Selecciona Edició
Connecta’t
12a JORNADA DE LLIGA | ATHLETIC, 3 - ESPANYOL, 1

Un Espanyol inofensiu a San Mamés

L'Athletic de Bilbao descobreix la tranquil·litat.

Els jugadors de l'Athletic Club celebren el tercer gol
Els jugadors de l'Athletic Club celebren el tercer gol EFE

Se'ls considerava un amfitrió educat i un convidat que no aixeca la veu un partit de bones maneres, d'aquests amb converses tènues sobre com canvia el temps, que els nens creixen sense adonar-se'n, que com està la gran?, i el petit? Converses d'ascensor que dites en una reunió de compromís adquireixen la condició d'elegants. I així anava la cosa. L'Espanyol va poder fer mal en dues rematades de Sergio, però no procedia davant d'una concurrència tan educada i l'Athletic se submergia en un mar de convidats sense trobar el passadís que organitzava la casa. L'Athletic era un grup confús i l'Espanyol una família dispersa. Per a l'equip de Valverde, la banda esquerra era com un càstig sense postres. Per allà va arrencar Viguera sense més detall que el blau turquesa de les seves botes. Després, Valverde ho va alternar amb Muniain sense més visibilitat que el fluorescent de les seves botes taronges. Per la dreta, De Marcos se sentia més estrany que un pingüí a la costa del Sol. L'Espanyol semblava un grup ben organitzat. 4-1-4-1 per omplir el saló de ballarins. Però el seu vals estava desafinat.

ATHLETIC, 3- ESPANYOL,1

Athletic: Iraizoz; De Marcos, Etxeita, Laporte, Balenziaga; Susaeta (Beñat, m. 67), Iturraspe, Mikel Rico, Viguera; Muniain (Unai López, m. 89) i Aduriz (San José, m. 82). No utilitzats: Herrerín, Gurpegui, Bustinza i Ibai Gómez.

Espanyol: Casilla; Javi López (Arbilla, m. 67), Colotto, Álvaro, Fuentes Cañas; Stuani, Abraham (Salva Sevilla, m.56), Víctor Sánchez, Lucas (Caicedo, m. 56) ; i Sergio No utilitzats; Pau López, Víctor Álvarez, Jordan i Bailly.

Gols: 1-0. M. 29. Aduriz. 2-0. M. 43. Viguera. 3-0. M. 77. Iturraspe. 3-1. M. 84. Víctor Sánchez.

Àrbitre: Melero López. Va amonestar Lucas, Caicedo, Javi López, Salva Sevilla i Sergio García

Uns 48.000 espectadors a San Mamés

El sopor es va assecar quan Aduriz va treure el mocador. Primer va rematar un córner sense oposició (cosa estranya, quan a l'aire és la reina de la festa) i per si no fos poc, la seva rematada va anar a parar al cos de Stuani per descol·locar Casilla. Va ser com un esternut a l'àrea, una cosa insolent i inesperada. Un quart d'hora després, Aduriz va caçar una pilota demanada, la va emmotllar, va ensopegar, la va rescatar i la va deixar a la puntera de Viguera, amb un toc intel·ligent, perquè fes el segon gol. Sense aixecar la veu, l'Athletic se'n va anar al descans amb dos gols i l'Espanyol sense saber per què.

Després del piscolabis del vestidor, el partit va perdre les formes. L'Espanyol va combinar millor, és a dir, més ràpid, més profund, com si per fi s'hi hagués tret l'abric, o sigui, un pes de sobre. Caicedo hi donava profunditat i Salva Sevilla hi imprimia caràcter, tant que fins i tot va disparar al pal després d'una gran jugada. Però el gol el va marcar Iturraspe en caçar una pilota i disparar des de fora de l'àrea. La pilota va copejar el pal però va entrar. Hi ha moltes maneres de tocar al pal.

Tot era estrany. La millor resposta al marcador de l'Athletic no va arribar en el seu millor partit. Potser tampoc va ser el pitjor de l'Espanyol, que almenys va poder maquillar el resultat amb el que se solia anomenar el gol de l'honor, o de tots els qualificatius que tracten d'assecar les llàgrimes de la derrota.