Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
DESPRÉS DEL 9-N

Mas dibuixa un pla per arribar a la independència en 18 mesos

El president català proposa una llista única sobiranista amb partits i societat civil

El president Artur Mas, durant la compareixença.

El president català i líder de CiU, Artur Mas, va revelar ahir el seu pla per proclamar la independència de Catalunya en el termini d’un any i mig a partir de les properes eleccions, a les quals no va posar data. En una multitudinària conferència a Barcelona, Mas va pressionar, sense nomenar-los, ERC i la resta de partits sobiranistes perquè accedeixin a formar una llista única amb la qual presentar-se a uns comicis anticipats que, va dir, han de servir per deixar clar si els catalans volen o no la independència. Aquesta llista única, va assenyalar, no tindria per què encapçalar-la el president de la Generalitat, sinó que la podria tancar de manera simbòlica. Si les urnes marquessin una “majoria absoluta” independentista, la Generalitat declararia la independència en 18 mesos, després d’uns altres comicis.

Mas va abordar la necessitat de convocar unes eleccions com a substitutiu de la consulta legal i pactada amb el Govern central que no s’ha pogut fer. “Ha arribat l’hora d’utilitzar aquest instrument”, va dir. Amb tot, no va voler fixar la data i sí que va posar la gran condició que ha de produir-se per no esgotar la legislatura el 2016: “Només avançaré les eleccions si són per fer la consulta”, va avisar. “Si només són per canviar el Govern, no hi haurà avançament”. En la seva opinió, els comicis han de servir per saber clarament “si els catalans volen un Estat independent o no”. “Hem d’aconseguir que alguns partits es presentin només amb un programa [sobre la independència]”, va afegir. “Si hi ha més d’una llista a favor del sí a la independència, ha d’haver-hi una candidatura que per si mateixa obtingui la majoria absoluta al nou Parlament”, va precisar. Això sí, va deixar clar que després dels comicis pot haver-hi pactes entre candidatures.

La llista que voldria Mas seria una candidatura “mixta” entre representants proposats pels partits, la societat civil i “experts reconeguts” proposats pels partits. Va precisar que els ciutadans que en formessin part es presentarien únicament per a aquesta ocasió i que després deixarien pas als polítics en les eleccions següents. Va assenyalar també que el finançament de la campanya es faria mitjançant una col·lecta popular. L’objectiu de Mas és que el Govern sortint d’aquestes eleccions es doni un termini de 18 mesos per constituir un Estat per a Catalunya (si els comicis donen una majoria independentista). En primer lloc, s’hauria de comunicar a les institucions internacionals i el Govern espanyol la voluntat de constituir aquest Estat, i immediatament es començarien a crear les anomenades “estructures d’Estat” catalanes. Al mateix temps, es redactaria una Constitució catalana (que seria aprovada la legislatura següent). “Tot aquest procés hauria d’estar completat a final del 2016”, va dir. Després hi hauria unes noves eleccions que coincidirien amb un referèndum sobre la secessió. Els aplaudiments i els crits d’“independència!” van interrompre Mas en diversos moments del discurs.

La Generalitat va preparar al mil·límetre la conferència del president català. Es van estendre prop de 3.000 invitacions i van respondre a la crida representants de totes les forces polítiques menys el PP i Ciutadans. L’absència més notable va ser la del portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida.

Oriol Junqueras ha assistit

a la conferència, però no

ha aplaudit el discurs

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, era a primera fila i no va aplaudir quan Mas va deixar la porta oberta a no encapçalar la candidatura conjunta si això ajudava a la unitat política. “Puc encapçalar la llista, però també la puc tancar”, va dir. Mas també va assegurar que si encapçala la llista i guanya amb majoria absoluta no tornarà a presentar-se el 2016. Aquest pla posa molt difícil a ERC mantenir-se al marge de la llista única, especialment si és avalat per les entitats independentistes, com l’Assemblea Nacional Catalana.

Mas va insistir que no li fa por convocar eleccions. “Tornarem a posar les urnes sempre que calgui , sense por a querelles injustes”, va advertir. Davant la situació creada precisament per la querella pel 9-N, Mas es va preguntar si pot esperar-se un canvi d’actitud del Govern central cap a Catalunya. “Personalment sóc bastant escèptic sobre això”, va considerar. El problema, segons va dir, és que l’Estat entén les relacions sobre la base de la “jerarquia” i la “subordinació”. Quan la Generalitat ha volgut trencar aquest marc de relacions, la resposta de l’Estat, segons Mas, han estat “les amenaces”. Això sí, va assegurar que escoltarà les possibles propostes que puguin arribar des de les institucions de l’Estat: “El meu escepticisme no serà obstacle per observar els canvis si es produeixen”. “No seré intransigent”, va dir per reforçar la idea que continua disposat a parlar amb el Govern espanyol.

Reacció del Govern central

Els canvis que demana Mas són, en primer lloc, que l’Estat accepti negociar un referèndum acordat com el d’Escòcia. La segona opció és la reforma constitucional, de la qual també dubta. “Perquè això vegi la llum alguns haurien de menjar-se molts gripaus, i no hi estan acostumats”, va dir en referència al PP. En qualsevol cas, va deixar clar que només acceptarà una solució que permeti que els catalans puguin votar-la. “No podem decidir als despatxos el que correspon a la gent”, va concloure.

El Govern central ha assegurat després de la conferència de Mas que el president de la Generalitat ha fet “un pas més en la seva deriva independentista” i l’ha advertit que continuarà vetllant pel compliment de la llei. Fonts de La Moncloa, consultades per Europa Press, consideren que Mas continua endavant amb el seu pla independentista “tot i que la majoria de catalans no l’acompanya i que cada vegada té menys suports entre la societat catalana.

MÉS INFORMACIÓ