_
_
_
_
_

La corrupció de Petrobras colpeix el Brasil

Els penedits revelen el rastre de suborns de l'empresa pública llatinoamericana més gran

Una manifestant contra la corrupció el 15 de novembre passat.
Una manifestant contra la corrupció el 15 de novembre passat.AP

El sistema és simple, diabòlic i eficaç: un acusat de corrupció veu rebaixada la pena si delata altres implicats que, al seu torn, es poden acollir al mateix tracte, per tant, el cas es ramifica fins a l'infinit. És la manera que té el jutge brasiler Sérgio Moro de remuntar el rastre de la milionària corrupció que travessa de dalt a baix l’empresa pública més gran de Llatinoamèrica, la petroliera Petrobras, i que colpeix el país.

Els ingredients del cas són infinits: contractes de milions de reals comprats, obres de construcció de refineries sobrefacturades, comptes bancaris buidats sobtadament perquè no siguin embargats, penedits que s'hi avenen després de pagar 30 milions d'euros, maletins amb bitllets que vénen i van, avions privats portant cap aquí i cap allà sumes inimaginables de diners, un tresorer del governant Partit dels Treballadors (PT) implicat en la trama i intermediaris que s’entreguen després de passar dies amagats de la policia. I, a més, diversos dels empresaris més importants del país, presos al mateix penal acusats de suborn, compartint presó i destinació amb el delator, Alberto Youssef, que tot ho sap i tot ho explica…

El sonor àlies que la Policia Federal de Brasil va posar a l'última fase de l'operació, el Judici Final, és simptomàtic. Tot gira ara al Brasil entorn d'aquesta empresa pública gegant i de les revelacions verinoses que arriben cada matí.

Hi ha, de moment, 16 detinguts. L'exdirector de proveïment de Petrobras, Paulo Roberto Costa, i dos directius d'una empresa subministradora, adscrits tots al programa de delació premiada (rebaixa de pena a canvi de delatar la resta), compleixen condemna a casa seva. Els altres 13 (empresaris, directius, alts executius, un exdirector de Petrobras més i el quart delator, el canvista Alberto Youssef) habiten junts un penal de Curitiba. Youssef, això sí, en una cel·la a part: el seu advocat no les té totes sobre la seva integritat física, atès que s'ha convertit en el blanc que cal abatre.

Tots estan acusats d'alimentar un esquema arxiconegut: els alts càrrecs de Petrobras rebien suborns de les empreses a fi d'assegurar-se els contractes. Figures marginals es movien d'una banda a l’altra amb maletins per greixar una màquina que va arribar a moure més de 10.000 milions de reals (més de 3.300 milions d'euros). Ningú no sap la suma real. Les empreses implicades tenien (i tenen) contractes per valor de 60.000 milions de reals (20.000 milions d'euros). Però quina part es queda pel camí? El 10%?, el 20%?, el 50%? L'exdirector Costa i el canvista Youssef asseguren que els partits polítics, entre els quals, el PSDB i el PT de Lula i Dilma Rousseff, es quedaven la seva part, que ascendia al 3%.

Petrobras, amb els seus 86.000 treballadors, no és una empresa qualsevol: refina el 98% de la gasolina que es consumeix el Brasil, comercia amb prop de 20.000 empreses que l’assorteixen de tota mena de productes i ella mateixa és responsable d'una desena part de totes les inversions que es fan al Brasil. Per aquest motiu, al Govern, que ha quedat fora de combat per la crisi, a més de la repercussió política del cas, el preocupa la ressaca econòmica i, fins i tot, la social. De les deu millors empreses d'enginyeria i construcció del país, només dues no estan immerses en l'escàndol de Petrobras. Per aquest motiu hi ha qui assegura que existeix un risc cert que es paralitzin les principals obres públiques en marxa; en una paraula: que el país es pari. Així ho va assegurar dijous José Costa Neto, el president de la principal empresa elèctrica brasilera, Electrobras, controlada pel Govern. Aquest mateix dia, el governador de Paraíba, Ricardo Coutinho, després d'una entrevista amb la recentment reelegida Dilma Rousseff, afegia: “La presidenta està preocupada per saber què passarà amb les obres. I jo, com a governador, també. Imagineu-vos què significaria ara paralitzar, per exemple, la construcció dels canals de São Francisco”.

Un dels advocats dels detinguts assegurava aquesta setmana, després de visitar el seu client, que el suborn era inevitable: “Si no, no sortia l'obra. Si algú desconeix això, desconeix la història d'aquest país”. L'empresari Ricardo Semler, de 55 anys, en una recent columna a Folha de São Paulo titulada “Nunca es roubou tão pouco (Mai s’havia robat tan poc) escriu: “Sense ser del PT però sí, tucà [del PSDB, partit del liberal Aécio Neves, que va perdre les últimes eleccions contra Rousseff] vull deixar clar que aquesta onada d'empresonaments d'executius és un pas històric per a aquest país. La nostra empresa va deixar de vendre equipaments a Petrobras als anys setanta. Era impossible vendre directament sense suborn. Ho vam tornar a intentar als anys vuitanta, noranta i fins i tot recentment. En 40 anys de temptatives persistents, no vam fer res”.

Un altre advocat dels detinguts, en ser preguntat sobre les conseqüències últimes del cas, va respondre: “No sé on acabarà això”. El fiscal general de la República, Rodrigo Janot, en una recent entrevista a Folha de São Paulo, va afegir: “Això és com una reguera de pólvora. Quan un comença a parlar, l'altre diu: ‘Què passa: que tot serà culpa meva?’. I aquí mateix comença a parlar al seu torn”.

Les ramificacions polítiques són imprevisibles: Costa i Youssef acusen directament el tresorer del PT, João Vaccari, d’endur-se suborns per sufragar les campanyes polítiques del seu partit. També han assenyalat altres intermediaris d'altres partits. Mentrestant, la presidenta Rousseff, a Brasília, capeja el temporal com pot, sense deixar-se veure gaire, abraçant-se a la tesi que ja va defensar durant la campanya, consistent a assegurar que sota el seu mandat s'investiga i es persegueix la corrupció. Al seu favor hi ha el fet incontrovertible de veure a la presó ¡empresaris fins fa poc intocables. El fiscal general ho va dir de forma clara en l'entrevista citada: “Abans, aquí al Brasil hi havia la justícia de les tres pes: puta, preto [negre, en portuguès] i pobre. Des de fa uns anys ja no és així”. L'expresident Lula, mentrestant, segons O Globo, ha recomanat a la presidenta que s’esperi abans de designar el nou i llarg equip ministerial al complet a fi d'assegurar-se que cap dels triats està implicat en el cas.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Antonio Jiménez Barca
Es reportero de EL PAÍS y escritor. Fue corresponsal en París, Lisboa y São Paulo. También subdirector de Fin de semana. Ha escrito dos novelas, 'Deudas pendientes' (Premio Novela Negra de Gijón), y 'La botella del náufrago', y un libro de no ficción ('Así fue la dictadura'), firmado junto a su compañero y amigo Pablo Ordaz.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_