Selecciona Edició
Connecta’t

Els últims votants del 9-N

La Generalitat tanca el procés participatiu en el qual han participat, aquestes dues setmanes, unes 26.000 persones més

Ahir es van tancar les urnes de la consulta del 9-N.
Ahir es van tancar les urnes de la consulta del 9-N.

Mònica Sumoy Gete-Alonso, d'uns 30 anys, va arribar amb el temps just de dipositar el seu vot en la consulta alternativa que va acabar dimarts a les cinc de la tarda. Amb el certificat del padró i el passaport a la mà, la Mònica va poder ficar la seva papereta gairebé quan tocava la campana i tancaven les urnes del Palau Robert. Els voluntaris que presidien les meses la van aplaudir. El procés participatiu va finalitzar ahir dues setmanes després del 9-N. El Departament de Governació calcula que en aquests 15 dies han votat unes 26.000 persones més, que s'afegiran als 2.305.000 persones que ho van fer el dia de la consulta. L'escrutini de les meses situades a les quatre capitals de província i a Tortosa, Manresa, Vic i Tremp es coneixerà els propers dies.

Una trentena llarga de ciutadans, entre jubilats, prejubilats, aturats, persones que han demanat vacances o treballadors que han compaginat el temps com han pogut, han participat voluntàriament durant aquestes dues setmanes a les meses per poder votar. Al 9-N a cada ciutadà li corresponia una única mesa. Els noms i cognoms dels votants es consultaven en un ordinador per impedir que votessin dues vegades. Ara, els ciutadans introduïen dins l'urna un sobre gran amb dos sobres més petits al seu interior: un amb el vot i un altre amb el número de DNI per verificar a posteriori que no havia duplicat el vot.

Miquel Figueres, jubilat, de 75 anys, era aquest dimarts a la segona planta del Palau Robert fent de voluntari en una mesa acompanyat de Jordi Menchero, de 55 anys, aturat. Tots dos ja van ser voluntaris a Barcelona el 9-N. Davant d'un gran plafó d'una exposició de fotografies de Gervasio Sánchez sobre el maltractament de les dones a l'Afganistan, Figueres explicava als votants per què en aquesta ocasió s'havien de ficar dos sobres petits en un de més gran. Ajudat d'una lupa, Figueres, que ha anat cada dia a dinar a casa a les 12 del migdia per poder quadrar els torns, deia als votants: “Pot comprovar que en aquest paper que he ficat al sobre hi consta el seu número de DNI?”. Després, s’oferia a fer fotografies dels votants per immortalitzar el moment.

La llista de persones que aquests dies han anat a votar tenien en comú que o bé tenien el DNI caducat i es van afanyar a renovar-lo o bé havien d'esperar el certificat d'empadronament per demostrar que resideixen a Catalunya. La Generalitat argumenta que la prova que el 9-N no era un referèndum és que el procés s'ha allargat dues setmanes més. I en aquests 15 dies ha passat un món: el 9-N va arrencar amb l'amenaça d'una actuació judicial i ara hi ha una querella de la Fiscalia. Però, mentrestant, els ciutadans han continuat votant amb total normalitat. El 10-N van arribar a fer un hora i mitja de cua però després, un cop es van posar més meses, el degoteig va ser incessant.

Pel Palau Robert han desfilat persones de tota mena: un àvia de 104 anys, un ciutadà que treballa de pastor a Suïssa...

Pel Palau Robert, per exemple, han desfilat persones de tota mena: un àvia de 104 anys; un ciutadà que treballa de pastor a Suïssa i que va venir expressament a votar; un altre que va fer el viatge d'anada i tornada a Mallorca en veure que li faltava un document o dues dones que van tenir els seus fills el 7 i el 8 de novembre i hi van anar amb els seus nadons. Com diu en Pep, un altre voluntari, mai no havien pensat que la querella pogués aturar res, i mai no han tingut cap ensurt tret del dia que van aparèixer quatre policies uniformats que en realitat anaven a votar. Cada dia han passat pel Palau Robert una mitjana de mil persones. “La gent ha sigut molt educada i agraïda. Només per això ha valgut la pena”, deia Maria Lluïsa Argemí, que ha fet de voluntària malgrat treballar a Lleida.

Les urnes, cada dia, es guardaven al Palau Robert, encara que ja s'ha enviat una remesa a Governació. Ahir ja es van enviar les últimes urnes, dins de les quals hi havia el vot de la Mònica. El 9-N va intentar votar amb el passaport (no trobava el DNI) al col·legi Orlandai amb el passaport, però no li van deixar. Es va empipar tant que fins i tot va trencar la papereta. No entenia l'impediment, però després explica que va veure que al passaport no hi constava l'adreça i que li mancava un document que certifiqués la seva residència. “A casa meva sabem una mica de lleis —la seva mare i ella han estudiat dret— i no enteníem per què amb el passaport no n'hi havia prou”, explicava ahir contenta i alleujada per haver pogut votar. No oblida fer un retret: que no figurava el supòsit del passaport a les preguntes freqüents al web de la consulta.

Tot i així, aquesta dona que està fent una tesi doctoral sobre la postmodernitat al cinema i la filmografia de Pedro Almodóvar a Blanquerna va reflexionar i va decidir votar. “Em sabia greu no anar a votar amb tot el que ens ha costat, voti el que voti”, diu Mònica, que no explica quina opció va triar. Encara li pesava que els dos últims anys, quan era fora de Catalunya, es va quedar sense votar. Va viure a Mont-real i equipara el seu desig de reivindicar la identitat pròpia com passa a Catalunya. El seu pare li va tramitar el certificat del padró i ahir mateix li va dir al tècnic de Telefónica que era a casa seva instal·lant la fibra òptica que tornés un altre dia a completar la feina. Va anar corrents des de Gràcia fins al Palau Robert amb el temps just. “Vaig néixer el dia 30 de desembre. Serà per això que sempre arribo a última hora”, diu fent broma.

MÉS INFORMACIÓ