_
_
_
_
_

La querella altera els plans de Mas de no avançar les eleccions

El president manté la seva aposta per la llista única, que Esquerra Republicana descarta

El president Artur Mas vota en la consulta del 9-N.
El president Artur Mas vota en la consulta del 9-N.CARLES RIBAS

La querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació, Irene Rigau, per l'organització del 9-N ha alterat el camí que pensava seguir Artur Mas. Els nacionalistes havien descartat l'avançament electoral amb la intenció de fer rendible el que van considerar un èxit de mobilització ciutadana pels més de 2,3 milions de persones que van acudir a votar i la reiterada negativa del Govern central per negociar el que Mas va qualificar de referèndum “definitiu”. No obstant això, la interposició de la querella per quatre delictes contra tres membres del Govern pot conduir Mas a decidir-se finalment per un avançament electoral.

En els propers dies es començarà a aclarir el camí i si es mantenen les posicions dels actors implicats. El president català pronunciarà demà una conferència a l'Auditori del Fòrum de Barcelona amb el títol Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar. A l'acte hi han estat convidats diversos representants de la societat civil i d'altres partits i es llegirà com una defensa a la figura del president de la Generalitat, que d'ençà de la presentació de la querella no ha parat de rebre mostres de suport.

Ningú a Convergència no sap el contingut del discurs de Artur Mas de demà però es descarta del tot que pugui anunciar un avançament electoral. Sí que s'espera que posi l'èmfasi en la necessitat d'elaborar una llista unitària per a les properes eleccions i que això redoblarà la pressió sobre Esquerra, que es resisteix a aquest escenari. Els republicans rebutgen la idea i insisteixen que “no hi ha alternativa” a l'avançament electoral, tal com va insistir ahir Marta Rovira, número dos del partit, que va reclamar una altra vegada eleccions per decidir “quin nou Estat” volen els ciutadans.

“La querella és un element a considerar”, va admetre un dirigent de CDC. L'anàlisi que en fan els convergents és que, si Esquerra considera tan urgent la cita electoral, Mas estaria disposat a convocar els comicis a canvi de la llista conjunta en què s'integri ERC però també destacades persones de la societat civil. El que a CDC denominen “una llista de país”, que no seria fàcil d'engendrar perquè els nacionalistes consideren irrenunciable que l'encapçali Mas. “Volem que sigui la llista del si-sí, no una coalició electoral que sigui la suma de CDC, Unió, Esquerra i els socialistes rebotats”, va explicar el mateix dirigent nacionalista.

El president català confia, a més, que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'acabi convertint en un aliat de la seva estratègia. Aquesta associació decidirà el proper dia 29 la seva postura davant la situació política de Catalunya i podria secundar la tesi de Mas a favor d'una llista conjunta en unes eleccions amb caràcter plebiscitari. També aquest dia, Mariano Rajoy viatjarà a Barcelona per participar en un acte de partit en el qual explicarà la seva estratègia davant la situació política catalana.

Si s'anticipessin les eleccions, haurien de convocar-se, a tot estirar, a finals de gener i celebrar-se al març. El 31 de maig hi haurà municipals i la possibilitat de fer-les coincidir amb les autonòmiques està descartada perquè CiU sempre ha volgut que se celebrin al marge d'altres comicis.

A la conferència de Mas de demà i el pronunciament de l'ANC del proper dissabte els seguirà el d'Oriol Junqueras el 2 de desembre. El líder d'Esquerra intervindrà en un acte al Palau de Congressos de Catalunya amb el títol Crida a un nou país: la República catalana. El mateix dia, el Govern català presentarà al Parlament l'avantprojecte de Pressupostos, que fins ara no té assegurat cap suport al marge dels diputats de CiU. En els últims dies s'ha especulat amb el suport del PSC, però l'escenari és poc probable perquè els socialistes exigeixen a Mas que abandoni el sobiranisme.

Els moviments de nacionalistes i republicans encaixen en l'anunci que va fer fa uns dies el conseller de la Presidència i portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, que va explicar que tots dos partits es donaven una “treva” fins al 15 de desembre. Aleshores és molt probable que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja s'hagi pronunciat sobre la querella de la Fiscalia pel 9-N. L'escenari actual s'haurà modificat i no hi ha res que indiqui que serà per perjudicar l'estratègia que decideixi Artur Mas.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_