Selecciona Edició
Connecta’t

L’últim refugi de Barcelona

Descoberts a la Sagrera túnels construïts durant la Guerra Civil, intactes des de 1939

Una bombeta del refugi antiaeri trobat a la Sagrera, que conserva fins i tot el filament sense trencar-se.
Una bombeta del refugi antiaeri trobat a la Sagrera, que conserva fins i tot el filament sense trencar-se.

Hi ha llocs que sembla que el temps s'hagi aturat. Això deurien pensar les quatre persones que van poder accedir a finals d'octubre a l'interior del refugi antiaeri descobert sota l'anomenada Torre de la Sagrera, al carrer de Berenguer de Palou, 52-62, molt a prop d'on es construeix l'estació de l'AVE. Més de 75 anys després d'haver-se fet servir per última vegada, tot es trobava tal com ho van deixar les persones que hi van buscar protecció de les bombes llançades per l'aviació de les tropes rebels en els gairebé 200 bombardejos llançats sobre els barcelonins durant la Guerra Civil.

La sorpresa va ser majúscula. La casa, edifici de 1875 de tipus indià i estil neoclàssic, s'usava d'habitatge del propietari o director de l'antiga fàbrica tèxtil La Española que va acabar formant part del complex de la Fabra i Coats des de 1903. Fins fa molt poc, havia estat okupada, per la qual cosa era fàcil pensar que se’n coneixien tots els racons. Tanmateix, els obrers que analitzaven l'estat dels fonaments amb la intenció d’iniciar la rehabilitació per convertir l'edifici en un casal de barri, van trobar una paret tapiada. “A l’enderrocar-la es va descobrir una escala de 6,5 metres de llarg que conduïa a sota l'edifici”, explica Carme Miró, del Servei d'Arqueologia de Barcelona (SABCN) que va intervenir després de ser avisada pels operaris. No hi havia cap dubte: era un refugi. Per això, el SABCN va comunicar la troballa a la Unitat de Subsòl dels Mossos d'Esquadra, que ho va inspeccionar, tal com mana el protocol.

El refugi no estava ‘fitxat’ però serà visitable

“Va caldre baixar amb bombones per la falta d'oxigen, però els que ho van fer van poder comprovar el bon estat de les restes, així com de les estructures: els bancs, les latrines, separades per a homes i dones, els pous de ventilació, una font d'aigua i objectes com ampolles que conservaven fins i tot licor, una espècie de brandi o conyac... Fins i tot la instal·lació elèctrica està intacta, amb una bombeta que conserva els filaments sense trencar; segur que funciona”, creu Miró.

“A Barcelona s'han localitzat més de 1.350 refugis de la Guerra Civil, però pocs com aquest, intacte des del moment en què es va clausurar en finalitzar el conflicte. A més, no en coneixíem la seva existència”, remarca l'especialista.

Durant el conflicte, el Servei de Defensa Passiva Antiaèria, en primer lloc, i, després, la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat van subvencionar un centenar de refugis. Un exemple que van seguir particulars i veïns per garantir-ne la supervivència, que va configurar un moviment social sense precedents. La majoria dels refugis particulars no estan censats i se’n desconeix la localització, com el que ara s'ha descobert a la Sagrera.

Per a Miró, la presència de bancs i latrines fa pensar que el refugi tenia un caràcter social per a la barriada de la Sagrera, i no pas que es tractés d'un refugi exclusiu per als habitants de la casa. Malgrat que després de la descoberta s'ha encarregat un estudi complet de la història de la casa en el qual s'intentarà conèixer totes les vicissituds d'aquest refugi, ja se sap ara que un centenar de persones van crear el 1937 la Societat Obrera Col·lectivitzadora del carrer de Berenguer de Palou i que es va sol·licitar, l'estiu d'aquest any, la construcció d'un refugi antiaeri. També se sap que aquesta tardor es va excavar el carrer i es va portar formigó per crear la solera per a la protecció, l'anomenada “llosa d'explosió”, pagat tot pel Servei de Clavegueram de Barcelona. “Com moltes d’altres, l'obra va ser planificada perquè formés part del clavegueram de la ciutat després de la guerra”, apunta Miró.

Interior del refugi trobat a la Sagrera, inundat parcialment d'aigua. ampliar foto
Interior del refugi trobat a la Sagrera, inundat parcialment d'aigua.

A més de la falta d'oxigen, els mossos i els tècnics del SABCN es van trobar amb un altre problema. Dels prop de 84 metres de llarg que té el refugi, uns 30 estan inundats d'aigua, cosa que hauran de solucionar abans de fer cap actuació. Després de dissenyar un plànol del refugi i un primer diagnòstic de l'estat de conservació, els mossos ho han tornat a tancar a l'espera de poder garantir la seguretat. El primer que faran serà obrir una via d'entrada d'oxigen, per la qual cosa, ara com ara, l'única visita possible és a través de les fotografies.

Segons Miró, de moment només es duran a terme els treballs de rehabilitació de l'edifici amb la intenció d'instal·lar el casal de barri. L'actuació al refugi haurà d'esperar. El Districte de Sant Andreu, tanmateix, ja ha decidit que serà visitable i que s'incorporarà com a element patrimonial destacat. Al gener, passarà a formar part de la carta arqueològica de Barcelona, que recull informació de més de 3.000 punts d'interès arqueològic de la ciutat.

MÉS INFORMACIÓ