Selecciona Edició
Connecta’t

Empreses privades alienes a la salut opten a gestionar quatre ambulatoris

El PSC alerta que fins a 80 CAP poden acabar en mans de societats sense experiència en el sector

Servei d'atenció primària d'Alcover.
Servei d'atenció primària d'Alcover.

Les alarmes contra la privatització de la sanitat han tornat a saltar entre els professionals de l'atenció primària catalana després que el Departament de Salut tragués a concurs públic, el mes passat, la gestió de quatre àrees bàsiques de salut (ABS). Aquests centres estaven fins ara en mans d'entitats de base associativa (EBA) administrades per personal sanitari i de la fundació d'un consorci de salut. Dijous passat es van obrir les pliques del concurs i almenys dues empreses privades alienes a l'atenció primària directa s'han presentat al procés de contractació.

Ajuntaments, partits polítics i sanitaris temen que empreses amb ànim de lucre no relacionades amb l'assistència sanitària irrompin en l'atenció primària catalana. La diputada del PSC al Parlament, Núria Segú, alerta que aquests quatre casos només són “la punta de l'iceberg”: dels 369 centres d'atenció primària (CAP), un 80% estan gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS), mentre que el 20% ho estan per un tercer. “Aquest 20% en un moment o un altre també podrà ser objecte d'un concurs, la qual cosa suposaria que uns 80 ambulatoris podrien passar a ser gestionats per grans empreses del sector privat”, denuncia.

Els antecedents reforcen l'alerta del sector. El 2012, Salut va treure a concurs públic la gestió de l'ABS de l’Escala de Girona —que comprèn un centre d'atenció primària (CAP) i set consultoris locals—i ho va adjudicar a Eulen, una multinacional de serveis generals, per 24 milions d'euros. La resolució va posar en peu de guerra els ajuntaments afectats, inclòs el llavors alcalde de Figueres i avui conseller de Territori, Santi Vila, que també presidia la Fundació Salut l’Empordà, responsable de la gestió de l'ABS fins aquest moment. Després de les al·legacions de la Fundació (controlada pel Consorci de Salut i Social de Catalunya), l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) va declarar nul el concurs i el departament va frenar el procés.

Salut ha tornat ara a la càrrega i ha licitat de nou la gestió de l'ABS de l’Escala per uns 39 milions durant els propers deu anys. A més, la Generalitat ha aprofitat per treure a concurs públic la gestió, també per deu anys, d'unes altres tres ABS controlades fins ara per empreses de professionals sanitaris: la de Barcelona 3A (al qual pertany el CAP de Les Hortes, al barri de Poble-sec) per 50 milions, la d'Alt Camp Oest (al qual pertany el CAP Alcover i quatre consultoris locals) per 25 milions i la de Vic 2 Sud (amb el CAP El Remei i un consultori local) per 63 milions.

“Hem tret a concurs aquells que no estaven gestionats per cap entitat de dret públic dependent de la Generalitat o d'administracions locals”, va justificar el conseller de salut, Boi Ruiz, al Parlament. Un portaveu del departament ja ha avançat que les resolucions es formalitzaran a finals de desembre i l'any que ve licitaran tots els centres als quals els venci el contracte.

 A l'Escala, a més de la Fundació Salut Empordà, Eulen s'ha tornat a presentar i també ha entrat a concurs una unió temporal d'empreses (UTE) formada per SAR residencial i assistencial, SAU i Alter Salus S.L. (especialitzats en atenció geriàtrica i gestió d'atenció primària, respectivament). L'ajuntament de l’Escala ha reclamat en una moció que es paralitzi el procés d'adjudicació i s'obri un debat per excloure la “possibilitat que puguin ocupar-se de l'assistència primària empreses privades amb ànim de lucre”.

La moció, aprovada aquesta setmana per tots els partits excepte CiU, reclama que la Generalitat garanteixi per escrit que els programes assistencials del CAP seran els mateixos que els de qualsevol altre ambulatori. “Ens preguntem de quina manera es garantirà la qualitat assistencial si el que marcarà la puntuació és l'oferta econòmica més baixa”, resa el text. “No és casualitat que a les bases d'adjudicació del concurs no sigui condició imprescindible l'acreditació d'experiència en el sector, la qual cosa dóna motiu a l'entrada d'empreses del perfil de les quals van concórrer en l'anterior concurs”, afegeix en al·lusió a Eulen.

El concurs de l'ABS d'Alt Camp Oest també ha animat la polèmica en els municipis tarragonins d'Alcover (on hi ha el CAP) i el Milà, Riba, Montral i Vilaverd (on hi ha els consultoris). Els plens dels cinc consistoris han aprovat (o ho faran en els propers dies) mocions a favor de l'actual model de gestió i preveuen remetre-les a Ruiz i al director de CatSalut, Josep Maria Padrosa. “No entendríem que un model de gestió altament satisfactori avalat per estudis i enquestes canviés de mans”, explica l'alcalde d'Alcover, Antón Ferré.

El consistori també alerta del perill de la “possible irrupció de multinacionals” alienes a la sanitat. I demana a Salut que adapti la normativa perquè, en els concursos de gestió, es doni prioritat a les empreses amb experiència a l'àrea i amb arrels territorials. A Alcover, la moció va ser presentada i va rebre el suport de CiU. El director del CAP d'Alcover, Ramón Descarrega, explica que el contracte a l'EBA va ser renovat el 2007. L'any passat s'havia de celebrar un altre concurs, però es va frenar per la polèmica del CAP de l'Escala. Ara l'EBA ha tornat a presentar-se. “Hi ha una puntuació en el concurs. En l'apartat d'economia òbviament el nostre nivell no és com el de les grans empreses”, lamenta Descarrega.

Els socialistes, que han interpel·lat el conseller sobre els concursos dels CAP en diverses ocasions, preparen una moció per al proper ple del Parlament en el mateix sentit. D'una banda, el PSC demana fer un informe per estudiar alternatives a la seva sortida a concurs i per “blindar” el sistema de “l'entrada d'empreses privades”. “Si els hospitals no surten a concurs públic, els centres assistencials tampoc haurien de sortir-hi. Proposem com a alternativa urgent un decret de xarxes com ja es va fer amb els hospitals mitjançant el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat). La Generalitat no ha fet res per prevenir aquesta situació”, lamenta Segú.

La diputada del PSC creu que la sanitat s'ha convertit en un territori sucós per als grans grups empresarials per dos motius. “D'una banda, ha canviat l'interès del capital, que abans estava refugiat en la construcció. Per una altra, la normativa europea de contractació”. La portaveu de la Federació de Sanitat de CCOO, Carme Navarro, també ha mostrat una “preocupació immensa” pel que considera “un altre front per privatitzar la sanitat”. “Això és un despropòsit continu. L'Administració hauria d'utilitzar les seves pròpies empreses per donar-los aquesta activitat. És absurd que tregui a concurs una activitat que pot controlar des de les seves empreses públiques”, postula.

Per la seva banda, el president de l'Associació Catalana d'entitats de base associativa (Aceba), Juan María Aranalde, ha recordat que les EBA van néixer precisament per gestionar l'atenció primària, per la qual cosa “és vital” la renovació dels contractes. “És fonamental preservar el model perquè la gestió professional és una de les vies per fer sostenible el sistema sanitari”, ha apuntat. Aranalde reconeix que la seva gestió és “empresarial” però recorda que sempre “reverteix en el servei públic”. “Si aquests contractes s'adjudiquessin a altres empreses, imposarien un model diferent”, adverteix.

 

MÉS INFORMACIÓ