Selecciona Edició
Connecta’t

Què passa ara amb el claustre de Palamós?

L'informe de la Generalitat que assegura que les galeries d'estil romànic de Mas del Vent són falses augura un futur incert per a la construcció

Claustre al Mas el Vent, a Palamós.
Claustre al Mas el Vent, a Palamós.

"Hem d'estudiar les conclusions de l'informe que ha lliurat Eduard Carbonell per decidir quin grau de protecció s'acaba atorgant al claustre de Palamós", va assegurar Joan Pluma, director general de Patrimoni de la Generalitat durant les conclusions de les jornades de dos dies sobre aquestes galeries d'estil romànic que es van celebrar la setmana passada i en les quals es va demostrar, segons la Generalitat, que són falses, que es tracta d'una recreació historicista del segle XX, sense elements antics. Pluma va deixar en l'aire el dubte i va assegurar que era aviat per saber què passaria amb aquesta famosa construcció, que va sortir a la llum després que en publiqués la seva existència EL PAÍS al juny del 2012.

Però la decisió última de la Generalitat és clara. Al juliol del 2012, després del primer informe elaborat per tècnics convocats per la Generalitat en el qual s'afirmava que el claustre era una recreació historicista amb elements del segle XII, la Conselleria de Cultura catalana que dirigeix Ferran Mascarell va assegurar que no el protegiria, i deixava l'assumpte a mans de l'Ajuntament de Palamós. Malgrat això, després que el professor d'Història de l'Art Medieval de la Universitat de Girona, especialista en escultura castellana, Gerardo Boto, donés a conèixer la seva hipòtesi que el claustre era el de la catedral vella de Salamanca, la Generalitat va reaccionar i va decidir incoar a l'octubre del 2013 un expedient per protegir-lo amb el grau màxim que li possibilita la llei de patrimoni català: bé cultural d'interès nacional (BCIN), equiparable al bé d'interès cultural (BIC) del Ministeri de Cultura.

Què passa ara amb el claustre de Palamós?

La llei de patrimoni català estableix un termini màxim de 18 mesos per aprovar definitivament o denegar la protecció a un bé des del moment en què s'incoa un expedient. També que s'ha demanar un informe al consell assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i un altre a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per acabar-ho de decidir. Si passen els 18 mesos i no es resol, l'expedient caduca i no se'n pot tornar a iniciar un altre fins que hagin passat uns anys, tret que ho demani el titular del bé. "No esgotarem el termini i en la propera reunió del desembre del consell assessor plantejarem el tema", va explicar Pluma el matí del dijous abans de l'última jornada.

És evident que la Generalitat no encarregarà cap altre informe al consell assessor ni a l'IEC, després del que ha realitzat Carbonell, que assegura que és de 800 pàgines, un centenar de les quals amb les conclusions, en les quals s'assegura que no hi ha cap mena de dubte sobre la seva falsedat i, per descomptat, es rebutja l'origen de Salamanca.

La llei de patrimoni estableix un termini màxim de 18 mesos per aprovar o denegar la protecció 

La llei de patrimoni només permet a la Generalitat declarar un bé BCIN, el màxim grau de protecció, independentment que l'Ajuntament on estigui situat el declari bé cultural d'interès local, BCIL, una opció que l'Ajuntament de Palamós no ha dut a terme, malgrat que ha tingut tres anys i mig per fer-ho.

L'expedient ha obligat el suís Kurl Engelhorn –amo i president d'Explotacions Agrícoles i Forestals Brugarol SA, l'empresa que explota la finca de 22 hectàrees situada a la Fosca de Palamós, on hi ha el claustre–, a obrir el claustre als investigadors, tant de la Generalitat com a Boto i Marius Vendrell, el geòleg de la Universitat de Barcelona que manté que les pedres són seculars, després de localitzar pàtines i, per tant, anteriors al seu muntatge de 1931 en un solar de Ciudad Lineal de Madrid. Unes pàtines que l'Institut de Patrimoni del Ministeri de Cultura va negar que existissin la setmana passada.

En cas que la Generalitat decideixi no protegir el claustre, l'amo, com ha passat des que es va comprar i traslladar a Palamós el 1958 fins que es va obrir l'expedient a l'octubre del 2013, el podrà vendre, construir-hi al voltant, enderrocar-lo, desmuntar-lo, traslladar-lo i portar-lo on ell vulgui, sense demanar permís a ningú, perquè ningú l'hi podrà impedir.

Si no es protegeix el claustre, l’amo podrà vendre’l o enderrocar-lo sense demanar permís

De fet, el 2003 Kurt Engelhorn va encarregar a Jordi Garcés i el seu equip d'arquitectes la reforma de Mas del Vent per construir una dotzena de bungalous de luxe al costat de la masia, la torre medieval i el claustre, en una superfície de 2.300 metres quadrats. "Eren per als fills del propietari", recorda Garcés. "És un dels molts projectes que es presenten que no s'arriben a materialitzar", explica l'arquitecte, que sí que va construir una altra casa per a Engelhorn a prop en la mateixa cala de la Fosca. No es va fer però ningú ho hauria pogut impedir. Com tampoc es podrà impedir que els seus amos segueixin llogant la finca i el claustre per a esdeveniments comercials, com presentacions de nous models de cotxes, o actes socials, com banquets i noces, les últimes quan ja estava l'expedient en marxa, en què els nuvis i convidats campen de gust entre els arcs.

L'informe presentat per la Generalitat té dos efectes col·laterals que no són menors. D'una banda, l'antiquari Ignacio Martínez, que va muntar el claustre a Ciudad Lineal el 1931, d’acord amb l’informe de la Generalitat es converteix en un falsificador, capaç de crear del no-res un claustre per enriquir-se enganyant autoritats i clients. De l'altra i més important, Engelhorn, l'amo actual, veu com d'un cop de ploma passa de posseir una obra d'art única a ser amo d'una falsificació que devalua artísticament i econòmicament l'obra.