Selecciona Edició
Connecta’t

Els drons catalans volen volar alt

Una desena d’empreses s’obren via a Catalunya en un negoci de robots voladors marcat per una legislació gens lliure de polèmica

Un dron sobrevola un nucli no habitat.
Un dron sobrevola un nucli no habitat. Bloomberg

Estan de moda i últimament en sentim a parlar molt. Des que vam saber que podrien ser els coloms missatgers del segle XXI amb el gran anunci de la botiga en línia més gran de la xarxa –quan ens va prometre que els paquets ens arribarien volant a casa– que no ens els podem treure del cap. Tot i que el negoci dels drons es mou en part per reclams futuristes difícils d’implementar, a Catalunya hi ha almenys una desena d’empreses que s’obren camí en aquest sector, segons dades d’Aerpas, l’associació professional que agrupa aquestes companyies en l'àmbit estatal.

Podríem definir els drons –abellots en la seva traducció literal– com a robots voladors que s’enlairen sense cap tripulant a bord, sovint no arriben als dos quilos de pes, i malgrat que durant molt de temps hem associat les naus no tripulades a missions bèl·liques, actualment aquest tipus de dispositius tenen també finalitats d’allò més cíviques. A casa nostra, per exemple, hi trobem aplicacions en l’optimització de conreus, en el camp de les emergències mèdiques i en la filmació d’imatges des de l’aire. És a dir, feines que fins fa uns anys eren sempre molt aparatoses i per a les quals era imprescindible l’ús d’un helicòpter.

A Catalunya es desenvolupen drons amb finalitats d’allò més cíviques

Després d’un auge considerable d’aquests dispositius, el Govern espanyol va aprovar l’estiu passat el Reial Decret Llei 8/2014 com a primera regulació del sector. El president d’Aerpas, Manuel Oñate, està content d’aquest primer pas i es felicita que el Govern central hagi atès la petició de començar a legislar el sector amb l’objectiu de fer més fàcil el desenvolupament de les empreses que representen.

Tot i això, el fet que la nova normativa no permeti sobrevolar amb drons cap zona urbana per motius de seguretat no està gens lliure de polèmica. A Jordi Santacana, per sort seva, aquesta limitació l’afecta poc. És el director de CATUAV, una empresa que va començar a treballar amb drons l’any 2003 i que és capdavantera a tot el món. S’ha pogut adaptar bé a la nova legislació perquè des dels seus inicis s’ha dedicat a sobrevolar zones no poblades.

Supervisió de conreus

Un dels usos de les aeronaus no tripulades que fabrica CATUAV a les seves instal·lacions, a Moià (Bages), és el de control de camps, principalment de vinya, blat de moro i arbres fruiters. Els aparells que la companyia dissenya a mida, tant pel que fa el maquinari com el programari, serveixen, per exemple, per fer un control de les subvencions agràries que gestionen la Generalitat i altres administracions autonòmiques. Els aparells, equipats amb càmeres, sobrevolen els camps per verificar que realment hi ha plantat allò que el productor ha expressat que tenia la intenció de plantar-hi.

La legislació no permet que els drons sobrevolin nuclis habitats

A l’equip de Santacana hi treballa un especialista en visió per computador que ha arribat a dissenyar un complex sistema que permet fer una anàlisi de les imatges captades pels drons i que detecta en quins punts dels conreus hi ha males herbes. D’aquesta manera, els pagesos poden aplicar herbicida només allà on realment cal, a les subàrees delimitades per les coordenades GPS que indica el dron, cosa que implica un estalvi econòmic i d’impacte ecològic considerable. Amb un sistema similar treballen amb el fertilitzant: fent una anàlisi del vigor de les plantes poden determinar en quins trossos de terra és necessari aplicar-ne.

Drons ambulància

A 45 quilòmetres de Moià, a Barcelona, un flamant graduat a ESADE, Alfonso Zamarro, ha començat fa poc la seva aventura a les altures. Ha creat la seva pròpia empresa, DEA Drones, i juntament amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha ideat un projecte que consisteix en la creació d’una xarxa d’aparells voladors instal·lats en punts estratègics de la ciutat –en terrats d’edificis– capaços de sortir volant amb extrema celeritat en cas d’accident de trànsit.

Simulacre del projecte de Zamarro a l'Smart City Expo Congress.
Simulacre del projecte de Zamarro a l'Smart City Expo Congress.

El SEM rebria l’avís de l’emergència per telèfon, igual que ara. Abans que hi arribessin els efectius físicament, un dron proper al lloc de l'emergència s’hi desplaçaria gairebé de manera instantània. En un primer prototip, el giny portaria instal·lada una càmera que permetria que un metge veiés a distància què està passant. D’aquesta manera, podria avaluar la magnitud de l’accident per poder fer de guia en els primers auxilis així com decidir quin tipus d’unitat seria la més adient pel tipus de sinistre. El pas següent seria que el dron carregués un desfibril·lador.

El projecte de Zamarro, guardonat amb el Premi Adecco a la idea jove més brillant i finalista al World Smart Cities Awards al congrés de ciutats intel·ligents que es va fer a Barcelona la setmana passada, xoca inicialment amb una legislació que no permet sobrevolar zones urbanes. Malgrat això, ell espera poder acabar-lo implementant perquè, com que es tracta d’un servei d’emergències, creu que es pot arribar a obtenir un permís especial.

Imatge d’un aterratge forçós

Voler materialitzar projectes com el d’Amazon que hem mencionat a l’inici o el de DEA Drones és fer volar coloms segons el parer de la responsable d’una companyia especialitzada en obtenció de fotografies i vídeos des de l’aire, especialment de pobles i ciutats. Aquesta empresa familiar, amb seu a Girona i que ha preferit no fer públic el seu nom, considera que la legislació està encara massa verda i que, a les ciutats, és molt fàcil que els drons perdin el senyal GPS i, per tant, perdin el control quan estan, per exemple, entre dos edificis.

El reial decret en vigor estableix que per fer volar drons amb finalitats comercials cal disposar d’una llicència específica, diferent de la requerida en els camps de vol d’aeromodelisme, l’únic lloc on poden volar actualment les aeronaus no tripulades amb finalitats recreatives, segons detalla el president d’Aerpas. Hi ha dos tipus de permís: el bàsic permet controlar l’aparell dins del camp visual del pilot, i l’avançat és per fer-lo anar més lluny.

Una empresa cessa la seva activitat en desacord amb la normativa

La norma pretén garantir la seguretat de les operacions –principalment evitar que cap dron caigui al cap de ningú– i permetre “el desenvolupament d’un sector tecnològicament avançat i amb molta capacitat de creixement”, i el text del BOE ressalta que aquesta intenció és especialment vital “per diversificar l’activitat econòmica” en un context de dificultat econòmica.

Un robot pensat per repartir paquets a domicili.
Un robot pensat per repartir paquets a domicili. AFP

Malgrat que Aerpas considera la legislació vigent com un èxit, els responsables de l’empresa gironina entrevistats –una parella– hi estan en total desacord perquè ja no poden dur a terme la seva principal activitat, sobrevolar pobles i ciutats. S’han vist obligats a un aterratge forçós. De moment no poden acceptar cap oferta per gravar des de l’aire, per exemple, curses populars o nuclis habitats tot i que es queixen que sempre hi ha altra gent que accedeix a fer aquestes gravacions de manera clandestina.

Pendents d’una llei definitiva

“Durant la Setmana Santa d’aquest any va arribar la notificació de l’agència Aesa que recordava que no estava permès el vol d'RPA” [aeronaus no tripulades, en les seves sigles en anglès], recorda Oñate. El fet que tres mesos després s’acabés el guirigall en què estava immers el sector amb l’aprovació d’una normativa és molt positiu segons la seva opinió. Tot i això, Oñate reconeix que han quedat al tinter uns quants aspectes importants. Per aquest motiu, s’espera que arribi una regulació “definitiva”.

El negoci és on hi ha les persones, no als deserts on no hi ha res

“El negoci és generalment on hi ha les persones, no als deserts on no hi ha res”, assegura el president d’Aerpas. És per això que considera que el gran núvol que priva de llum moltes empreses del sector és el fet de no poder anar més enllà de camps i boscos. De totes maneres, veu difícil la possibilitat de sobrevolar de manera indiscriminada indrets on circuli gent pel risc que això suposa. Malgrat tot, però, pensa que seria molt útil poder circular per sobre d’espais acotats per poder fer operacions com la inspecció d’edificis en rehabilitació i evitar operacions com fer pujar un operari a inspeccionar la façana d’un gratacel.

Oñate creu que el vol en ciutats és l’aspecte que requereix una solució a curt termini tot i que parla d’altres punts clau com la regulació del vol nocturn. Actualment els treballs d’extinció d’incendis se suspenen a les nits. Amb l’ajuda dels drons, aquest handicap podria quedar enrere.

El futur

“Els drons estaran a tot arreu, formaran part de les ciutats. Anirem pel carrer i els veurem fent coses com posar multes o en tasques de prevenció d’incendis”, pronostica l’expert en tecnologia i veí de Barcelona Jesús Núñez, que té un dron que utilitza en el seu temps lliure connectat a unes ulleres que li permeten veure les imatges de vista d'ocell que capta el dispositiu. Pel bé del seu negoci d’ambulàncies voladores no tripulades, Zamarro espera que així sigui i considera que “la llei s’haurà d’obrir a un potencial econòmic i tecnològic increïble”.

Els drons estaran a tot arreu, formaran part de les ciutats

CATUAV ja ha aconseguit fer realitat aplicacions dels drons molt sofisticades. A banda del control de conreus l’empresa treballa en projectes d’abast internacional d’entre els quals destaca un projecte de detecció de mines antipersona a la zona de Dolac, a Bòsnia i Hercegovina. A més, disposa d'unes instal·lacions amb un espai aeri propi obert a desenvolupadors de drons d’altres companyies.

“Si la llei es modifica, ho tornarem a intentar”, afirma la responsable de l’empresa gironina entrevistada. No obstant això, es mostra bastant escèptica i considera que serà molt difícil viure del negoci aeri. Segons ella, a la llarga només podran fer-ho “quatre o cinc grans empreses” perquè creu que les exigències legals requereixen una inversió difícil d'assumir.

Imatge d'un dron en moviment equipat amb una càmera.
Imatge d'un dron en moviment equipat amb una càmera. AP

El president d’Aerpas creu que “l’aeronàutica canviarà de la mateixa manera que els telèfons mòbils han canviat les telecomunicacions”, tot i que opina que és complicat que moltes de les aplicacions d'RPA que “es veuen als mitjans i a la publicitat” esdevinguin realitat.

Sobre la proposta d’Amazon, Oñate considera “poc probable que pugui funcionar com a model de negoci perquè els paquets es transporten millor en furgoneta”. El mateix pensa del transport de desfibril·ladors. “Pesen bastant”, comenta. En tot cas, veu que aquestes aplicacions no són trivials i que les primeres que interessa que es facin realitat són aquelles que permetin no haver d’enviar persones allà on puguin arribar els drons.

Interessa no enviar persones allà on puguin arribar els drons

El futur del sector dels drons està condicionat a l’aprovació d’una normativa que en principi ja està en marxa i que es preveu que s’obri a la possibilitat de sobrevolar nuclis habitats. Aquesta regulació serà clau perquè les empreses immerses en el negoci emergent al qual ha donat pas la tecnologia dels robots carregats d’hèlices puguin continuar volant i arribar cada vegada a cotes més altes.