Selecciona Edició
Connecta’t
IMMIGRACIÓ EUA

Obama repta els republicans amb mesures d'immigració unilaterals

Obama presentarà aquesta nit de dijous una reforma migratòria que definirà el seu llegat

El president Obama anuncia mesures aquest dijous. Casa Blanca

El president Barack Obama presentarà aquesta nit de dijous, en horari de màxima audiència, una reforma migratòria que definirà el seu llegat i marcarà el to de la política a Washington fins al 2017, quan un nou president arribi a la Casa Blanca.

Unes dues setmanes després de la derrota del seu partit, el demòcrata, en les eleccions legislatives, Obama preveu anunciar que exercirà la seva autoritat presidencial per adoptar una sèrie de mesures que permetran sortir de la penombra legal a milions de persones, la majoria d'origen llatinoamericà. Les mesures ajornaran la deportació i facilitaran un permís de treball a fins a cinc milions de documentats.

El que anunciarà Obama consistirà, entre altres mesures, en decrets, que permeten al president legislar sense passar pel Congrés, dominat pel Partit Republicà. Queda lluny de ser la llei migratòria ambiciosa que Obama va impulsar els primers anys del seu mandat. El Senat la va arribar a aprovar, però els republicans de la Cambra de Representants la van bloquejar. La iniciativa tampoc no s'apropa a la reforma que va promoure el seu antecessor, el republicà George W. Bush, una reforma que obria les portes de la regularització als més de deu milions d'indocumentats.

Els republicans han avisat que les mesures d'Obama equivalen a una declaració de guerra del poder executiu al legislatiu

L'abast ara és més limitat: les persones que s'acullin a les noves mesures no optaran a la green card, la targeta verda de resident permanent, pas previ a la ciutadania. I és provisional: el proper president pot revocar-les. Però les mesures representaran la regularització més gran feta de cop des que el republicà Ronald Reagan va signar una llei que legalitzava uns tres milions de sense papers. I és el primer intent seriós d’Obama d'abordar la presència de milions de persones que viuen en la semiclandestinitat perquè no tenen documents legals.

“Les nostres reformes seran àmplies i estaran dins de la nostra autoritat legal”, va dir aquest dimecres el secretari de Seguretat Nacional, Jeh Johnson, durant una xerrada a Washington.

Johnson va descriure les mesures en termes humanitaris. Es basaran, va dir, en el respecte a “la santedat de la unitat familiar”. Una de les vies per regularitzar els sense papers és frenar les deportacions d'indocumentats, els fills dels quals són ciutadans dels EUA. El nombre de beneficiats serà més elevat si les mesures s'amplien a pares de fills que, el 2012, es van acollir a una primera fornada de regularitzacions temporals per a indocumentats que van arribar aquí quan eren menors d'edat.

Enfront de l'argument de la unitat familiar, els republicans qüestionen que persones que han immigrat als EUA sense passar per les vies legals puguin acollir-se a una legalització ràpida. Es tracta, segons aquest argument, d'una amnistia, paraula que connota criminalitat. El segon argument de la dreta invoca el respecte de la divisió de poders, un dels pilars en què es basa la democràcia nord-americana, fundada en el rebuig a les monarquies absolutistes del segle XVIII. En frenar la deportació de milions de persones per la via del decret, Obama “excedeix la seva autoritat constitucional”, en paraules de Michael Steel, un portaveu del president de la Cambra de Representants, el republicà John Boehner. Steel es refereix al president com l’“emperador Obama”.

Boehner i Mitch McConnell, líder in pectore de la nova majoria republicana al Senat, han avisat que les mesures d’Obama equivalen a una declaració de guerra del poder executiu al legislatiu. Amenacen amb supeditar qualsevol cooperació futura amb el president a les mesures que presentarà aquest dijous a la nit. Però no és clara quina és la resposta.

Els republicans estan dividits. La facció més combativa ja parla de replicar a la provocació del president negant-se a aprovar el pressupost, fet que provocarà un tancament de l’Administració federal, o fins i tot un impeachment, un procés de destitució com el que va afrontar el president Bill Clinton, per un escàndol sexual, els últims anys del seu mandat.

Boehner i McConnell són més prudents. Creuen que disposen d'altres mètodes menys estridents per torpedinar les mesures. Per exemple, negant fons perquè es puguin aplicar o denunciant Obama en els tribunals.

Divendres Obama viatjarà a Las Vegas (Nevada). En una escola que reflecteix la diversitat cultural dels EUA del futur, i en un Estat l'economia del qual no funcionaria sense la mà d'obra immigrant, el president obrirà la campanya.

El debat posa en joc la identitat dels EUA. El 2040, els blancs no hispans deixaran de ser la majoria en aquest país, segons les projeccions demogràfiques. També hi ha en joc el poder polític: cada vegada és més difícil guanyar eleccions sense el suport de la minoria hispana. Les posicions de cada partit en els propers dies poden decidir el vot d'aquest electorat en les eleccions presidencials del 2016.