Festival de l’Atlètic-Barceloneta a la piscina Sant Jordi

Millor en tot, en el joc individual i en el col·lectiu, en tàctica i tècnica, l'Atlètic-Barceloneta es va cruspir l'Spartak de Volgograd (12-7) en un partit sense més relat que el primer títol de la Supercopa que van aconseguir aquest divendres, per primera vegada en la seva centenària història, els de la ribera. Només va haver-hi un color a la piscina, el dels casquets blancs de l'equip mariner, que ahir, a la piscina Sant Jordi, allà on el CN Barcelona va aconseguir per al waterpolo espanyol el primer títol continental, va retornar la mística a la piscina del carrer París en un partit en què no va tenir rival.

Els russos de l'Spartak de Volgograd van aguantar tant com els ho van permetre les seves forces, amb prou feines un quart i mig. Immensament superiors van ser els homes de Chus Martín, que en una demostració coral els van fer nedar fins que a les orques russes se'ls va acabar el fons. Presidida per l'insistent braç d'Echenique —sis gols— els catalans van enfonsar sense remissió els russos de Fedotov, incapaços de fer front al totpoderós conjunt de la Barceloneta. Va parar López-Pinedo el que havia de parar, i a partir d'aquí, coherents en el ritme de joc, selectius a l'hora d'escollir posicions de llançament i efectius en executar-los, van provocar el naufragi dels russos, presents només a l'inici sobre la base de la seva corpulència i poder físic.

Emocionat, Chus Martín va dedicar la victòria a la memòria del seu pare, mort l'any passat, i a tots els que han treballat al club per arribar on han arribat. El tècnic català va reconèixer que el partit va sortir com s'esperava: “Són jugadors pesats i de volum, havíem de nedar, donar ritme al joc perquè entressin en fatiga i que a poc a poc ens distanciéssim. El nostre joc els ha fet miques, perquè al final ens hem escapat al tercer temps, quan hem resolt el partit”. Tan fàcil va acabar sent que li va donar minuts a Miki Linares, el porter suplent, un juvenil.

“Ho estàvem preparant des de feia molt temps, vam fer tot el que ens va dir l'entrenador i vam demostrar que vam ser millors com a equip, no només jo”, va dir Gonzalo Echenique, el Chano, protagonista del partit amb els seus gols. “Vam saber nedar, desgastar-los i jugar a favor del rellotge en comptes de barallar-nos cos a cos; i ho vam fer a la perfecció. Es tractava de cansar-los abans de matar-los, i això vam fer”. El de Newell’s —el delaten els tatuatges— va reconèixer que no esperava marcar sis gols i es va mostrar orgullós de viure el que va qualificar com “un partit que va estar a l'altura d'un dia històric com el d'avui”. Tan històric que l'Atlètic-Barceloneta, a la primera, és supercampió d'Europa. A la piscina Sant Jordi havia de ser.