Selecciona Edició
Connecta’t
QUADERN

Dues estrelles a l’estany

Lola Herrera i Héctor Alterio fan els papers de Katherine Hepburn i Henry Fonda

Magüi Mira, Lola Herrera i Héctor Alterio, al Romea. Ampliar foto
Magüi Mira, Lola Herrera i Héctor Alterio, al Romea.

Dues estrelles de nou a l’estany, dues que ara també coincideixen per primera vegada. En el estanque dorado, la cèlebre pel·lícula de Hollywood de 1981, tan lacrimògena, va reunir per primera vegada en les seves carreres, i ja veterans, Katherine Hepburn i Henry Fonda (va ser el seu últim film), que van guanyar sengles Oscars. Lola Herrera (1935) i Héctor Alterio (1929) s’han donat cita també per primera vegada en les seves dilatades trajectòries per interpretar aquests Ethel i Norman, el madur matrimoni que van fer abans Hepburn i Fonda a la gran pantalla. Però la versió que arriba, després d’un gran èxit i dos centenars de representacions, aquesta setmana al Teatre Romea de Barcelona (inici de funcions dimarts), amb l’actriu de Valladolid i l’actor de Buenos Aires sota la batuta de Magüi Mira, és la peça teatral original d’Ernest Thompson. Ves per on, aquest llac es basa en les fonts.

“És clar, és clar, originalment era una obra de teatre, això que passa tantíssimes vegades, que hi ha un grandíssim text teatral darrere d’una adaptació al cinema”, explica Mira. “Són dos llenguatges tan diferents... En realitat, la pel·lícula és una adaptació lliure —encara que la fes el mateix Thompson— amb el focus diferent de l’original. El cinema retrata molt bé, però el teatre és pura síntesi, essència, poesia”. A Mira no li va agradar gaire la pel·lícula, que considera poc menys que deliqüescent. “No, no em va agradar, la recordo com una cosa dolça, trista, efectivament amb una interpretació meravellosa de Fonda i Hepburn, però el text original, que aquí ha traduït Emilio Hernández, és tot el contrari, vital, ple d’humor —de vegades negre—, amb molta força, potent, i que no posa només el focus en la relació impossible entre pare i filla (Jane Fonda), com al film”. La directora assenyala que l’obra aborda el tema de la mort com una cosa natural “que forma part del cicle de la vida”, i que la funció és el viatge dels dos protagonistes, “ell, a qui la mort li impedeix viure, i ella, que no vol saber res de la mort”, fins a convergir en l’acceptació de la mort i la vida. És un viatge, recalca, “amb molt d’humor, molt intel·ligent, amb moments molt durs també”. “M’interessa molt”, afegeix, “l’important que són les relacions humanes i que cal sortir del pantà malaltís de les famílies”.

EN EL ESTANQUE DORADO

Teatre Romea, Barcelona

A partir del 25 de novembre

Magüi Mira qualifica de “feliç coincidència" que Herrera i Alterio es trobin per primera vegada, tal com ho van fer els dos intèrprets nord-americans. “I de la mateixa manera!: Hepburn i Fonda s’admiraven moltíssim i aquí és igual, una admiració mútua”. “Hi ha una cosa que m’impressiona”, continua la directora, “i és que portem gairebé 200 funcions i per a ells cada dia és una estrena, es concentren perquè així sigui”.

Per Mira, quan veus Herrera i Alterio en la funció “és difícil no creure’t que són de veritat una parella amb 48 anys de matrimoni”. Subratlla que hi ha una gran química i que els dos estaven desitjant trobar-se a l’escena. I com es dirigeixen dos monstres com aquests? Magüi Mira riu davant la pregunta. “Li tinc molt de respecte a la paraula dirigir, sóc actriu, i valoro fins a l’infinit que els meus companys de professió acceptin la meva proposta. Dit això, ha estat fàcil, ens hem entès, són gent d’un tarannà i una intel·ligència enormes, i tan generosos...”. Mira afirma que no han trobat a faltar Fonda i Hepburn. “No ens hem acordat d’ells ni mig minut, els personatges estan plantejats d’una altra manera. Són dos lluitadors, una parella viva, sexualment també, que lluiten per resoldre les seves diferències”.