmes parlamentaris. O es corresponen amb iniciatives que Rajoy ja va anunciar quan va comparèixer davant els diputats l'estiu de 2013, acorralat pels fets coneguts en vigílies de l'ingrés a la presó del seu extesorer Luis Bárcenas.

Rajoy va llegir en el seu discurs les 70 mesures, que incorporaven en algun cas esmenes menors als projectes de llei originals que ell mateix va aprovar. Fins i tot les noves idees que va desgranar corresponen a qüestions que ja apliquen els partits polítics sense necessitat d'una regulació prèvia.

Finançament de partits polítics. Rajoy va anunciar que es redueix a 50.000 euros el límit anual que poden donar persones físiques —les empreses ho tenen prohibit—. En el text del Govern central que es tramita al Congrés aquest límit estava fixat en 100.000 euros. Aquesta reducció a la meitat dels límits previstos s'estén a l'obligatorietat de publicar a la web de cada partit les donacions superiors a 25.000 euros identificant-hi el donant (en el projecte de llei el límit era 50.000). La norma que va tornar a llegir Rajoy prohibeix als bancs condonar deutes als partits —ara es permetia perdonar un màxim de 100.000 euros— i obliga els tresorers a comparèixer al Congrés per explicar els comptes dels partits.

Tipificació del finançament il·legal. El Govern espanyol va anunciar com a novetat la tipificació en el Codi Penal del delicte de finançament il·legal, una mesura anunciada fa mesos per l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Tot i que el delicte no existeix al Codi Penal, els tribunals tenen obertes causes per condemnar aquestes pràctiques utilitzant altres articles de la legislació.

Fundacions dels partits polítics. El Tribunal de Comptes fiscalitzarà l'activitat economicofinancera de les fundacions de partits polítics, una via ja prevista en el projecte de Llei que es tramita des del febrer. Amb aquesta iniciativa pretenen evitar que continuïn sent una via alternativa per pagar els actes electorals de les diferents formacions. Les fundacions no podran rebre directament o indirectament donacions d'organismes, empreses o entitats públiques. No obstant això, podran continuar rebent donacions sense límit d'empreses, a diferència dels partits polítics.

Control de despeses d'alts càrrecs. L'Estatut del càrrec públic, la tramitació del qual continua bloquejada al Congrés, prohibirà les targetes de crèdit a càrrec de l'administració per a pagament de despeses de representació de l'alt càrrec. Actualment, cap càrrec de l'administració central de l'Estat utilitza targetes, tot i que la prohibició no estava inclosa a la normativa. Els alts càrrecs hauran de fer públiques les seves declaracions de béns i interessos, i tindran fiscalitzat el seu patrimoni des que prenen possessió del seu càrrec fins que l'abandonen.

Indults. Una mesura ja anunciada que va repetir Rajoy és la remissió semestral al Congrés d'un informe sobre concessió i denegació d'indults i la compareixença del ministre de Justícia per donar-ne explicacions. El Govern central, de moment, no accepta la proposta de l'oposició de prohibir per Llei l'indult de càrrecs públics condemnats per corrupció.

Fre al procediment negociat. Rajo va presentar com una nova iniciativa la limitació dels casos en els quals es pot usar el procediment negociat. En l'escàndol Gürtel, hi ha una causa oberta a la Comunitat Valenciana que manté imputats diversos exconsellers per adjudicació de contractes sota sospita a la xarxa de Francisco Correa mitjançant aquest procediment de contractació.

Penes més dures, menys indults i més transparència

L'oposició es va unir per criticar Mariano Rajoy per la seva inactivitat a l'hora de combatre la corrupció. Amb la dimissió d'Ana Mato encara bategant, els grups parlamentaris van convidar amb paraules el president perquè utilitzés la porta de sortida davant el seu fracàs per liderar la regeneració democràtica. En els seus discursos, els portaveus de cada partit van apuntar alternatives per combatre la corrupció i van recordar que en l'actual legislatura han presentat múltiples iniciatives que el Govern central va vetar.

PSOE. Primàries i secret fiscal. Pedro Sánchez va defensar l'elecció dels màxims dirigents dels partits per mitjà del vot secret i directe dels militants, reivindicant el mètode de primàries que el PSOE aplica des de fa temps. Va reivindicar una reforma de la Llei de l'Indult perquè es motivin les decisions i s'impedeixi el perdó als càrrecs públics condemnats per corrupció. També va reclamar que sigui l'Audiència Nacional la que assumeixi la instrucció de les grans causes de corrupció i que s'aixequi el secret fiscal sobre els qui siguin objecte de sanció la base de la qual sigui superior a 30.000 euros. El líder socialista va proposar que el període d'incompatibilitat dels càrrecs públics per treballar en empreses privades sobre les quals hagin pres decisions s'ampliï de dos a cinc anys.

IU. Viatges i despeses dels diputats. Cayo Lara, coordinador general d'IU, va reclamar l'enduriment de les penes per delictes vinculats a la corrupció; va demanar suport per publicar a la pàgina web del Congrés cada setmana o cada 15 dies els viatges i despeses de tots els diputats, i una llei d'incompatibilitats que impedeixi la porta giratòria que utilitzen alguns càrrecs públics quan deixen el lloc. Lara també va recordar que han presentat propostes per regular els processos de contractació, més control de requalificacions urbanístiques i concessió de llicències i iniciatives contra el transfuguisme.

UPyD. Aforats fora de la Constitució. Rosa Díez va plantejar una reforma senzilla i urgent de la Constitució en els seus articles 71.3 i 102.1 per eliminar els aforaments dels polítics i una altra modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per aplicar la mateixa mesura als jutges. A més, la portaveu d'UPyD va defensar reforçar la transparència, la dació de comptes i el control a través d'organismes supervisors independents.

MÉS INFORMACIÓ