Selecciona Edició
Connecta’t
nutrició

Què diu el bric de la llet

Després de desxifrar l'etiqueta de les patates de bossa, és el torn de la beguda blanca. És la segona part del que sembla l'inici d'una saga

Què diu el bric de la llet

A les vaques els estimula sentir música, i són animals curiosos, tranquils i socials, als quals els agrada que els tractin bé. Sí, aquests remugants herbívors també són sibarites, tot i que no estiguem acostumats a aplicar aquests adjectius a animals destinats a l'explotació. Al cap i a la fi, els animalistes, com Carmen Méndez, presidenta de l'Associació Defensa Animal (ADDA), es queixen que "són animals als quals se'ls considera meres màquines de produir i no éssers vius amb unes necessitats físiques i emocionals". Per això ens hem preocupat pel grau de felicitat de les vaques de les quals ens bevem la llet, però també pel seu valor nutricional.

Un got de llet conté calci, proteïnes, minerals i vitamines, però si prové d'una vaca feliç, ingerim "entre tres i cinc vegades més àcids Omega 3, menys contingut en greixos saturats, més vitamina E i betacarotè", segons explica Guillermo Martínez, veterinari i gerent d'una explotació ecològica de vaques lleteres a Galícia. Quan parlem de “vaca feliç”, ens referim al grau de benestar de l'animal, al qual la mateixa Federació Internacional de Lleteria i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) insten amb aquesta asseveració: és necessari evitar, a les vaques lleteres, dolor, por, malestar o incomoditat, així com permetre'ls que desenvolupin un comportament d'acord amb la seva naturalesa (caminar o relacionar-se amb altres vaques).

Investigadors de la Universitat de Newcastle (el Regne Unit) han revelat que les vaques lleteres que pasturen a la natura produeixen una llet de més bona qualitat que les que s'alimenten amb pinso o estan establades (col·locades en bateria i sense moviment). El professor Gillian Butler, autor de l'estudi que es va publicar a l'edició en línia de Journal of Science of Food and Agriculture, insisteix: “El que és diferent en aquesta investigació és que mostra clarament que a les granges ecològiques, deixar que les vaques pasturin naturalment, utilitzant una dieta amb farratge, és la raó més important per a les diferències en la composició de la llet ecològica i la convencional”. Ens referim a la llet provinent de vaques que s'han alimentat de pastura i no de pinso, i que tenen com a beneficis, segons l'Institut Danès d'Investigacions Agràries i la Universitat de Newcastle, més quantitat d'antioxidants i àcids grassos Omega 3. Altres investigacions van més enllà, com aquesta de la Universitat de Psicologia de Leicester, que afirma que posar música a les vaques repercuteix en la qualitat de la llet.


 

“Vull llet ecològica”

Què diu el bric de la llet

Las granges ecològiques de vaques lleteres compleixen la normativa europea per aplicar en els seus productes làctics el segell de la fulla verda, que acredita coses com que per cada dues vaques es disposa d'una hectàrea de terreny o que tenen una alimentació ecològica (sense organismes genèticament modificats o productes químics). La llet amb aquests segells costa un 15 % més que la resta. I és que les explotacions de vaques lleteres ecològiques són escasses a causa dels costos que comporten per als ramaders, que decideixen que els seus remugants mengin en pastures naturals o caminin diàriament. D'altra banda, la producció d'aquest tipus d'explotacions és més minsa que les que tenen més vaques que no surten a menjar als prats i estan establades (ramaderia intensiva). Per aquesta raó els consumidors espanyols tenen al seu abast menys productes làctics ecològics, i més cars, amb el logotip de la fulla verda (imatge, a la dreta).

COM S'HAN D'INTERPRETAR ELS SEGELLS VERDS DE LA LLET

Aliments naturals

Llet de producció pròpia, vaques alimentades en llibertat, productes sense additius, colorants, conservants o estabilitzants.

Aliments sans

Amb més contingut de nutrients essencials, sense residus d'antibiòtics, hormones, pesticides, herbicides, adobs químics o organismes modificats genèticament.

Aliments obtinguts sense danyar el medi ambient

No contaminen, respecten els cultius i l'entorn.

Respectuosos amb la biodiversitat

Tenen cura de la flora i la fauna i ajuden a garantir l'equilibri ecològic.

Respectuosos amb els cicles de la vida

Repòs del sòl, rotació dels cultius.

Garants del benestar animal

Vaques de pastura que viuen en llibertat, reben una alimentació sana i arriben al doble d'edat que les explotades en producció intensiva.

“No vull llet ecològica”

En aquest cas, heu de saber que la normativa europea recull en els articles 10 al 35 del reglament 1169/2011 l'obligatorietat d'esmentar les següents indicacions en l'etiqueta d'un aliment:

  • La denominació de l'aliment.
  • La llista d'ingredients.
  • Tot ingredient o coadjuvant tecnològic que causi al·lèrgies o intoleràncies i que s'utilitzi en la fabricació o l'elaboració d'un aliment i continuï estant present en el producte acabat, encara que sigui en una forma modificada.
  • La quantitat de determinats ingredients o de determinades categories d'ingredients.
  • La quantitat neta de l'aliment.
  • La data de durada mínima o la data de caducitat.
  • Les condicions especials de conservació i/o les condicions d'utilització.
  • El nom o la raó social i l'adreça de l'operador de l'empresa alimentària.
  • El país d'origen o lloc de procedència.
  • Com s'ha de fer servir en cas que, en absència d'aquesta informació, fos difícil fer un ús adequat de l'aliment.
  • La informació nutricional.

El codi de barres no ens dirà gaire cosa, ja que a diferència dels números de l'ou, només aporta informació sobre la classe de producte que és i la seva presentació (quantitat, promoció, si va amb obsequi, etcètera). El nutricionista Giuseppe Russolillo, president de la Fundació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (AEDN), desglossa la informació nutricional que trobem en un cartró de llet:

- Valor energètic. "Es mesura en calories. Necessitem energia per viure. El problema ve quan consumim més del que gastem, ja que això pot provocar obesitat, risc vascular o diabetis. Al costat d'aquesta xifra, hi trobarem el percentatge de les necessitats energètiques que cobreix cada aliment. Les versions descremades i semidesnatadas tenen menys calories, però jo bec llet sencera. Si no tens obesitat, malalties cardiovasculars o factors de risc associats, no cal recorre a les altres. Tret que ja en tinguis més de 50 i ho vulguis fer per prevenció".

- Greixos (totals i saturats). És el nutrient que aporta més valor energètic (9 kcal per gram), per la qual cosa la seva valoració està molt associada a l'apartat anterior. "Jo aquest punt me'l saltaria. No hi ha gaire diferència entre les llets senceres de més o menys greix. A més, encara que els greixos saturats s'associen a mals com les malalties cardiovasculars o el colesterol, la seva font principal resideix a les carns, embotits, formatges i brioixeria industrial. La llet no és una font de greixos saturats rellevant".

- Hidrats de carboni (totals i sucres). Els hidrats de carboni poden ser complexos o lliures (sucres). Aquests últims, menys beneficiosos per a la salut, són els que conté la llet. "Tot i això, la lactosa no té un índex glucèmic tan alt com la glucosa. Com que està barrejat amb proteïnes i greixos, se n'alenteix l'absorció". És a dir, no és una xifra preocupant. Tret que en sigueu intolerants (és aquest apartat el que provoca les al·lèrgies).

- Proteïnes. "Són necessàries per reconstruir teixits. El seu valor biològic creixerà si les completem amb cereals, ja que aporten a la ració de llet (i proteïnes) un aminoàcid necessari".

- Calci. És l'element clau de la fitxa nutricional de la llet, fonamental per la remineralització òssia. "La llet és la més important font de calci, ja que la manera en què millor s'absorbeix l'element és en barrejar-se amb lactosa, fòsfor i vitamina D".

- Vitamina D. Ajuda a absorbir el calci. Només està present en les llets senceres, però les descremades o semidesnatades utilitzen fórmules enriquides. Els beneficis són múltiples, però Russolillo recorda: "Perquè consumir vitamina D serveixi d'alguna cosa hem d'exposar-nos al sol en hores no agressives, ja que és la manera perquè se n'activi el funcionament".

Pel que fa a la sal, no us preocupeu, els seus índexs són insignificants. Amb la llet de vaca, (gairebé) tot són avantatges.

MÉS INFORMACIÓ