Un codi ètic estèril
Sense transparència ni control extern, el nou reglament dels Mossos d'Esquadra no tindrà cap mena d'eficàcia
Un codi ètic que no prevegi mesures per fer un seguiment extern del seu compliment i mecanismes de transparència i escrutini públic, de ben poc serveix. Si la seva implantació no permet conèixer quan i com s’han vulnerat els principis i les mesures que s’han adoptat per corregir-ho, més val no tenir-lo, perquè pot quedar en no-res. En el millor dels casos, pot tenir un efecte moralitzador, pedagògic, pot ser un marc teòric útil per definir quines són les actituds i els comportaments desitjables, però la seva eficàcia serà realment escassa.
El nou text que ha donat a conèixer el Comitè d’Ètica dels Mossos d’Esquadra no preveu controls externs ni mesures de fiscalització pública sobre el seu compliment. Vistos els antecedents que precedeixen el redactat, podríem dir fins i tot que l'únic valor que té ara mateix és cosmètic. Fer veure que preocupa l'ètica, quan en realitat el que s’està fent és desactivar els mecanismes que s’havien introduït durant el govern tripartit d’esquerres per sortir al pas d’uns comportaments, un historial i un funcionament intern que havien propiciat notòries situacions d’abús policial.
Certament un codi ètic no pot substituir el Codi Penal quan les conductes policials incorren en pràctiques abusives i delictes. La llei i els reglaments disciplinaris interns han de donar resposta a aquestes situacions. El problema és que aquest tipus de respostes solen arribar tard, quan ja s’han comès les infraccions i els delictes. Amb els codis ètics, del que es tracta és de crear un entorn de valors i exigència moral, una cultura interna i uns mecanismes de funcionament que estimulin les bones pràctiques i impedeixen situacions que afavoreixin la sensació d’impunitat. I això només és possible amb fiscalització externa. Quin incentiu poden tenir els agents per complir-lo si queda en un mer compendi de bons desitjos de gestió i consum estrictament intern?
L'exigència de seguiment i transparència és la clau d’un bon codi ètic, i així ho va explicitar el Consell d’Europa quan va incitar les forces de seguretat a adoptar aquesta eina d’autoregulació. De fet, aquestes eren les premisses del primer codi ètic elaborat per una primera comissió a la qual es va encomanar aquesta tasca, sota el mandat del conseller Joan Saura, que va estar presidida per l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. Aquell primer codi ètic seguia les directrius del Codi Europeu d’Ètica de la Policia. En el procés participatiu que va precedir-ne l'aprovació, va concitar el consens de les entitats i els organismes que van participar en l'elaboració, amb l'excepció molt significativa dels sindicats policials.
El corporativisme defensiu es va mobilitzar i va aconseguir l'aliança estratègica d'una Convergència i Unió llavors a l'oposició, que va utilitzar el malestar policial pels efectes de la transparència com a eina per desgastar el govern tripartit. El primer que va fer el nou conseller Felip Puig quan el president Mas li va encomanar que assumís les responsabilitats d’Interior al nou Govern va ser derogar el codi ètic i anunciar que en faria un de nou. Ja el tenim aquí i confirma el que llavors ja era evident que passaria: un codi descafeïnat, un simulacre complaent i fet a mida amb el poder intern dels sindicats policials. Una operació de maquillatge polític.
