Selecciona Edició
Connecta’t

Les set maneres més insòlites de celebrar el Nadal a tot el món

Suècia ret culte a l'Ànec Donald, el Japó s'atipa de pollastre del KFC i altres exemples de celebracions diferents

Gent observant la il·luminació de l'arbre de São Paulo (el Brasil).
Gent observant la il·luminació de l'arbre de São Paulo (el Brasil). Getty

A Boston es va prohibir el Nadal durant 22 anys. La celebració d'una efemèride que al segle XVIII encara no s'havia associat al naixement de Jesucrist i que recordava tant a l'Església d'Anglaterra no estava ben vista en una ciutat que va néixer com a utopia religiosa per als puritans. I així, l'11 de maig del 1659, la ciutat va publicar una llei que prohibia qualsevol celebració nadalenca sota una pena de multa de cinc xílings. Com totes les anècdotes sobre aquestes dates –totes, incloses les que es puguin explicar sobre el cunyat durant el dinar de Nadal–, la història revela molt més dels implicats que de les dates. I en el fons no busquem res més en les històries del Nadal. Reconeixe'ns, palpar-nos i mesurar les distàncies entre els uns i els altres. I així, de la mateixa manera que no hi ha dues llars que celebrin el Nadal de la mateixa manera, tampoc hi ha dos països que ho celebrin igual. Fins i tot a Espanya no s'assembla gens la nit de Nadal gallega amb el Sant Esteve català. Però fins i tot en les maneres més estranyes d'entendre el Nadal, trobareu alguna cosa que ens uneix.

1. A Catalunya tot va sobre un billar i uns gossos d'atura

A Catalunya no se celebra tant la nit de Nadal com el dia de Sant Esteve, el 26 (si bé, la realitat axarnegada i integrada implica a la pràctica tres dies seguits de tiberis per a bona part de les famílies), però aquest no és l'autèntic fet diferencial català pel que fa a aquesta època de l'any. El que marca la frontera de l'Ebre és que, el dia 25, milions de catalans estan disposats a passar el sopor digestiu veient un programa de billar a la tele. Nadal a 3 bandes, l'especial de TV-3 que dura més de 4 hores, va començar a emetre's a mitjan noranta i el 2009 a algun directiu se li va passar pel cap jubilar-lo. Les reaccions van incloure crides a la desobediència civil, encapçalades per líders d'opinió, com el columnista del diari Avui Iu Forn, que va demanar dimissions a TV-3 i va dir que allò era “inadmissible, intolerable i inacceptable”. El billar va tornar i encara hi és. El dia de Cap d'Any també té la seva particularitat. En lloc de salts d'esquí o concerts picant de mans, la televisió catalana emet el concurs de gossos d'atura. Pregunteu a un català per la Coloma i us contestarà, molt probablement fent un crit: “Jau, Coloma, jau”, com si us esmentés un clip de l'APM. La Coloma, en pau descansi, era l'estrella dels gossos pastors, la Beyoncé dels border collie, i ara escriu el seu propi blog des del més enllà.

2. Al Regne Unit, millor que guanyar la Grossa és guanyar tres apostes

A la pàtria de les cases d'apostes, el període festiu és una obsessió nacional, que ha d'impregnar-ho tot per llei cafè de Nadal, Kit Kats de Nadal, baietes de fregar de Nadal... ja us podeu fer a la idea i el més important és guanyar-la. Per aquest motiu hi ha diverses competicions crucials. La primera es fa a principis de novembre i és la batalla pel millor (el més car o de llagrimeta) anunci nadalenc. Aquest any, la cosa està disputada entre el pingüí de John Lewis (a dalt) i la treva de les trinxeres de Sainsbury’s. Després és crucial establir qui ocupa el número u a les llistes durant la setmana de Nadal. L'especulació arrenca més o menys al juny. Els Beatles en van tenir quatre i les Spice Girls, tres, però només una cançó, Bohemian rhapsody, de Queen, ho ha estat dues vegades, el 1975 i el 1991. La tercera batalla té a veure amb els especials de televisió. En els últims anys, el xoc ha estat entre EastEnders i Downton Abbey. La veteraníssima telenovel·la va perdent espectadors a mesura que els seus espectadors més fidels van, ehem, cap a l'altre barri, però el seu programa del dia de Nadal encara va congregar gairebé vuit milions d'espectadors l'any passat i la sèrie de Julian Fellowes aquest any va fort: tindrà a George Clooney com a estrella convidada. El que segur arrasarà és l'especial de Doctor Who, en què el Time Lord s'enfrontarà al Pare Noel, interpretat per Nick Frost.

3. Al Japó el principal tiberi del Nadal surt d'una fregidora

El 1974, KFC, que llavors encara podíem anomenar Kentucky Fried Chicken, va observar que als estrangers que vivien al Japó els costava trobar gall dindi per Nadal i se'ls va acudir aconsellar-los que fessin servir el més semblant, el pollastre. Van llançar la campanya Kurisumasu ni wa kentakki! (Nadal al Kentucky), amb un menú especial de vi i pollastre fregit per deu dòlars. La idea va tenir una acollida sense precedents i no només entre estrangers. Avui, els japonesos fan cues d'hores el dia de Nadal en els més de 1.200 establiments que té allà la franquícia per poder comprar una galleda de pollastre fregit del KFC, la campanya publicitària inclou famosos locals, que posen cuixa en mà, i el menú inclou pastís i xampany, per uns 40 dòlars. Les primeres reserves dels party barrels, la grandària familiar de Kentucky, comencen a arribar a l'octubre.

4. A Suècia es ret culte nacional a l'Ànec Donald

El dia 24 de desembre a les 3 de la tarda, Suècia sencera es paralitza per veure a la televisió pública un programa de dibuixos que s'emet gairebé sense canvis des del 1959. Kalle Anka och hans vänner önskar God Ju o L'Ànec Donald i els seus amics us desitgen un bon Nadal, conegut afectuosament com a Kalle Anka, és un mix de curts animats de Disney dels anys trenta, quaranta i cinquanta pels quals els suecs senten un fervor més que religiós. El Museu Nòrdic d'Estocolm li dedica tot un apartat a la zona de “tradicions populars” i qualsevol intent de modificació per part de la SVT, la cadena pública, genera una espectacular onada d'indignació. Als setanta, les autoritats van voler eliminar el programa perquè no els semblava gaire socialdemòcrata difondre els valors de Disney, però la campanya per salvar Kalle Anka els va fer desistir. El 1982 no es va emetre un dels curts tradicionals del programa, el popular Ferdinand the Bull, i allò tampoc va agradar. En general, l'Ànec Donald és molt més popular a Suècia que Mickey Mouse, i és tradició quan es vol emetre un vot de protesta escriure “Kalle Anka” a les paperetes. El 1991, l'hipotètic partit Kalle Anka hauria estat el novè més popular, si els vots haguessin estat legals.

5. A Itàlia es veu cinema d'humor groller

Es coneix com a cinema-panettone un subgènere que els italians insisteixen a fer conèixer als seus amics estrangers. Es tracta de comèdies d'humor groller i ben atapeïdes d'estereotips que s'estrenen a l'època de Nadal i que solen arrasar a la taquilla. El duo format per Massimo Boldi i Christian De Sica és al cinema-panettone el que els germans Duplass i Greta Gerwig són a l'indie. El germen del fenomen cal buscar-lo a Vacanze di Natale, un film del 1983 que transcorre a l'estació d'esquí de Cortina d’Ampezzo. Va ser tot un èxit comercial i va donar lloc a interminables seqüeles que van seguir l'escola de titulació dels recopilatoris musicals Boom, que eren un hit a l'Espanya dels vuitanta i noranta: Vacanze di Natale’90, Vacanze di Natale’91, Vacanze di Natale’95 i així de pràctic tot. El terme ha triomfat i ja es parla de cinema-antipanettone, de llibre-panettone i de tele-panettone. Encara que, francament, no tenim notícia que les generalistes italianes emetin La clave i cicles de Bergman la resta de l'any.

6. A Arizona les fotos són amb metralletes

Les set maneres més insòlites de celebrar el Nadal a tot el món

A l'Estat fronterer hi ha llocs com l'Scottsville Gun Club que proporcionen la solució a aquest problema que tothom s'ha plantejat alguna vegada a la vida: com puc tenir una foto de tota la meva família on surtin alhora el Pare Noel i un bon arsenal de llançagranades? Durant el mes de desembre, centenars de famílies fan cua per poder posar en un entranyable retrat amb Santa Claus i un variat carregament que faria les delícies de qualsevol cèl·lula d'ISIS. Hi ha, per descomptat, un equip d'elfos que dóna instruccions de seguretat i consells tipus fashion blogger per quedar realment cuqui amb un nadó en un braç i un kalàixnikov a l'altre.

7. A Taiwan es fa un homenatge a l'amor

Les set maneres més insòlites de celebrar el Nadal a tot el món
Cordon Press

El Nadal a la Xina se celebra de maneres diferents segons la zona. Mentre que a Hong Kong es viu com a Occident però a l'extrem, a bona part del país ni tan sols és dia festiu i, com a molt, es veu com una oportunitat per al consumisme i una excusa per dinar amb els amics al McDonald’s. A Taiwan, no se sap gaire bé per què la festivitat ha mutat en una mena de dia de Sant Valentí i les parelles joves passen el dia entre regals, sopars romàntics i love hotels. L'avantatge: no cal comprar regals a la cunyada. L'inconvenient: imagineu-vos tota la parafernàlia de Sant Valentí i afegiu-hi unes nadales.