Messi, màxim golejador de la història de la Champions

El Barça va completar un excel·lent partit en un camp que es preveia difícil com el de l’Apoel. Acostumat al fet que els partits es decideixin pel marge d’un gol, l’equip xipriota es va veure desbordat des del punt de vista col·lectiu i individual: es va estrenar com a golejador Luis Suárez i Messi va fer un nou triplet que el converteix en el màxim anotador de la Champions. La nit va ser rodona per al Barça després d’una posada en escena molt nova per part de Luis Enrique.

A l’entrenador blaugrana sempre li ha agradat sorprendre amb les seves alineacions i dibuixos al camp, tant que de vegades ha desconcertat el seu propi equip, per més que sempre estigui armat al voltant de Messi. Luis Enrique va sortir a pit obert a Nicòsia i el Barça es va apuntar una golejada: 0-4.

Un marcador rotund que no té res a veure amb l’última vegada que Luis Enrique havia trepitjat Xipre: va ser amb Espanya (3-2) i aquella derrota li va costar el lloc de seleccionador a Clemente. Dimarts a la nit l’entrenador asturià va ser atrevit i l’equip va respondre de manera estupenda a partir d’una pressió excel·lent, molt ben gestionada per Mascherano. No podia especular el Barça, exigit per la necessitat de guanyar i resoldre la primera plaça del grup en l’últim partit a disputar al Camp Nou contra el Paris Saint Germain. Així que va afrontar el partit sense que l’Apoel pogués dir-hi res.

Luis Enrique va avançar els laterals per omplir el centre del camp i va dominar el terreny de joc a partir d’un aparent 3-4-3. N’hi va haver prou amb Piqué i Bartra per protegir Ter Stegen, només exigit al final en un xut enverinat de De Vicenti, i per controlar Manduca i Sheridan. Van volar els laterals Alves i Alba per les bandes en terreny aliè, mentre que Rafinha i Rakitic jugaven com a interiors per dins, i Messi queia a la banda dreta, condicionat per la posició de Luis Suárez, situat com a 9 clàssic a Xipre.

Van pressionar tant i bé els blaugrana que l’Apoel es va quedar novament sense marcar —ja suma 300 minuts, incapaç d’armar una contra o de forçar una jugada d’estratègia, sempre desequilibrats per Messi—. El protagonisme de l’argentí va ser absolut, a l’inici com a assistent i finalment com a golejador, igual que ja va passar amb el Sevilla. El 10 del Barça va desmuntar l’estratègia defensiva organitzada per Giorgios Donis, el tècnic de l’Apoel. L’equip de Xipre no va funcionar com un ordinador. El degoteig d’ocasions al marc d’Urko Pardo va ser constant i el gol es va albirar des de la sortida per més bengales que es cremessin de manera sorprenent a les graderies del GSP Stadium. Absent Xavi, Messi va exercir de capità i líder, mentre que Luis Suárez s’estrenava com a golejador amb una maniobra excel·lent en què va deixar clavat Joao Guillerme amb un gir de maluc per després rematar amb encert davant Urko.

Un golàs el de l’uruguaià, avantsala d’un altre gol per a la història de Messi, que venia de signar un triplet al Camp Nou. El 10 va batre dissabte el rècord golejador de Zarra a la Lliga i va superar el de Raúl a la Champions. Igual com ja va passar amb el Sevilla, on Messi es va alliberar del repte de les marques, va posar dos gols més al caseller, un molt intel·ligent, igual que els que feia Raúl, com si volgués honrar l’exfutbolista del Reial Madrid. En menys d’una hora, els blaugrana van marcar més gols a l’Apoel que els que havia rebut el conjunt de Donis en tota la Lliga.