Selecciona Edició
Connecta’t

La mòmia conservava les joies d’or

L'equip de Myriam Seco descobreix braçalets i un collaret en una tomba sota el temple de Tutmosis III a Luxor

Braçalet trobat al Temple de Milions d'Anys de Tutmosis III a Luxor.
Braçalet trobat al Temple de Milions d'Anys de Tutmosis III a Luxor.

La brillantor de l'or que va enlluernar Carter i lord Carnarvon es reflecteix ara en els ulls de l'equip que dirigeix la sevillana Myriam Seco i que treballa al Temple de Milions d'Anys de Tutmosis III a Luxor. Els objectes que han sortit a la llum i que han tornat a brillar sota el sol d'Egipte després de gairebé quatre mil anys no són tan portentosos com els de la tomba de Tutankamon sinó només una petita col·lecció d'orfebreria, unes polseretes i un collaret amb un penjoll, però estan fets del mateix material, la carn dels déus, l'or. “Una meravella de joies!”, descriu amb excitació l'egiptòloga espanyola. “Les hem trobat en una de les tombes que se situen sota el temple de Tutmosis III, la número XIV, la primera que excavem en aquesta setena campanya arqueològica i que es troba sota el que era la sala hipòstila del temple”.

Seco, que dirigeix les tasques d'excavació, conservació i restauració de l'important monument a la riba oest del Nil, explica que la ceràmica apareguda ha permès datar la tomba a l'Imperi Mitjà (del 2050 al 1750 abans de Crist).

Els treballs a les tombes de la necròpoli situada sota el temple funerari de Tutmosis III van començar el 15 d'octubre passat en la nova campanya, un dels objectius de la qual era netejar i protegir les sepultures localitzades prèviament per georadar. En acabar la neteja de la tomba XIV, saquejada en l'antiguitat, els arqueòlegs van observar que en una de les cambres s'havia enfonsat bona part del sostre, cosa que podria significar que els lladres no havien accedit a aquesta zona. “No ens equivocàvem”, continua Myriam Seco. “Un gran bloc de pedra, que havia caigut abans que la tomba fos profanada, havia aixafat un sarcòfag amb tot el seu contingut. D'aquesta manera s'havia evitat el robatori dels objectes preciosos que portava la mòmia que estava al seu interior”. En retirar el bloc, els investigadors van trobar restes del sarcòfag i una mòmia totalment destrossada que, no obstant això, conservava les joies amb les quals havia estat enterrada.

La dama de les joies, diu l'egiptòloga, “pertanyia sens dubte a una classe social alta i va ser sepultada amb un penjoll de pedres semiprecioses i cilindres d'or que acabava a més en una gran petxina d'or delicadament treballada”. A més, a cada canell portava una polsera d'or composta de dos fils entrellaçats, i una turmellera de plata similar a les polseres en cada turmell. La petxina i les polseres d'or van aparèixer en bon estat mentre que les turmelleres de plata estan molt deteriorades.

Myriam Seco destaca que la troballa confirma la importància de la necròpoli situada sota el temple de Tutmosis III, on, segons l'estudiosa, van ser enterrades personalitats importants de l'Imperi Mitjà al costat de les seves famílies.

En la campanya del 2013 es va descobrir una altra tomba, la XI, amb restes de l'aixovar funerari i el sarcòfag de fusta d'un personatge anomenat Ikery. La tomba, saquejada i reutilitzada, contenia ossos de fins a 17 persones i trossos de maquetes de fusta, vasos canopis i estatuetes, així com una vintena de fragments de ganivets màgics d'ivori.

El projecte d'excavació, restauració i posada en valor del temple funerari del faraó Tutmosis III va començar l'any 2008 i és fruit de la cooperació entre el Servei d'Antiguitats Egípcies i l'Acadèmia de Belles Arts de Sevilla.

L'equip està dirigit per la dra. Myriam Seco Álvarez i el dr. Nur Abd el Gafar Mohamed. Tots dos coordinen les investigacions al Temple de Milions d'Anys d'un dels faraons més importants que va tenir Egipte, considerat com el Napoleó egipci.

Des dels primers moments el projecte ha rebut el suport de l'ambaixada d'Espanya al Caire i està patrocinat per la Fundació Botín, Banc de Santander i Cemex.