_
_
_
_
_

Joana Ortega: “Cada cop ens empenyen més fora d'Espanya”

La vicepresidenta de la Generalitat es queixa: "La Generalitat demana diàleg per carta i la resposta és una querella criminal"

La querella anunciada pel fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, contra el president Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, no sembla inquietar el Govern català. Ortega, que com els seus companys de l'Executiu serà acusada d'usurpació de funcions, desobediència, prevaricació i malversació de fons, s'ha mostrat ben tranquil·la aquest matí, en una entrevista a RAC1 per les conseqüències de la decisió del fiscal: "No tinc cap sensació d'haver actuat, en cap cas, en contra de la llei. He actuat en plena responsabilitat", i després ha afegit: "Si en un estat democràtic donar veu a la ciutadania és desobediència, doncs, sí, he desobeït". Ortega s'ha mostrat molt crítica amb el Govern del PP, a qui ha acusat d"'instigar" la querella davant la seva "manca de maduresa política".

Ortega s'ha estès més en les conseqüències que, al seu parer, tindrà la querella. Segons la vicepresidenta, ajudarà a augmentar l'independentisme: "En aquesta Espanya cada cop hi ha menys gent. Cada cop ens empenyen més fora d'Espanya", ha explicat. El diàleg, que la Generalitat segueix defensant tot i les decisions preses, es veu afectat també per la decisió del fiscal: "La Generalitat demana diàleg per carta i la resposta de l'Estat és una querella criminal", s'ha queixat Ortega, que ha defensat els fiscals catalans per negar-se a donar suport a Torres-Dulce: "Han actuat amb absoluta independència i proporcionalitat. Ho valoro amb respecte absolut".

La vicepresidenta ha evidenciat la voluntat del Govern català de seguir endavant amb el procés, amb una votació que tingui garanties legals i sigui definitiva per decidir la independència: "Hi haurà un altre 9-N, que pot ser amb l'acord de l'Estat", ha dit Ortega, que opina que la porta tancada de l'Estat és un impuls per a la participació ciutadana: "Cada cop que l'Estat nega el dret a exercir la democràcia hi ha més gent disposada a participar".

La via per fer la "consulta definitiva" –en paraules de Mas el 9-N– sense l'aval de l'Estat són unes eleccions plebiscitàries. El president està pensant si avançar la data dels comicis, ja que, davant el trencament amb ERC i les exigències del PSC, no disposa de socis estables al Parlament. Ortega ha tret importància a aquests fets i creu que l'Executiu podrà esgotar la legislatura i arribar al 2016: "Es pot, perfectament. Sempre sóc del parer que les eleccions s'han de convocar quan toquen".

La consellera no ha volgut detallar el seu vot el 9-N davant la disparitat d'opinions a Unió Democràtica, però el subconscient l'ha traïda: "Al partit hi ha els que hem votat sí-sí, els que han votat sí-no i els que han votat només sí". Davant les crítiques que sovint han rebut els democristians per expressar els seus dubtes en el procés sobiranista, Ortega ha volgut treure pit pel paper del seu partit en la consulta: "Qui ha estat davant la logística és una persona d'Unió; qui ha permès que no hi hagi cap problema de seguretat ha estat una persona d'Unió; qui ha estat al capdavant del pacte pel dret a decidir és una persona d'Unió", ha enumerat, abans d'assegurar que el futur amb Convergència està garantit: "La federació es complementa".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_