Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Sotragada a Portugal

La detenció de Sócrates per corrupció causa consternació i posa a prova la justícia

La detenció de l'ex-primer ministre portuguès José Sócrates per frau fiscal, falsificació de documents, corrupció i blanqueig de capitals ha sumit en la consternació una societat posada a prova després de la intervenció de la seva economia i els anys de dràstiques polítiques de retallades. A l'espera de conèixer a fons el que ha passat, el socialista Sócrates sembla donar la imatge del capità que va abandonar la nau i exigia als seus ocupants sacrificis que ell no pensava ni tan sols compartir.

Un dels seus últims actes com a cap de Govern va ser signar el consentiment de la intervenció econòmica, de manera que Portugal va quedar sota el control del Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea a fi que s'executessin els ajustos necessaris –retallada de salaris, prestacions socials i poder adquisitiu– i es poguessin rebre uns 80.000 milions d'euros que evitessin la fallida del país. Mentre els portuguesos notaven en les seves vides quotidianes els efectes d'aquestes mesures, Sócrates gaudia a París d'una extraordinària fortuna l'origen de la qual no és possible justificar pel seu nivell d'ingressos –ell assegura que es tracta d'una herència– i que ha deixat un rastre per diversos paradisos fiscals.

En matèria d'escàndols –gens estranys en el conjunt de la península Ibèrica, cal recordar– també plou sobre mullat a Portugal, on la Fiscalia ha hagut d'aclarir que les accions contra Sócrates no tenen a veure amb el cas que involucra l'antiga direcció del banc Espírito Santo, la primera entitat financera del país, per fallida fraudulenta.

En un moment en què el discurs populista fa estralls en l'electorat europeu, es posa de manifest els perjudicis que causen a la democràcia aquests successos. La detenció de Sócrates ha estat, a més a més, com una galleda d'aigua freda entre els seus, perquè ha coincidit amb el moment en què el seu partit debatia una estratègia de regeneració. El líder i candidat socialista António Costa ha vist com els sopars, els cotxes de luxe i els tripijocs immobiliaris de Sócrates han eclipsat en els mitjans les explicacions del seu projecte per a Portugal de cara a les legislatives de l'any que ve.

El mal ja està fet; ara és feina de la justícia –i de la classe política– aclarir i superar de la millor manera possible l'abast i les responsabilitats del gravíssim cas que acaba de deixar perplexa i desmoralitzada la societat portuguesa.