Selecciona Edició
Connecta’t
Premi Cervantes

Juan Goytisolo guanya el Premi Cervantes

El guardó està dotat amb 125.000 euros i es considera el reconeixement literari més important de la llengua espanyola

L'escriptor Juan Goytisolo.
L'escriptor Juan Goytisolo.

L'escriptor Juan Goytisolo Gay (Barcelona, 1931) ha estat distingit amb el Premi Miguel de Cervantes de les Lletres. Instituït el 1976 pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, està dotat amb 125.000 euros i és considerat el guardó literari més important de la llengua espanyola. El lliurament del premi sempre es fa el 23 d'abril de l'any següent, en homenatge a la data de la mort de l'autor d'El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. L'acte se celebra al paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares.

Encara que ha seguit escrivint i publicant articles, assajos i fins i tot poesia –el seu últim llibre és el poemari Ardores, cenizas, desmemoria (2012) Juan Goytisolo es va jubilar com a novel·lista, diu ell mateix, amb l'aparició fa sis anys d'El exiliado de aquí y allá. La seva carrera com a narrador va arrencar als 23 anys, el 1954, amb Juegos de manos una novel·la que el va situar entre els autors més destacats del realisme crític de la postguerra. Instal·lat a París des del 1956 i després de publicar altres novel·les i diversos llibres de viatge (a Cuba, a Almeria), Goytisolo va trencar amb la seva etapa anterior i es va llançar a una experimentació narrativa que arrenca el 1966 amb Señas de identidad, una àcida i dislocada visió de l'Espanya franquista a través de la mirada d'Álvaro Mendiola, àlter ego del novel·lista i protagonista d'una trilogia completada amb Don JuliánJuan sin tierra.

Des dels anys vuitanta del segle passat alterna les estades entre París i Marràqueix, la ciutat on es va instal·lar definitivament el 1997 i a la qual va dedicar la novel·la Makbara (1980). Després van venir títols com Paisajes después de la batalla, Las virtudes del Pájaro solitario, La saga de los Marx, El sitio de los sitios o Telón de boca, escrites totes des d'una oberta experimentació que barreja veus i temps en un collage en el qual uns versos de l'Arcipreste de Hita poden conviure amb un anunci de televisió i una visió mística amb la descripció molt directa d'una escena sexual per parlar de la immigració, l'evolució de l'esquerra després de la caiguda del mur de Berlín, la guerra dels Balcans o el caràcter polièdric del món àrab.

Partidari d'una lectura de la tradició espanyola aliena al discurs purità i nacionalcatòlic, Goytisolo ha dedicat diversos assajos a figures com Francisco Delicado, Blanco White, Manuel Azaña o Américo Castro.

El 1985 i 1986 Goytisolo va publicar els dos volums de les seves memòries: Coto vedado i En los reinos de taifa, una descarnada revisió de la seva infància i del seu compromís antifranquista alhora que un minuciós relat sobre la conflictiva assumpció de la seva homosexualitat, paral·lela al seu canvi de registre literari. Tota una fita en el memorialisme espanyol, aquests títols funcionen, a més, com a teoria narrativa i biogràfica d'un heterodox que diu que ho és a desgrat seu.

Des de la seva creació, el premi compleix una norma no escrita d'alternança dels guardonats entre Espanya i Amèrica Llatina. Entre els qui l'han obtingut figuren noms com Jorge Luis Borges, María Zambrano, Mario Vargas Llosa, Dámaso Alonso, Octavio Paz, Carlos Fuentes, Miguel Delibes, Alejo Carpentier, Ana María Matute, Camilo José Cela, Luis Rosales, Rafael Alberti i Rafael Sánchez Ferlosio.

El jurat del Cervantes 2014 està format pels guanyadors de les dues última edicions, Poniatwoska i José Manuel Caballero Bonald (2012); per Soledad Puértolas, Inmaculada Lergo, Fernando Galván, Carmen de Benavides, Julio Martínez Mesanza, i Mercedes Monmany, entre d'altres.

Tots els premis Cervantes

1976. Jorge Guillén (espanyol).

1977. Alejo Carpentier (cubà).

1978. Dámaso Alonso (espanyol).

1979. Gerardo Diego (espanyol) i Jorge Luis Borges (argentí).

1980. Juan Carlos Onetti (uruguaià).

1981. Octavio Paz (mexicà).

1982. Luis Rosales (espanyol).

1983. Rafael Alberti (espanyol).

1984. Ernesto Sábato (argentí).

1985. Gonzalo Torrente Ballester (espanyol).

1986. Antonio Buero Vallejo (espanyol).

1987. Carlos Fuentes (mexicà).

1988. Maria Zambrano (espanyola).

1989. Augusto Roa Bastos (paraguaià).

1990. Adolfo Bioy Casares (argentí).

1991. Francisco Ayala García-Duarte (espanyol).

1992. Dulce María Loynaz del Castillo (cubana).

1993. Miguel Delibes Setién (espanyol).

1994. Mario Vargas Llosa (hispanoperuà).

1995. Camilo José Cela Trulock (espanyol).

1996. José García Nieto (espanyol).

1997. Guillermo Cabrera Infante (cubà).

1998. José Hierro del Real (espanyol).

1999. Jorge Edwards (xilè).

2000. Francisco Umbral (espanyol).

2001. Alvaro Mutis (colombià).

2002. José Jiménez Lozano (espanyol).

2003. Gonzalo Rojas (xilè).

2004. Rafael Sánchez Ferlosio (espanyol).

2005. Sergio Pitol (mexicà).

2006. Antonio Gamoneda (espanyol).

2007. Juan Gelman (argentí).

2008. Juan Marsé (espanyol).

2009. José Emilio Pacheco (mexicà).

2010. Ana María Matute (espanyola).

2011. Nicanor Parra (xilè).

2012. José Manuel Caballero Bonald (espanyol).

2013. Elena Poniatowska (mexicana).

MÉS INFORMACIÓ