Només el 23% de catalans amb risc de càncer de còlon es fa les proves
L'AECC alerta que molts casos potencials estan fora dels programes de detecció precoç
Els programes de cribratge per detectar precoçment el càncer colorectal en la població de risc –persones de més de 50 anys o amb antecedents familiars de tumors similars– no tenen gaire incidència a Catalunya. L'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) ha alertat aquest dimecres que només el 23% dels catalans propensos a patir aquesta patologia estan coberts pels programes que fomenten la realització de proves preventives. L'organització calcula que al voltant d'1,8 milions de catalans estan en risc de desenvolupar la malaltia.
L'AECC ha criticat el retard en la implantació dels programes preventius malgrat que la detecció precoç redueix un terç la mortalitat per càncer de còlon, el tumor amb més incidència a Espanya i que causa anualment unes 15.000 morts. Els programes només estan implantats en algunes zones com l'Hospitalet de Llobregat –on es va fer la primera prova pilot l'any 2000–, les comarques de l'Alt Penedès (Tarragona), el Baix Empordà (Girona), l'Alt Pirineu i Aran (Lleida), la ciutat de Lleida, les Terres de l’Ebre (Tarragona) i part de la ciutat de Barcelona.
Les proves preventives només costen dos euros i consisteixen a localitzar sang en la femta del pacient amb risc. Si els resultats resulten positius, es recomana fer una colonoscòpia per extirpar pòlips precancerígens i prevenir el desenvolupament de tumors malignes. “És una prova barata i senzilla que totes les persones es poden fer a casa i només han de portar les mostres als centres”, ha indicat la responsable del cribratge de càncer de còlon a Catalunya, Pilar Cort. El 2013, es van enviar 169.000 cartes a persones en edat de risc per participar en el programa i el 47,8% es van fer la prova preventiva. En el 5,4% dels participants es va detectar sang oculta a les deposicions i se'ls va recomanar sotmetre's a una colonoscòpia. El cribratge va diagnosticar càncer de còlon a 166 persones –el 70% en estadis inicials– i pòlips avançats en 1.400.
El coordinador de l'oficina de cribratge del càncer en el Pla Director d'Oncologia de Catalunya, Josep Alfons Espinàs, ha atribuït els retards en la implantació del programa de detecció precoç a la falta de recursos. “La cobertura de la prova ha augmentat, però no al ritme previst, a causa de la falta de recursos econòmics per la situació que viu el país”, ha explicat.
Amb tot, Espinàs ha destacat també que “l'Administració catalana està fent tot el que pot”, sobretot, “veient la inequitat” del desplegament de cribratge entre les diferents comunitats autònomes. De fet, l'AECC ha alertat que el 80% de les persones en risc a Espanya –més de vuit milions– estan excloses dels programes de detecció precoç. El 2010, el Ministeri de Sanitat es va comprometre a aconseguir que el 2015 el 50% de la població propensa a patir la malaltia estigués coberta a través del test de sang oculta en femta com a primer pas del cribratge però, quan falta un any per arribar al termini límit, els programes tot just arriben a un 20% dels grups de risc.
L'any passat, l'AECC va lliurar al Ministeri 700.000 firmes per demanar que el test fos obligatori en totes les comunitats autònomes. Actualment, 11 regions tenen programes de cribratge instaurats. El País Basc i Cantàbria són les que aconsegueixen més cobertura de la població de risc. A Extremadura i les Balears encara funcionen amb programes pilot; Andalusia i Madrid simplement s'han compromès a posar en marxa les proves pilot i Castella-la Manxa ni tan sols ha confirmat la intenció d'iniciar cap programa preventiu. Segons l'AECC, el cost de donar cobertura a tota la població de risc seria aproximadament de 65 milions d'euros, “cosa que suposaria tan sols el 6% del total gastat actualment en el tractament”.
Sobre la firma
