Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol denega l’indult a Carlos Fabra i José María del Nido

L'expresident de la Diputació de Castelló va ser condemnat per quatre fraus fiscals

La vicepresidenta primera del Govern espanyol diu que no hi haurà indult per a Carlos Fabra.

El Govern espanyol ha acordat aquest divendres al Consell de Ministres denegar les peticions d'indult sol·licitades per l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i per l'expresident del club de futbol del Sevilla José María del Nido.

Així ho ha anunciat la vicepresidenta, Soraya Saénz de Santamaría, després del Consell d'aquest divendres. Ha assegurat que el Govern ha concedit set indults i n'ha denegat més de 2.000, entre els quals hi ha els de Fabra i Del Nido.

Carlos Fabra va ser condemnat a quatre anys de presó per quatre delictes fiscals en defraudar a Hisenda gairebé 700.000 euros. Els tres magistrats que van firmar la interlocutòria (Esteban Solaz, Pedro Luis Garrido i Aurora de Diego) van dictaminar que l'exlíder del PP continués lliure mentre es resolia l'indult malgrat que tots van participar i van votar en l'acord pel qual l'any passat l'Audiència va establir que mai se suspendria l'entrada a la presó a condemnats a tres o més anys de presó.

L'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) va emetre un informe oposant-se al fet que el Govern concedeixi l'indult a l'expresident del PP i de la Diputació de Castelló, al·legant que la mesura generaria una “sensació d'impunitat” davant els delictes fiscals. En l'escrit, Hisenda rebat fil per randa els arguments pels quals Fabra va sol·licitar la gràcia davant el Ministeri de Justícia, entre els quals hi havia el suposat compromís o disposició de pagar els gairebé 1,4 milions d'euros imposats en multa i indemnització per la condemna a quatre anys de presó per quatre delictes fiscals de gairebé 700.000 euros.

En el cas de José María del Nido, a la presó Sevilla 1 des del 5 de març passat, va ser condemnat a set anys pels delictes de malversació i prevaricació comesos en l'anomenat cas Minutas que va jutjar les seves activitats irregulars com a advocat a l'Ajuntament de Marbella (Màlaga) entre el 1999 i el 2003. Està considerat cooperador necessari dels delictes continuats de malversació i prevaricació, els mateixos que s'atribueixen en qualitat d'autor a l'exalcalde de Marbella Julián Muñoz, penat també a set anys de presó.

L'advocat, condemnat per saquejar les arques de l'Ajuntament de Marbella, va apurar fins a l'extrem el termini que se li va concedir per ingressar voluntàriament a la presó. L'Audiència Provincial de Màlaga va demanar que ingressés voluntàriament a la presó, advertint que, si no ho feia es demanaria una ordre de cerca, detenció i ingrés a la presó.