Selecciona Edició
Connecta’t

El Roto: “La naturalesa té temps, l'home no”

Andrés Rábago presenta 'El libro verde', una recopilació de vinyetes sobre el medi ambient i la destrucció que en fa l'home

Vinyeta d''El libro verde' d'El Roto, publicat per Penguin Random House. Veure fotogaleria
Vinyeta d''El libro verde' d'El Roto, publicat per Penguin Random House.

El Roto torna a la càrrega amb el pinzell i la capacitat que té de desmuntar paranys que ens afecten a tots. Aquesta vegada la diana no és la crisi, ni la injustícia social, ni la manipulació de la realitat per part dels mitjans de comunicació. El libro verde, la seva última criatura, recopila un centenar de vinyetes publicades a EL PAIS els últims anys que tracten el tema del medi ambient i la incessant destrucció que en fa l'home, un assumpte que, segons l'autor, “està enfosquit per l'actual situació d'emergència social i econòmica”, però que no és menys urgent. “La naturalesa té temps… L'home no”, diu en el seu estudi madrileny Andrés Rábago, el lúcid artista i analista social que hi ha darrere El Roto i que abans -en el tardofranquisme- va cedir el seu talent a OPS.

El libro verde (Penguin Random House) comença amb dos dibuixos sense paraules que van directes al mentó del lector i al cor del problema. En un, el globus terraqüi porta un termòmetre a la boca: la Terra, com un malalt, es pren la temperatura envoltada de les estrelles de l'univers. A l'altra vinyeta -que, a més, és la portada del llibre- un gran riu d'aigua blava corre pel cervell de l'home. “És impossible netejar la brutícia de fora si abans no netegem la de dins”, explica. El missatge també es pot llegir al revés: "Mentre a dins estiguem plens d'escombraries, a fora hi haurà brutícia”.

L'assumpte mediambiental està enfosquit per l'actual situació d'emergència social i econòmica, però no és menys urgent

El Roto considera que la “mirada antropocèntrica” de l'home sobre la realitat que l'envolta té molt de “suïcida”. És un error, creu, que prové de la Bíblia “mal llegida” (“l'home com a centre de totes les coses”), i que fa que es concebi “la vida en funció del que serveix a l'home”, i no del valor que té en si mateixa.

“Hi ha una mirada purament economicista i numèrica de la realitat”, d'aquí les “actuacions econòmiques” que veiem, “que deixen de banda el medi ambient”: la fracturació hidràulica, l'acceleració dels processos biològics per augmentar la productivitat, com tractem els animals, la manera en què acabem amb els recursos naturals per interessos de termini increïblement curt… Tot això és als dibuixos d'aquest llibre.

“Recordeu que us mengeu el maltractament que ens doneu”, crida des d'una vinyeta una vaca penjada de les potes posteriors. En una altra, sota un pont i la llera d'un rierol sec, s'hi llegeix el següent avís: “Sóc al golf”, i signa “El riu”.

Cal recuperar els valors de la vida en contra dels valors de l'economia

Se sap que a El Roto no l'interessa l'humor, sinó la sàtira (considera l'humor “desactivador”, mentre que la sàtira, diu, aprofundeix més en el que un vol subratllar i “ho deixa dins, en un lloc del qual és difícil escapar-se”). En aquest cas es tracta d'exposar que el que ha de preocupar-nos no és la naturalesa, “sinó la pròpia subsistència”.

“Cal recuperar els valors de la vida en contra dels valors de l'economia”, opina El Roto. Adverteix sobre una dels molts paranys del poder en aquest camp: cal desconfiar “quan es parla de l'argument que l'ecologia és important, però que el més important és menjar”. De vegades, afirma, “quan es vol fer algun abús es munta de tal manera que són els mateixos treballadors els que fan la feina bruta a les empreses”.

Els vasos comunicants entre la corrupció imperant i l'agressió al medi ambient són aquí. “Quan l'aire està brut i l'aigua està bruta, el pensament també està brut”, diu. Per això veu positiu “que apareguin noves formes de política que vagin més enllà dels paradigmes econòmics i socials establerts”. Parla de Podem, que arriben “nets i menys contaminats”, tot i que encara són una incògnita. “El que no pot ser és que es perpetuï un sistema en què sempre se succeeixin els mateixos”.

El Roto creu que està bé que “hi hagi més alternatives per triar”. En moure's el tauler -i el tauler s'ha mogut-, “ara les jugades han de ser diferents”. Però “si al final se segueix jugant amb les mateixes regles de poder, s'estarà resolent poc”, observa.

A diferència de les seves tres últimes recopilacions de dibuixos satírics -Viñetas para una crisis (2011), Camarón que se duerme (se lo lleva la corriente de opinión) (2012) i A cada uno lo suyo (2013)-, a El libro verde El Roto toca “preocupacions més íntimes” i “assumptes de recorregut més llarg”. Creu que la crisi passarà, però no la vigència dels problemes mediambientals; seria bo, llavors, que entenguéssim que “la manera com tractem la vida és la manera com ens tractem a nosaltres mateixos”.

MÉS INFORMACIÓ