_
_
_
_
_

Espanya és el tercer país de la UE que més inversió demana al ‘Fons Juncker’

Brussel·les identifica 60 projectes en territori espanyol, la meitat en xarxes de transport

El president Jean-Claude Juncker, a la seu de la Comissió a Brussel·les.
El president Jean-Claude Juncker, a la seu de la Comissió a Brussel·les.EFE

Espanya ha enviat els últims dies una llarga i voluminosa llista de projectes a Brussel·les per aprofitar al màxim l'estímul del Fons Juncker, el nou vehicle financer que té previst invertir 300.000 milions d'euros en tres anys per tractar de treure Europa de l'estancament. El Govern espanyol ha enviat fins ara peticions per import de 51.000 milions d'euros per al període 2015-2017, només per darrere d'Itàlia i el Regne Unit, segons un informe a què ha tingut accés aquest diari. Les xifres espanyoles estan per davant de les que han presentat economies de més envergadura com la francesa —que necessita aquest estímul com el pa que es menja— i l'alemanya, ja que la cancellera veu amb escepticisme els plans de la Comissió i no ha enviat ni una sola petició a Brussel·les.

L'equip del president Jean-Claude Juncker i el vicepresident Jyrki Katainen ha identificat, en una avaluació inicial, fins a 60 projectes espanyols susceptibles d'obtenir finançament procedents del pla que es presentarà aquesta setmana. Per a Espanya i per a la resta de socis, Brussel·las té ja perfilada una llista amb els projectes més atractius i immediats, focalitzats en la unió energètica, la millora de les infraestructures de transport i el desenvolupament del mercat únic digital. Però Juncker ha reclamat als Vint-i-vuit projectes addicionals amb l'objectiu de presentar un elenc atractiu i buscar inversió privada amb keynesianisme de baix cost: farà servir com a palanca 16.000 milions dels pressupostos europeus i 5.000 milions del Banc Europeu d'Inversions (BEI). La resta serà endeutament (fins a 60.000 milions) i inversió privada (fins a aconseguir els 300.000), segons expliquen fonts europees.

Només Itàlia i el Regne Unit superen les peticions del Govern espanyol

Brussel·les considera que el més ràpid, en el cas espanyol, és centrar-se en les xarxes de transport, que s'emporten la part del lleó: 29 dels 60 projectes identificats, davant dels 17 en el sector de les tecnologies de la informació i dels 12 en energia (inclosos dos projectes de desenvolupament conjunt de les interconnexions amb França, i un més amb Portugal). N'hi ha també dos a l'àrea de medi ambient. Cap està relacionat amb la R+D.

Fonts del Govern subratllen que aquesta primera llista no és definitiva i que Moncloa ha enviat un elenc més ampli de projectes, focalitzats en R+D i interconnexions elèctriques amb França, per aprofitar l'impuls de l'última cimera europea sobre l'energia. La caiguda de la inversió a Espanya supera el 40% des que va començar la crisi. Però alguna cosa comença a canviar: als pressupostos del 2015 —any electoral—, l'Executiu ha elevat les inversions públiques en infraestructures per primera vegada des del 2009. “Espanya estarà en condicions d'invertir encara més si el pla de Juncker funciona i si es troba la manera que les aportacions dels Estats membres no computin en el càlcul dels objectius fiscals”, segons fonts de Moncloa.

Alemanya, Holanda i Portugal no han enviat a Brussel·les ni un sol projecte

Brussel·les crida regularment l'atenció a Espanya sobre la necessitat de renovar les seves infraestructures en diversos àmbits (energètic, mediambiental i economia del coneixement) i els canvis demogràfics conviden a la reflexió sobre la necessitat d'expandir la infraestructura social destinada a la tercera edat.Tot i això, malgrat aquests senyals, Espanya sembla abonada a la via tradicional per canalitzar la inversió: el transport i, especialment, el ferrocarril d'alta velocitat. Dos dels projectes estrella identificats per la Comissió (amb un cost conjunt de gairebé 600 milions) estan relacionats amb la renovació de línies d'AVE, el sector que juntament amb l'aeroportuari s'ha endut el gruix de l'esforç inversor de les dues últimes dècades. Els ports també aconsegueixen fer-s'hi un lloc. Per contra, la millora de la xarxa carreteres amb prou feines hi té cabuda.

Les prioritats per a la resta de països són diferents. En el conjunt dels Vint-i-vuit, els projectes relacionats amb la Unió Energètica s'emporten la palma (121.000 milions), seguits de prop pel sector transport (105.000) i d'economia digital i R+D (68.000). En total, els 25 Estats membres que han transmès les seves preferències a Brussel·les han identificat 1.800 projectes amb un valor total d'1,1 bilions d'euros. Per als tres propers anys, el valor de les peticions puja a gairebé 400.000 milions.

Els dos projectes estrella estan relacionats amb la renovació de l'AVE

En termes de volum, Itàlia és el país que més inversió demana a Brussel·les (87.100 milions), seguida pel Regne Unit (62.700), Espanya (51.000), França (48.400) i Bèlgica (19.800). Tot i això, el grup de treball constituït per a la coordinació i el filtratge dels projectes explica en els seus documents que el llistat no és definitiu i que els països són a temps d'enviar més propostes o de canviar les ja existents. Alemanya —líder de l'austeritat i que ha expressat a Brussel·les els seus dubtes respecte al pla d'inversió—, Holanda i Portugal —un dels més sacsejats pels embats de la crisi i un dels que més han patit la davallada de la inversió des del 2007— no han presentat fins ara ni un sol projecte susceptible de rebre inversió del pla.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_