Selecciona Edició
Connecta’t

Els Pujol, els primers a declarar al Parlament sobre el frau fiscal

La comissió arrenca dilluns amb un futur incert davant un possible avançament electoral

Marta Ferrusola, a la sortida del seu domicili, el 2 de setembre passat.
Marta Ferrusola, a la sortida del seu domicili, el 2 de setembre passat.

La comissió del Parlament que investigarà el frau fiscal a Catalunya té previst cridar a declarar amb promptitud l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la seva esposa, Marta Ferrusola, i sis dels seus set fills. L'amenaça d'eleccions anticipades, que provocaria la dissolució de la comissió, penja com una espasa de Dàmocles sobre els parlamentaris, que dilluns que ve iniciaran els seus treballs.

La comissió es reunirà setmanalment els dilluns a la tarda i la ronda de compareixences s'iniciarà el dia 1 amb tres experts. Entre aquests hi haurà molt probablement Miguel Ángel Mayo, coordinador a Catalunya del Sindicat de Tècnics d'Hisenda. El 8 de desembre, festiu, no hi haurà comissió i a la reunió del dia 15 hi tornaran a anar experts.

Diversos partits coincideixen que la data més apropiada per a la compareixença de Pujol i la seva família seria el 22, en què la comissió treballarà tot el dia, i el 23, en què es reunirà tot el matí. S'espera que en aquestes dates ja hagi arribat una part de la documentació que la comissió ha demanat a la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals sobre l'existència de comissions rogatòries referides als membres de la família Pujol, així com als registres mercantils sobre l'entramat societari dels seus membres.

Tres dels sis fills de Pujol que seran cridats a declarar per la comissió (Jordi, Oleguer i Oriol) estan imputats en diverses causes judicials. L'expresident de la Generalitat, per part seva, està sent investigat per un jutjat de Barcelona després de confessar, el 25 de juliol passat, que havia mantingut ocult a l'estranger durant gairebé 34 anys un llegat que va rebre del seu pare quan va morir i que va xifrar en l'equivalent en dòlars de 140 milions de pessetes del 1980.

D'altra banda, Iniciativa i Ciutadans van retreure ahir al president de la Generalitat l'acord entre CiU i el PSC per vetar que acudissin a la comissió diversos càrrecs públics dels seus partits o que estan investigats per la justícia per casos de corrupció. Va ser “un pacte de la vergonya”, va dir Albert Rivera, president de Ciutadans, per referir-se a l'acord entre nacionalistes i socialistes per evitar que compareguessin, entre d'altres, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig; Fèlix Millet, saquejador confés del Palau de la Música, i Lluís Prenafeta, secretari general de la Presidència amb Pujol.

Per la seva banda, Joan Mena, diputat d'Iniciativa-Esquerra Unida, va denunciar la “pinça” de CiU i PSC en imposar la seva aritmètica parlamentària i vetar les compareixences. Davant d'aquest acord, el president de la comissió, el diputat de la CUP David Fernàndez, va amenaçar de dimitir si CiU i el PSC no abandonaven aquesta estratègia. “Un país nou no es fa posant vetos a les comissions”, va dir Mena, per insistir en la “opacitat” de nacionalistes i socialistes.

Artur Mas va replicar que la comissió va aprovar divendres passat 150 compareixences i que li semblava una xifra “suficient”. També va recordar a Mena que en el cas dels ERO d'Andalusia, on els socialistes governen amb Esquerra Unida, hi ha 220 persones imputades, i que aquell Parlament no encara no ha creat cap comissió d'investigació del cas.

MÉS INFORMACIÓ