Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat es gasta 1,4 milions en vigilància per als pisos socials buits

El Govern contracta tres empreses per evitar ocupacions a Barcelona

Pisos socials a la Zona Franca, a Barcelona. Ampliar foto
Pisos socials a la Zona Franca, a Barcelona.

El Govern català s'ha gastat en quatre anys gairebé 1,4 milions d'euros en contractar empreses privades de seguretat per vigilar els habitatges protegits buits que les seves empreses públiques tenen a Barcelona. La Generalitat justifica aquesta partida amb el risc que aquests pisos siguin ocupats il·legalment. Només el primer trimestre d'aquest any el Departament de Territori i Sostenibilitat va destinar 151.559 d'euros a aquesta finalitat. Segons una resposta de l'Ajuntament de Barcelona al Partit Popular, a la capital catalana hi ha 285 habitatges protegits buits, dels quals 122 són propietat de la Generalitat.

El conseller Santi Vila, en una resposta parlamentària publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, va detallar que el seu departament ha contractat en els últims quatre anys els serveis de CIS, Servimax i Prosegur. La despesa en seguretat ha anat descendint: el 2011 es van destinar 529.964 euros; el 2012, 365.325 euros; el 2013, 325.110 euros, i en els sis primers mesos del 2014, 151.559 euros. Vila explica que “actualment” l'Agència de l'Habitatge de Catalunya té contractat un servei que efectua inspeccions diàries. “D'aquesta manera es garanteix que des de l'última inspecció no hagin transcorregut més de 24 hores”, sosté el conseller en la resposta.

El gruix d'aquesta quantitat, no obstant això, correspon a la vigilància dispensada en una promoció de 32 habitatges socials per a joves situada al carrer de Sant Eloi, a prop del passeig de la Zona Franca de Barcelona. Les tres empreses han facturat només aquest any 141.038,52 euros per controlar aquest immoble, a raó de 4.407 euros cada habitatge. Si s'hi afegeix el que s'ha anat desemborsant des del 2012, aquesta promoció ha copat 465.858 euros d'aquest pressupost. Vila justifica aquesta despesa en “el grau de conflictivitat i els greus problemes de convivència que ocasionen els ocupants il·legals dels habitatges”. Per aquest motiu, la Generalitat ha contractat un servei per portar a terme “un sistema de vigilància” que s'efectua “cada mitja hora a cadascun dels habitatges buits”.

Fonts de la Secretaria d'Habitatge de la Generalitat expliquen la singularitat del cas del carrer de Sant Eloi. Els habitatges de lloguer van ser promoguts en el seu moment per l'Institut Català del Sòl  (Incasòl) i des de fa anys s'ocupaven de manera sistemàtica quan quedaven buits en finalitzar els contractes.

Una promoció de la Zona Franca requereix controls cada mitja hora

La finca, segons explica la secretaria, disposa de dos vigilants que cada mitja hora fan una ronda pels pisos. L'Administració està pendent d'assignar un pressupost per rehabilitar els pisos, que estan en molt mal estat, asseguren les mateixes fonts, per tornar a adjudicar-los. A més, segons expliquen els veïns, des de fa dues setmanes alguns habitatges de la promoció estan completament tapiats.

Segons l'Ajuntament de Barcelona, a la capital catalana hi ha 285 habitatges buits, dels quals 122 són propietat de la Generalitat, 98 corresponen al Consistori i un total de 65 estan en mans de Regesa. L'afer dels habitatges buits va merèixer un informe de la Defensora del Poble el 2013. Aquest document va xifrar en 13.504 els habitatges públics desocupats a tot Espanya, dels quals 9.752 estaven disponibles. Catalunya és, segons aquest document, la comunitat amb més pisos socials buits que podrien ser adjudicats, un total de 3.264. No obstant això, la Defensora del Poble recollia que la Generalitat havia promogut un pla de xoc per adjudicar 2.065 pisos.

La construcció de pisos públics aquest any ha continuat caient a Catalunya. Fins a l'octubre només se'n van construir 402, un 34,3% menys que l'any passat, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat. En canvi, la llista de sol·licitants continua augmentant i ja hi ha 76.000 ciutadans pendents d'aconseguir un pis social.