Selecciona Edició
Connecta’t
CESC GELABERT Ballarí i coreògraf

“Ballar és habitar el cos amb la ment i el cor”

L'artista estrenarà al TNC una obra sobre futbol amb suport del Barça

Cesc Gelabert, superposat a una projecció de Vicente Escudero, en un moment de 'Tríptic'.
Cesc Gelabert, superposat a una projecció de Vicente Escudero, en un moment de 'Tríptic'.

Català, budista, ballarí i coreògraf són les paraules que defineixen Cesc Gelabert (Barcelona, 1953), una de les icones de la història de la dansa contemporània espanyola. El seny, del qual l'artista sempre ha fet gala, li ha permès fer una pirueta a la crisi econòmica i reinventar-se per seguir ballant i creant: les seves dues passions. Estem davant d'un home vital amb un físic dinàmic que el capacita per seguir ballant amb 61 anys. El trobo en una sala d'assaig preparant el seu proper espectacle Tríptic, que va començar ahir, dijous, a la nit a representar-se a La Seca-Espai Brossa, de Barcelona. Es tracta d'un espectacle format per tres coreografies. En una, l'artista ret homenatge a Vicente Escudero. “Una de les meves grans obsessions ha estat la vida i personalitat d'aquest revolucionari ballador val·lisoletà, em fascina el seu ball, que va revolucionar el món del flamenc”, explica Gelabert. “L'origen d'aquesta coreografia és Tranç, un treball que va fer el 2012 amb el cineasta Isaki Lacuesta, que retia homenatge a diferents figures de la dansa del passat”.

“El 2013, a instàncies d'Hermann Bonnín, que em va proposar allargar la coreografia sobre Escudero i presentar-la al festival BarriBrossa, vaig començar a crear una coreografia més llarga i la vaig ballar en una única funció al Museu Picasso el 2013. Per mi ha estat una experiència inoblidable. En la coreografia, primer ballo dansa contemporània mentre Escudero, al meu costat, en les imatges de vídeo, balla flamenc, i també em caracteritzo d'ell i fem un zapateado junts, i sento íntimament que entre tots dos es crea una complicitat”, afirma l'artista.

“Escudero va ser una figura única, polièdrica i avantguardista. Amic de Miró i dels surrealistes és el ballarí que des de la geometria i verticalitat del seu cos uneix el cubisme amb el flamenc, i la tradició amb la modernitat. Va ser un geni”, afirma l'artista.

Tríptic és el títol genèric d'un nou programa de solos de Gelabert, que a més de la coreografia dedicada a Escudero inclou Suite Santos i Domènech. “La Suite Santos és una recopilació de quatre peces que vaig ballar fa anys amb música de Carles Santos, revisades i reelaborades per a aquesta ocasió”. En aquest moment de l'entrevista Cesc improvisa uns passos sobre la peça que va crear el 1982 sota el títol Concert per a piano, dansa i veu. Els seus braços es mouen i es despleguen amb gran expressivitat, mentre veiem en l'ordinador el vídeo d'aquesta coreografia quan la va ballar fa 22 anys.

“La dansa ha de tenir una ètica i el budisme m'ha ajudat”

L'altra coreografia que completa el programa és Domènech, “és una recopilació dels dotze vídeos curts que vaig realitzar i interpretar a mitjan 2013 com a reacció al tancament de l'estudi on vaig treballar i vaig assajar amb la meva companyia durant més de vint-i-set anys, un local que del carrer Domènech del barri de Gràcia. Els vaig gravar amb el meu iPhone i els vaig penjar a Internet, ara a La Seca els presento seguits i sense interrupció”, explica l'artista. Gelabert parla sense amargor. “Va ser dur tancar l'estudi i canviar la infraestructura de la companyia. També teníem un despatx i vam ser companyia resident del Teatre Lliure i del Hebbel Theater de Berlín. Ara no tinc res de tot això, però quan ho vaig assimilar vaig començar a projectar la meva vida professional des d'una altra perspectiva; crec que la crisi va aguditzar la meva creativitat i des de llavors no paro de ballar i projectar nous espectacles”.

“Estic preparant un espectacle, que s'estrenarà a principis del 2014 al Teatre Nacional de Catalunya, Foot-ball, en el qual s'estableix un diàleg entre el futbol i la dansa, i que serà interpretat per vuit ballarins”. Cesc és un gran aficionat al futbol, culé de tota la vida, i és soci del Barça des de nen. “Per mi el futbol és un ballet, estic molt il·lusionat amb aquesta nova coreografia. El Futbol Club Barcelona m'ha cedit imatges de partits que es projectaran durant l'espectacle i crec que interrelacionar la dansa amb el futbol serà un experiment interessant”.

D'altra banda, “ara acabo d'arribar de París on he tingut unes converses amb Valère Novarina per col·laborar junts en un projecte per al festival Grec 2016, en el qual també participarà el director d'escena Moisès Maicas; interpretaré un solo en què també utilitzaré la paraula”, explica Gelabert. "Ballaré fins que deixi d'agradar al públic. Fa poc he fet una gira per Espanya amb el programa de solos V.O.+ i he sentit a la gent molt propera, els agradava el meu treball i per mi això és un regal".

“El budisme és fonamental per a la meva vida personal i professional, ha donat un sentit a la meva existència”, explica. “ La dansa ha de tenir una ètica i el budisme m'ha ajudat a ser artista. Sense el budisme ara no estaria ballant. Per mi ballar és habitar el cos amb la ment i el cor”.