Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Aquest pedaç no serveix

PP i PSOE no han entès que és insostenible l'opacitat dels viatges de diputats i senadors

El PP i el PSOE han pactat una regulació sobre els viatges dels parlamentaris sense tenir en compte les veus que demanaven a les Cambres legislatives —entre les quals la d'aquest diari— posar a disposició dels ciutadans les dades de tots els desplaçaments pagats per l'erari. En lloc seu han promès facilitar el cost global de les despeses de viatge efectuats cada trimestre per diputats i senadors. Aquesta regulació de mínims respon a la mentalitat imperant en certes cúpules polítiques, que continuen sense assumir com a obligatori informar la ciutadania del que es fa amb els seus diners.

De què serveix disposar de xifres trimestrals sobre un cost global? Com a molt, per alimentar comentaris sobre si un trimestre es gasta més o menys que l'anterior en les tres categories de desplaçaments previstos per l'esmentada regulació: viatges oficials, trasllats habituals entre Madrid i la circumscripció de residència i viatges fora de la circumscripció.

Poques hores després d'haver acordat amb el PP la regulació restrictiva, des de les files socialistes s'ha anunciat una reconsideració que tendeix a oferir més detalls de l'agenda i de tots els viatges dels seus parlamentaris. Altres grups minoritaris també volen fer-ho o reforçar les dades de les agendes, que ja oferien pel seu compte. Són senyals evidents de com d'insatisfactori és el pacte.

El que realment cal controlar són les finalitats i la suma de tota la despesa carregada als contribuents, començant pel dels representants de cada circumscripció davant dels seus ciutadans. No es tracta només de sortir al pas de l'escàndol suscitat per les variades i contradictòries explicacions donades per José Antonio Monago i el PP sobre els viatges del president extremeny a les Canàries, sinó de fer un veritable salt endavant en matèria de transparència. Eludir-ho perjudica la democràcia, tant com alimenta les campanyes contra el sistema representatiu.

Res no avala la pretensió dels partits de donar per descomptat que els ciutadans han de sufragar tot allò que els parlamentaris decideixin gastar-se, sense límits ni rendicions de comptes. Molts polítics continuen sense ser conscients de la distància que s'ha obert entre ells i els ciutadans, d'acord amb reiterats sondejos d'opinió. Milions de persones es paguen els seus viatges, els seus àpats i totes les despeses amb càrrec als seus salaris, o han de justificar-les detalladament als seus ocupadors quan les fan en nom seu. D'aquí l'abisme psicològic que hi ha entre totes aquestes persones i les altres que, en virtut d'haver obtingut una acta com a parlamentari, consideren lògic i natural que aquesta mena de despeses vagin a càrrec dels contribuents i que ni tan sols sigui necessari justificar-les.

És important que s'ho prenguin de debò, en comptes de sortir al pas dels escàndols amb pedaços o ocurrències.