Selecciona Edició
Connecta’t

Els premiats amb l’Ondas reconeixen la degana de les ràdios

Serrat, Mamen Mendizábal, Arturo Valls i Toni Clapés subratllen l'especial valor del guardó

El cantautor Joan Manuel Serrat recull el premi Ondas per la seva trajectòria musical.
El cantautor Joan Manuel Serrat recull el premi Ondas per la seva trajectòria musical. EFE

Entregar els premis Ondas en un any en què se celebra el 90è aniversari de la primera emissió de Ràdio Barcelona feia suposar que seria una edició (la 61a) de reconeixement al treball realitzat al llarg de gairebé un segle. Des de l’exterior dels jardins del palauet Albéniz, i des de l’interior també, perquè els premiats van haver de refugiar-se de la pluja, alguns dels guardonats apuntaven de quina manera la seva trajectòria havia tingut —alguns molt i uns altres menys— un nexe amb Ràdio Barcelona i la SER.

La cerimònia, presentada per Macarena Berlín i Jesús Gallego, va començar amb un vídeo que recordava les nou dècades d’història de l’emissora barcelonina. En les imatges es recollien programes clàssics com el consultori d’Elena Francis. Xavier Sardà i Juan Carlos Ortega van posar la nota d’humor parodiant un programa de ràdio musical on un oïdor intentava endevinar cançons.

L’actualitat política tampoc no va escapar de la gala. Les referències al petit Nicolás van ser constants —“està molt ocupat amb el discurs del president Artur Mas d’aquesta nit”, va dir Sardà en to de broma— i l’equip del locutor de RAC1 Toni Clapés, premi a la trajectòria més destacada en ràdio, no va dubtar a carregar contra la posició del PP respecte al procés independentista a Catalunya. “Seré breu, abans no vingui el Constitucional i no ens deixi parlar en català”, va assegurar Marcel·lí Virgili, de l’equip de Clapés.

Per a una persona que precisament va debutar a Ràdio Barcelona, a l’estudi Toreski, fa gairebé 50 anys (1965), el premi Ondas és com un company de vida. Així ho va explicar Joan Manuel Serrat: “Han estat al meu costat durant tota la meva carrera. El primer premi Ondas va arribar a l’any i mig del meu debut, el segon fa uns 20 anys i ara el tercer”. El que va recollir dimarts a la nit al Liceu reconeix tota la seva trajectòria, la qualitat musical i literària de les seves composicions, la seva aportació a la cançó popular i, especialment, la seva influència en la memòria musical de diverses generacions.

La ràdio del Serrat dels 20 anys s’ha transformat radicalment i ara no es fa gaire directe de música amb públic: “Aquest contacte sí que s’ha perdut, però hi ha una cosa que continua inalterable, que la ràdio continua sent una bona companya de camí”. Somrient, Serrat comentava que dedicava el premi a tothom qui l’havia acompanyat i donat suport al llarg de la seva vida i que mantenia bé el tipus perquè “de tant en tant em recautxuto per seguir endavant”.

La periodista de La Sexta Mamen Mendizábal, premi a la millor presentadora de televisió, comentava exultant la il·lusió que li feia rebre el premi Ondas per la seva feina al capdavant de l’equip del programa informatiu Más vale tarde, del qual també és presentadora. El guardó reconeix el mèrit a mantenir un espai informatiu d’actualitat en horari de tarda i en una cadena jove. “Per a mi és molt important perquè, en certa manera, nosaltres nedem contracorrent en un mar en què, a aquesta hora, l’oferta majoritària és de magazins. És difícil plantejar fer un informatiu en aquesta franja horària, per això valoro especialment el premi que reconeix la labor de tot un equip”, resumia. “Però gairebé m’ha fet més il·lusió perquè jo fins i tot havia somiat amb el premi, perquè havia cobert les gales dels Ondas moltes vegades. Per a mi és un honor especial perquè vaig començar en aquesta casa —la SER— de la mà d’Iñaki Gabilondo a Hoy por hoy. Estic molt amarada d’aquesta ràdio, per això ho valoro tant”, va afegir.

Per a Toni Clapés, que també es va iniciar professionalment a la SER, el premi a la trajectòria més destacada —a l’etapa de la SER en va seguir una altra a Catalunya Ràdio i ara a RAC1— el premi va ser tota una sorpresa: “Ja ho tenia arxivat, vaig pensar que no el guanyaria mai. Treballaves i en aquell moment veies l’Ondas com una cosa impossible”. El presentador va apuntar que el dedicava a totes les persones que l’havien ajudat. I va donar noms: “La clau ha estat treballar amb excel·lents professionals com Xavier Sardà, Andreu Buenafuente o Gemma Nierga. De tots ells vas aprenent coses”. Clapés, per qui més enllà dels premis el que més valora és l’estima de la gent i el que li arriba d’ella, està convençut del futur de la ràdio: “Tindrà llarga vida perquè s’ha anat adaptant més bé que altres mitjans a la irrupció digital. Cadascú es munta el seu podcast amb els programes que li agraden”.

Si algú dels guardonats té una especialíssima mirada sobre els Ondas i la ràdio és Josep María Martí, que ha estat vinculat a la SER al llarg de tota la seva vida professional, l’última etapa (1989 a 2002) al capdavant de Ràdio Barcelona. “Els Ondas intenten des de fa 61 anys fer una foto instantània del que ha estat una temporada determinada de la comunicació. De vegades surt més enfocada, altres vegades difuminada. Però sempre aconsegueix mostrar aquesta varietat, com de multiforme és aquest món”. Va posar com a exemple Ponte Nas Ondas, que es va endur el premi a la millor cobertura informativa, “és un programa fet per escolars a costat i costat del riu Miño. I aquests premis ens permeten veure que la potència de la ràdio també està en això, en el que està amagat”. I va afegir: “Per mi, el meu premi és un reconeixement als professionals que estem al darrere, buscant talent, gestionant les persones, treballant amb les idees”. El seu missatge és meridianament clar: “Si tothom de la comunicació es basa en una idea de l’estalvi pot sortir qualsevol cosa. Un espera que algú s’adoni que la gasolina que mou tota aquesta indústria és el talent i el treball, les relacions humanes. És el valor de qui clava un clatellot a un redactor per un error ortogràfic o per no saber vocalitzar bé”.

Per a molts altres dels premiats en aquesta edició, ser als jardins del palauet Albéniz per cobrir el lliurament dels guardons de Ràdio Barcelona —emissora del grup PRISA, editor d’EL PAÍS— era un canvi d’escena. “L’any passat jo era aquí emprenyant els premiats, i avui sóc a l’altre costat”, ironitzava Manel Piñero, una de les cares visibles del programa satíric de TV3 Alguna pregunta més?, que es va endur el guardó a millor programa de cadena no nacional. No era l’únic al qual la gala dels Ondas el traslladava a uns altres temps. Arturo Valls, premi al millor presentador de televisió, recordava el seu últim Caiga quien caiga: “Jo estava precisament aquí, cobrint els Ondas i entrevistant els guanyadors. Ara sóc jo qui recull el premi. No m’ho puc creure”.