Selecciona Edició
Connecta’t

“Hauria recomanat que no utilitzessin l’emissor intern”

El biòleg assegura que l'operació a la qual va ser sotmesa l'óssa Aubèrta era "rutinària"

La cria d'ós bru trobada sense la mare al municipi d'Aubèrt.
La cria d'ós bru trobada sense la mare al municipi d'Aubèrt.

El biòleg John Beecham ha estudiat els óssos durant 42 anys. És expert de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), responsable de la unitat de conflicte amb humans. Bona part de la seva feina l’ha desenvolupat a la costa oest dels Estats Units, però també ha fet el seguiment de casos de reintroducció de l’ós arreu del món. Beecham va actuar com a expert assessor en el procés de readaptació de l’óssa Aubèrta a la vida salvatge. L'Aubèrta era un cadell d’óssa que va aparèixer a l’abril al poble d’Aubèrt (Vall d’Aran). Els tècnics de Medi Ambient del Consell General d’Aran van portar l’óssa al tancat, on havia d’acostumar-se de nou a la vida salvatge. Dimecres passat va ser intervinguda per una veterinària per implantar-li un radioemissor abdominal. L'Aubèrta va aparèixer morta divendres després que se li obrissin els punts de l’operació. El seu retorn a la vida salvatge estava previst per a aquesta tardor.

Pregunta. L’han informat de la mort de l’animal?

Resposta. Òndia! No, primera notícia.

P. El Govern aranès diu que va ser un accident. Els ecologistes denuncien que hi va haver negligència per part de la veterinària. És un incident habitual?

R. No hi ha res particularment difícil en aquesta operació abdominal. És una operació rutinària per a un veterinari, no és gaire diferent d’una operació d’esterilització d’un gat o d’un gos. No crec que sigui rellevant que el veterinari tingui experiència amb óssos.

P. Recorda algun cas d’un ós al qual se li hagi obert la incisió per introduir-li l’aparell emissor?

R. No utilitzem gaire aquest sistema amb óssos perquè el senyal intern de l’emissor és molt dèbil i són animals que recorren llargues distàncies. Preferim el collar emissor perquè el senyal és més fort [l'Aubèrta havia de portar el localitzador subcutani, que funciona per senyal de ràdio, i el collar, per satèl·lit]. Només recordo un cas similar al que vostè m’explica, dels centenars d’óssos que he seguit. No en recordo cap que hagi tingut problemes especials amb l’emissor subcutani. És un sistema habitual, estàndard. Nosaltres no l’utilitzem amb óssos, però sí que el fem servir amb altres animals, amb els llops, sobretot.

P. Aleshores no descarta que pugui haver estat un accident, que l’ós es clavés una branca?

R. Sense conèixer els detalls de la feina que va fer la veterinària, sense tenir gaire informació, diria que és molt possible que fos un accident. Perquè per als veterinaris no és una operació complicada. Només cal fer una petita incisió abdominal, sota la pell, i ja està. En aquestes operacions, el principal risc és que la ferida s’infecti.

P. Quin error veterinari es podria haver produït perquè la ferida causés la mort de l’ós?

R. L’única opció que m’imagino és que la incisió fos massa llarga. L’emissor pot tenir uns 10 centímetres de llargada i 3 o 4 centímetres de diàmetre. La incisió a l’abdomen ha de ser petita, no pot ser gaire llarga; normalment és de 4 o 5 centímetres. I s’ha de cosir molt fort perquè no s’obri.

P. Com va ser la seva feina d’assessorament?

R. La comunicació ha estat sobretot per correu electrònic. A l’octubre hi va haver una reunió de l’Associació Internacional de l’Ós a Grècia i allà em vaig trobar amb el biòleg en cap del projecte i amb el seu col·lega francès. Em van mostrar imatges de l’espai on hi havia l’animal, em van preguntar detalls sobre aquest espai i sobre com havien d’adaptar-hi l’animal; em va semblar que estaven fent una bona feina. Seguien les indicacions d’un manual que havia preparat per a un projecte a Grècia i que també els vaig enviar directament. I pel que vaig veure, seguien bé les indicacions. Em sorprèn que l’animal hagi mort.

P. Van fer alguna cosa diferent del que vostè apuntava en els seus manuals?

R. No sabia que li posarien un emissor abdominal. Pensava que només seria un collar.

P. Al juliol em van explicar que l'emissor intern té una vida més llarga, funciona més anys.

R. En el cas grec, el collar que utilitzen té una bateria per a dos o tres anys. En algun moment el collar s’ha de canviar per una unitat més gran perquè l’animal creix. L’emissor intern té l’avantatge que no l’has de canviar.

P. És a dir, l’únic detall que el sorprèn és que utilitzessin un localitzador intern?

R. Correcte. Si m’ho haguessin preguntat hauria recomanat que no utilitzessin l’emissor intern. Però la seva era una opció legítima.