_
_
_
_
_

Obama dicta la regularització més important d’immigrants en tres dècades

El mandatari dels EUA anuncia un reforma provisional sense l'aprovació del Congrés

Marc Bassets
El president dels Estats Units, Barack Obama.
El president dels Estats Units, Barack Obama.MICHAEL REYNOLDS (EFE)

Cinc milions d'immigrants als Estats Units dormiran des d'avui més tranquils. El president Barack Obama anunciarà avui la regularització de sense papers més important als Estats Units de les últimes dècades. Les mesures permetran als beneficiaris evitar la deportació i accedir a un permís de treball.

Les mesures, que Obama adoptarà sense el suport del Congrés, obren una batalla sobre els límits del poder presidencial i el futur multiètnic de la primera potència mundial.

El demòcrata Obama té previst explicar aquesta nit als nord-americans, en horari de màxima audiència, una sèrie de mesures que, juntament amb la reforma sanitària i a la sortida de la recessió, definiran la seva herència política quan abandoni la Casa Blanca el 2017.

Dels prop de cinc milions d'immigrants indocumentats —la majoria d'origen llatinoamericà— que podran beneficiar-se del pla d'Obama, quatre milions són pares de ciutadans o residents als Estats Units, segons van avançar, abans del discurs, fonts de l'Administració Obama. Aquestes persones no són un cas insòlit en aquest país, on qualsevol persona nascuda en territori dels Estats Units es converteix automàticament en ciutadana nord-americana encara que els seus pares estiguin en situació irregular.

Les mesures també amplien les condicions sota les quals els immigrants indocumentats que van arribar als Estats Units abans dels 16 anys i viuen perfectament integrats poden regularitzar el seu estatus. Una mesura similar de l'any 2012 ja va permetre regularitzar prop de 600.000 joves, que es coneixen com a dreamers o somiadors.

La mesura és parcial: els beneficiaris no obtindran un permís de residència definitiu, fet que els obriria la porta a la ciutadania. En tractar-se de mesures executives, el successor d'Obama podrà revocar-les quan arribi al poder.

Aquesta és una de les diferències amb una reforma migratòria integral, una llei del Congrés que hauria transformat de manera permanent el sistema d'immigració del país. La Casa Blanca justifica les anomenades accions executives com una resposta a la inacció del Congrés, on el Partit Republicà bloqueja la norma. El que anunciï Obama és un pal·liatiu a aquesta llei: més limitat i fràgil, pel seu caràcter revocable.

La llei que debatia el Congrés obria la porta de la residència permanent i de la ciutadania per a bona part dels més d'onze milions d'indocumentats que viuen als Estats Units. Amb aquestes mesures, quedaran fora de la regularització més de sis milions de persones, que continuaran en la penombra legal. Així, la regularització d'Obama deixa fora, entre d'altres, els pares indocumentats dels dreamers, una reclamació dels activistes en favor de la reforma. Però a partir d'ara la seva deportació no serà una prioritat per a les autoritats.

La prioritat, segons van explicar les fonts de l'Administració Obama, serà deportar els responsables de crims greus i les persones que han arribat els últims mesos. Un dels perills de la iniciativa del president és que provoqui un efecte crida. L'arribada de desenes de milers de nens centreamericans el primer semestre d'aquest any va obeir en part a la convicció que quan arribessin podrien acollir-se a una regularització.

Un altre aspecte central del pla de Obama és facilitar als estudiants estrangers de carreres tecnològiques i científiques en universitats dels Estats Units que es quedin en aquest país una vegada acabats els estudis. Les grans empreses de Silicon Valley es queixen d'aquesta fuga de cervells al revés, que ajuda competidors en el sector tecnològic d'altres països.

El procés burocràtic per a la regularització provisional s'obrirà els propers mesos. L'última gran regularització va ser resultat d'una llei signada pel republicà Ronald Reagan el 1986. Un altre republicà, George W. Bush, va intentar que el Congrés adoptés una llei migratòria ambiciosa, però va topar amb l'oposició de legisladors del seu propi partit. El debat se centra ara menys en el contingut de la reforma que en el mètode. Pocs discuteixen a Washington que les actuals lleis d'immigració no funcionen.

El Partit Republicà, reforçat per la victòria en les eleccions legislatives del 4 de novembre, acusa Obama de provocar una crisi constitucional en adoptar unilateralment una reforma d'aquesta magnitud. Els demòcrates apel·len a valors conservadors com la unitat de les famílies i els beneficis econòmics de la regularització. Les mesures, que beneficiaran immigrants majoritàriament hispans, acceleren la transformació dels Estats Units en un país cada vegada més llatí.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Marc Bassets
Es corresponsal de EL PAÍS en París y antes lo fue en Washington. Se incorporó a este diario en 2014 después de haber trabajado para 'La Vanguardia' en Bruselas, Berlín, Nueva York y Washington. Es autor del libro 'Otoño americano' (editorial Elba, 2017).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_