Selecciona Edició
Connecta’t

El Colosseu recupera el color de l'Imperi

L'amfiteatre romà està sent restaurat gràcies a un patrocini d'una empresa privada

Des de la cornisa més alta del Colosseu, on només es pot accedir a través de la bastida col·locada per a la restauració, es gaudeix d'una vista meravellosa de la ciutat de Roma. Els 42 metres d'alçària i un matí transparent permetien divendres passat albirar la muntanya Mario —el turó més alt de la ciutat—, la bandera del palau del Quirinal, la cúpula de la basílica de Sant Pere, el Panteó d'Agripa i fins i tot, aquí a sota, la façana vermellosa de l'àtic de Gep Gambardella, el protagonista de La gran belleza. Però també, a vista d'ocell, mentre la conservadora Cinzia Conti, l'arquitecta Pia Petrangeli i l'enginyer Stefano Podestà explicaven amb passió els seus esforços per restaurar les ferides que els segles i els homes han anat causant a l'amfiteatre romà, es disposava d'una clara perspectiva de l'estupidesa humana. Dues patrulles dels Carabinieri arribaven corrent per detenir un turista rus de 42 anys que, utilitzant una pedra afilada, havia gravat la inicial del seu cognom, una ca de considerables dimensions, sobre un mur de la casa dels gladiadors.

El “senyor K”, que va coronar la seva visita a Roma dormint als calabossos, no és més que l'hereu d'una rància estirp de bàrbars que, confabulats amb l'incendi de l'any 217 o amb el terratrèmol del 1349, es van anar encarregant d'enfonsar l'amfiteatre que l'emperador Vespasià va començar a construir. De fet, un bon nombre de les pedres originals es van utilitzar per construir palaus i esglésies –inclòs el Vaticà— i moltes joies del Barroc es van aixecar sobre el travertí arrencat al Colosseu. Així s'explica la dita: “El que no van fer els bàrbars, ho van fer els Barberini”. No va ser fins al segle XIX que la tendència es va invertir i van començar —sempre per sota de les necessitats— les obres de restauració. Durant els últims temps, rara era la setmana que els diaris locals no recollien algun incident relacionat amb la mala conservació del monument. L'Estat italià amb prou feines aconseguia mantenir un patrimoni infinit, la seva màxima glòria i també la seva màxima vergonya quan un tros del mateix Colosseu o de la Fontana di Trevi es desprenia i estava a punt de ferir un turista.

Per aquest motiu la iniciativa privada, i especialment l'empresari Diego Della Valle, amo del grup d'articles de luxe Tod’s, va començar a explorar la possibilitat de posar l'espatlla. La restauració del Colosseu, el pressupost total del qual està valorat en 25 milions d'euros, va a càrrec seu. Pia Petrangeli, l'arquitecta responsable del projecte de patrocini, explica que “la Superintendència de BénsCulturals de Roma continua destinant part dels fons procedents de les entrades —uns dos milions d'euros a l'any— a la manutenció del monument, però amb això no n'hi ha prou per afrontar la restauració del Colosseu en el seu conjunt. Per tant, la idea no és substituir la tasca de l'Estat, sinó garantir la conservació d'un monument que ens pertany a tots”. El projecte, com explica Cinzia Conti, la responsable de la restauració de la superfície, es pot resumir en dues fases: “La primera és eliminar el dipòsit de brutícia que han anat deixant els segles sobre la pedra. I, una vegada que descobrim el veritable color del travertí, arribarem al segon objectiu: identificar les lesions del monument”. La neteja, afegeix, “es fa amb aigua atomitzada, que és l'econòmicament més avantatjosa —és aigua de l'aixeta— i sobretot, menys nociva per a la superfície. Perquè la brutícia no només ens amaga el color veritable, sinó també els danys estructurals”.

I aquí és on l'enginyer Stefano Podestà entra en acció: “Sota la brutícia ens trobem fragments de pedra de 20 i 25 quilos que estan a punt de desprendre's i hem de valorar si hem de fixar-los o si és millor retirar-los definitivament pel bé de l'estructura general del monument”. L'arquitecta Petrangeli i la conservadora Conti estan d'acord que en cap cas es tracta de retornar el Colosseu, de forma artificial, a la seva estructura original, sinó de respectar el pas del temps: “L'actual caràcter del Colosseu és el d'una estructura discontínua, una geometria trencada pel temps i la història. No necessitem repetir el passat, sinó revalorar el que ja tenim”. Es tracta d'un no, molt diplomàtic, a l'ocurrència del ministre de Cultura, Dario Franceschini, de tornar a cobrir de sorra el Colosseu.

Un monument que, ja sigui des dels 42 metres de la seva cornisa més alta o des de les galeries subterrànies per les quals eren hissats cap a la sorra lleons, tigres o búfals, continua oferint als milers de turistes que el visiten cada dia un testimoni fidel de la grandesa de l'Imperi. Malgrat els terratrèmols, els bàrbars propis i aliens i l'estupidesa del “senyor K”.