Selecciona Edició
Connecta’t
El cas de les targetes de Caja Madrid

L’Audiència confirma la fiança civil de Rato per les targetes opaques

El tribunal creu que aquest mitjà de pagament estava “al marge de qualsevol indici de legalitat”

Rodrigo Rato el mes passat sortint del jutjat. Ampliar foto
Rodrigo Rato el mes passat sortint del jutjat.

La secció tercera de l'Audiència Nacional ha confirmat la fiança civil de tres milions d'euros imposada a l'expresident de Bankia Rodrigo Rato pel cas de les targetes opaques de Caja Madrid. El magistrat Fermín Javier Echarri, ponent de la resolució, afirma que aquest mitjà de pagament, al qual 83 consellers de l'entitat van carregar despeses personals per valor de 15,5 milions d'euros entre el 1999 i el 2012, estava “al marge de qualsevol indici de legalitat”.

La fiança civil va ser imposada el 16 d'octubre passat pel magistrat instructor de la causa, Fernando Andreu. L'exministre d'Economia i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional va presentar un aval del Banc Sabadell per fer front a aquesta garantia econòmica, que té per objecte assumir possibles responsabilitats derivades d'una hipotètica condemna.

La defensa de Rato, exercida per l'advocat Ignacio Ayala, va recórrer amb l'argument que es vulnerava el dret a la presumpció d'innocència, i que encara no s'han practicat les diligències oportunes que permetin valorar indicis de culpabilitat sobre Rato. El tribunal replica que la imposició de la fiança “en absolut pot qualificar-se de prematura”, i que l'informe d'auditoria de Bankia que va donar motiu a la investigació, sumat a les declaracions de Rato i dels coimputats Miguel Blesa i Ildefonso Sánchez Barcoj, ha establert que no hi havia cap "precepte estatuari o reglamentari, acord o decisió adoptada per algun òrgan directiu que justifiqui l'existència i l'operativa de les targetes”.

Segons el tribunal, aquest mitjà de pagament es lliurava “a manera de complement salarial com a part de les retribucions pròpies de cada usuari i destinades a despeses pròpies, alienes a les despeses de representació de l'entitat”. Durant l'època en què Rato va presidir Caja Madrid i posteriorment Bankia –des del gener del 2010 fins al maig del 2012– els consellers van gastar 2,58 milions d'euros amb les targetes black. En la seva declaració com a imputat, Rato va assegurar que no sabia que l'entitat no practiqués retencions tributàries per aquest “complement retributiu” i que es portés una comptabilitat inadequada de les targetes.

La secció tercera posa en relleu que la instrucció “no ha començat recentment, sinó que ja fa dos anys i mig que s'investiga sense que hi hagi previsió raonable de finalització a curt termini”. El tribunal recorda que Rato tenia una targeta per a despeses de representació al marge de la targeta opaca. Aquest fet situa, segons la sala, els diners de plàstic per a despeses personals “al marge de qualsevol indici de legalitat, i el que és més important, d'esquena a qualsevol tipus de fiscalització que pogués acreditar la seva adequada utilització”.

El tribunal recorda que, a més, les targetes opaques vulneren suposadament la llei de caixes de la comunitat de Madrid, de l'any 2003. Aquest text legal prohibeix als consellers i directius de les entitats de crèdit “originar percepcions diferents de les dietes per assistència i desplaçament”. Rato va assegurar davant el jutge Andreu que no se li va advertir de l'existència d'aquesta norma. El tribunal considera: “Aquesta ignorància en una persona que ocupava el càrrec de president del Consell d'Administració resulta inexcusable”.

Les despeses de les targetes black es van camuflar en la comptabilitat com a errors interns, deficiències dels sistemes informàtics o reclamacions de l'Oficina del Client. Aquest sistema implica, segons la sala, que “la voluntat real” de la comptabilitat “no era cap altra que l'ocultació d'aquestes despeses als organismes auditors i reguladors”.

El 18 de novembre passat, el mateix tribunal va desestimar el recurs de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa contra la fiança civil de 16 milions que li va imposar el jutge Andreu pel mateix cas de les targetes opaques. En aquella interlocutòria es considerava que Blesa “no pot al·legar desconeixement en l'ús que realment es feia de les targetes”, a les quals 83 consellers de l'entitat van carregar despeses personals per valor de 15,2 milions d'euros entre el 1999 i el 2012. Aquesta resolució considera que l'exdirectiu va donar el seu “beneplàcit” a l'“emissió, lliurament i límits de disposició” de les targetes.