_
_
_
_
_

24 passes i 78 anys per buscar Lorca

Un equip d'experts intenta trobar el poeta en una fossa assenyalada per falangistes

Natalia Junquera
Treballs de recerca en una fossa a Alfacar (Granada).
Treballs de recerca en una fossa a Alfacar (Granada).M.ZARZA (EL PAÍS)

“Vaig trucar a Manolo Martínez Bueso perquè els vigilés i presenciés l'execució... Després, el Manolo em va dir que el Federico [García Lorca] anava en pijama i que els havien matat al camp d'instrucció de les tropes, a la dreta de la carretera... Em va dir que dels que es van enterrar, Federico era el segon per l'esquerra”. Això va ser el que va respondre José María Nestares, comandament militar del front de Víznar (Granada), quan el 1969, l'investigador i falangista Eduardo Molina Fajardo li va preguntar on havien enterrat el poeta, afusellat la matinada del 17 d'agost del 1936.

Aquest i 48 testimonis més recollits al llibre Los últims días de García Lorca han portat una dotzena d'experts a tornar a buscar la fossa del poeta espanyol més universal, ara, en un paratge conegut com a Peñón Colorado. A menys d'un quilòmetre de l'anterior intent, el 2009, i amb molt menys pressupost: 15.000 euros davant dels 70.000 que va aportar llavors la Junta d'Andalusia.

“Tot va quadrant”, diu a peu d'excavació l'investigador Miguel Caballero, que ha contrastat amb la documentació històrica, un per un, els 48 testimonis recollits per Molina Fajardo de falangistes que van participar en la detenció, trasllat o execució del poeta. “D'aquests 48 n'hi ha 10 que valen molt la pena i són coincidents. I cal tenir en compte que Molina Fajardo era falangista i les persones que van participar a l'execució de Lorca devien estar molt més disposades a explicar la veritat a un col·lega abans que a un historiador”. Nestares va lliurar a Molina Fajardo un croquis del lloc d'enterrament.

No tenen cap legitimitat perquè la nostra posició no ha canviat. No hem donat ni donarem autorització per buscar-ne les restes” La família del poeta

Un dels fills del militar, Fernando, va arribar a acudir amb dos guàrdies d'assalt que van dir que havien estat testimonis i executors de l'afusellament del poeta al lloc on havia estat enterrat al costat del mestre Dióscoro Galindo i els banderillers Francisco Galadí i Joaquín Argollas: un pou al Peñón Colorado, a 24 passes de la carretera que uneix les localitats de Víznar i Alfacar. I anys més tard, Fernando Nestares va aconseguir que un altre falangista, Pedro Cuesta, li indiqués el lloc. Cuesta no va voler baixar del cotxe, però va tornar a assenyalar-li el mateix lloc i va aventurar que seria fàcil identificar-lo, perquè havia estat afusellat al costat de Dióscoro Galindo, que era coix. “Sí, tenia la crossa a sobre, ja deu estar podrida...”, va dir.

La primera meta d'aquesta nova recerca és trobar el pou on, segons els testimonis, van ser llançats. Si apareixen les restes, la identificació no serà difícil, explica l'antropòloga Belén Jimeno: “Una de les víctimes tenia una cama amputada, un tret inequívoc, i Lorca tenia un crani molt globulós, molt característic, a més d'un defecte als peus”. La identificació antropològica podria ser l'única que es dugués a terme en cas de trobar ossos ja que la família del poeta s'oposa a l'exhumació. “No tenen cap legitimitat perquè la nostra posició no ha canviat. No hem donat ni donarem autorització per buscar-ne les restes”, assegura a EL PAÍS Laura García Lorca.

Història d'un misteri

1955. Manuel Castilla, 'El Comunista', que diu haver enterrat Lorca al costat del mestre Dióscoro Galindo i els banderillers Francsisco Galadí i Joaquín Argollas, assenyala a l'investigador nord-americà Agustín Penón el lloc de l'enterrament: un paratge a Alfacar.

1966. Castella indica el mateix lloc a Ian Gibson, biògraf de Lorca.

2008. El jutge Baltasar Garzón ordena l'exhumació de 19 fosses, entre d'altres aquella en què se suposava que hi havia Lorca. L'Audiència Nacional ho paralitza.

2009. Al setembre, comença l'excavació a Alfacar finançada per la Junta d'Andalusia. Després de mes i mig de feina i 70.000 euros d'inversió només hi troben una roca.

2014. Un nou equip excava en una altra possible ubicació de la fossa de Lorca, al Peñón Colorado. Amb un finançament de 15.000 euros de la Junta d'Andalusia.

El Govern andalús s'ha cuidat molt de no presentar aquesta nova recerca com l'exhumació del poeta. “Busquem víctimes, no Lorca”, va assegurar Luis Naranjo, director del departament de Memòria Democràtica de la Junta. A peu d'excavació, el director dels treballs, l'arqueòleg Javier Navarro, explica: “És veritat que no estem només buscant Lorca, sinó víctimes de la Guerra Civil. Jo als meus morts vull tenir-los en llocs dignes, i no entenc que hi hagi gent que no ho vegi així. En qualsevol cas, em sembla que això sobrepassa l'àmbit familiar. Federico García Lorca és de tots i és impresentable que Espanya tingui el seu poeta més universal llençat en un lloc com aquest”.

Acompanyen l'equip d'experts sis alumnes de la Universitat de Nottingham que treballen en un projecte sobre reconciliació i conflictes. Jessica Heath, de 25 anys, i Freya Macknight, de 26, han viatjat des de Londres amb dos dels seus professors, Gareth Stockey i Stephen G.H. Roberts, per seguir de prop aquesta recerca, parlar amb els especialistes i amb la gent del poble. “És molt emocionant però també molt trist estar en aquest lloc i sentir el que li va passar”, diu la Freya. “És important que aquest debat segueixi obert perquè continua dividint Espanya”, afegeix la Jessica. Ahir, totes dues van agafar una pala i van ajudar a treure terra del que pot ser la fossa de Lorca.

En cas de localitzar les restes, l'equip d'experts no les exhumaria. Presentaria una denúncia al jutjat. Si, com és habitual en aquests casos, el jutge arxiva al·legant que els presumptes delictes van ser amnistiats o han prescrit, “la Junta de Andalusia actuaria d'ofici i enviaria els ossos al laboratori de la Universitat de Granada”, explica un portaveu. Quedarien en mans d'experts com el catedràtic de Medicina Legal José Antonio Lorente, que va identificar les restes de Cristòfor Colom; i Francisco Etxeberria, que ha tocat els ossos de Pablo Neruda i Salvador Allende i ara busca els de Cervantes.

Des de Madrid, l'hispanista Ian Gibson segueix inquiet aquesta nova recerca després de la frustració del 2009, quan els arqueòlegs només van trobar al lloc que ell havia assenyalat com la fossa de Lorca una enorme roca. “Si ara el troben aquí no sentiré enveja, ni ressentiment. M'alegraria moltíssim que apareguessin les restes de Lorca, encara que no fos en el lloc que a mi em va assenyalar Manuel Castilla [el suposat enterrador]. Però si no són aquí, cal seguir. Crec que el lloc amb més possibilitats deu ser a 150 metres d'on van excavar el 2009”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Natalia Junquera
Reportera de la sección de España desde 2006. Además de reportajes, realiza entrevistas y comenta las redes sociales en Anatomía de Twitter. Especialista en memoria histórica, ha escrito los libros 'Valientes' y 'Vidas Robadas', y la novela 'Recuérdame por qué te quiero'. También es coautora del libro 'Chapapote' sobre el hundimiento del Prestige.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_