Una carrera plena de sospites
Sócrates s'havia escapat de totes les operacions policials amb nom. Aquesta no en tenia
Així és la vida. Sócrates ha estat detingut per l'única operació policial que no tenia nom. Va sortir indemne de l'operació Freeport (per prescripció del presumpte delicte), va sortir indemne de FaceOculta (van aparèixer esborrats els arxius informàtics), el va tocar l'operació Monte Branco i continua en dubte la seva llicenciatura d'enginyer per la Universitat Independent de Lisboa. Amb aquests antecedents, la seva detenció, amb nocturnitat, a l'aeroport de Lisboa no ha agafat per sorpresa, o sí.
Sócrates va descobrir la política als 17 anys, quan, després de la revolució d'abril del 74, va fundar la Juventud Social Democrática del PSD a Covilha. El 1981 es va canviar al PS i en sis anys ja era diputat de l’Assemblea de la República.
Entre 1999 i 2002 va ser ministre amb el gabinet d’António Guterres. El 2004 va accedir a la secretaria general del partit, i un any després ja era primer ministre, on es va mantenir fins al 2011, quan va dimitir perquè arribés la troica.
Després de la seva renúncia, a part de comentarista a RTP, Sócrates ha tingut temps d'acabar Ciències Polítiques a ScienesPo de París, títol que pot afegir al polèmic d'Enginyer per la Universitat Independent de Lisboa. El 2007 es va obrir una investigació sobre el seu diploma acadèmic, però sense resultats. La Universitat, sorprenentment, va tancar aquest mateix curs.
En el moment d'estrenar-se com a primer ministre, la policia judicial el va involucrar en la investigació de Freeport, un complex comercial davant de Lisboa al voltant del qual es van moure comissions mentre ell era ministre de Medi Ambient. El 2011, el jutge va veure que hi havia hagut pagaments il·legals per obtenir les llicències de construcció, però per Sócrates el cas ja havia prescrit.
El cas recent més escandalós de corrupció política -fins avui- ha estat el de la operació Face Oculta, descobert el 2009 i sentenciat fa uns mesos. Una altra vegada tràfic d'influències, comissions, llicències...Aquí es van descobrir les converses del ministre Armando Vera ara condemnat a cinc anys de presó, amb Sócrates, llavors primer ministre i, a més, amic íntim. Sòcrates va quedar net una altra vegada, en aquesta ocasió va ser per un error informàtic que va eliminar totes les informacions del cas.
Però l'activitat judicial i extrajudicial al voltant de Sócrates no és només la dirigida contra ell, també ell la practica contra els altres, ja que va denunciar judicialment una dotzena de periodistes i mitjans de comunicació, entre ells cinc periodistes de la televisió TVI, tres del diari Público, un del Diario de Noticias, la revista d'automòbils Autojohe i el Correio dóna Manha. En tots els casos, els periodistes van ser absolts. Ara Sócrates, un dels pocs primers ministres del món que ha hagut de regularitzar la seva situació fiscal durant el seu mandat, espera també l'absolució.
