Selecciona Edició
Connecta’t

El mòbil desafia l’ús del cotxe

Les aplicacions de formes de transport alternatives assetgen el vehicle privat

Un usuari d'Uber consulta l'aplicació a València.
Un usuari d'Uber consulta l'aplicació a València.

El mòbil s'ha convertit en el comandament a distància de noves formes de transport. Un clic porta un xofer a la porta, un altre indica el garatge més proper per recollir un cotxe per hores, un més presenta els rostres de conductors àvids per compartir viatge, l'últim clic posa en contacte viatgers per comprar junts els seients de taula de l'AVE amb un 60% de descompte. Aquesta pluja d'apps (aplicacions per a terminals mòbils) pretenen arraconar el cotxe particular. Els seus creadors afirmen que es pot substituir amb l'ús combinat de totes, i que tenir vehicle propi és antieconòmic. Els fabricants han començat a respondre, Daimler (fabricant de Mercedes) ja opera una flota de vehicles a través de Car2go.

L'autoservei de cotxes per hores Respiro car sharing assegura que el cost anual d'un cotxe mitjà que recorri 12.000 quilòmetres supera els 5.000 euros. “És un malbaratament si només es fa servir per anar i tornar de la feina, o als caps de setmana, que és l'habitual”, assegura Agustín de Saralegui, responsable de màrqueting de l'empresa que en tan sols quatre anys ha posat 2.000 vehicles en 85 aparcaments madrilenys. Respiro car sharing s'expandeix com una taca d'oli perquè està a cinc minuts a peu dels seus clients, que utilitzen els vehicles per fer gestions diàriament o les compres del cap de setmana. “Els lloguem des de dos euros l'hora, i estan ocupats el 60% del temps. Un cotxe de Respiro reemplaça 15 a 20 cotxes particulars però no altres formes de transport, els nostres clients també agafen l'autobús, el metro o el taxi, som complementaris”, aclareix De Saralegui. Frost & Sullivan preveu que marques com Respiro, que tenen 3,3 milions de vehicles a tot el món, arribin als 26 milions el 2020.

Cabify dóna una solució per popularitzar el xofer dels rics a preus imbatibles. L'empresa ofereix a través d'una app impecables cotxes negres sense publicitat exterior i amb xofers vestits que obren la porta. “Donem un preu tancat, hi hagi o no embussos, que rebaixa en un 20% el dels taxis. Usar el nostre servei és un 60% més rendible que tenir cotxe particular només per al cap de setmana, un 49% més rendible que quan es fa servir de dilluns a divendres, i un 14% més que si es fa servir cada dia”, assegura Juan de Antonio, fundador de Cabify, des del Perú, en el seu periple per estendre el servei per Llatinoamèrica. És una firma emergent espanyola que ha aconseguit un rècord en finançament extern.

Una empresa calcula que el cost anual d'un cotxe mitjà que recorri 12.000 quilòmetres supera els 5.000 euros

Cabify té 2.000 cotxes repartits entre les capitals del Perú, Mèxic i Xile, i en set ciutats espanyoles, i al llarg de 2015 entrarà a noves ciutats d'aquests països i a Colòmbia. “Una raó del nostre èxit és la seguretat. Els nostres conductors estan identificats, tenen llicència VTC (vehicles de transport amb conductor), i compleixen els requisits legals. El client rep la informació a l'app en contractar el servei”, explica Juan de Antonio. No només això, l'aplicació de Cabify mostra l'itinerari del cotxe contractat sobre un mapa, el client veu per on va i quan arriba a la seva porta. “Alguns ens contracten per recollir els nens a l'escola" assegura. Els cotxes negres no busquen clients pels carrers ni tenen zones públiques d'aparcament.

Els programes informàtics per compartir viatges amb cotxe entre les ciutats han abaratit el transport privat. La xarxa social de viatges compartits amb cotxe més gran del món és la francesa BlaBlaCar: ha aconseguit 10 milions d'usuaris en 13 països europeus des del 2009. En un any, gairebé ha quadruplicat el nombre d'usuaris mensuals (de 600.000 a dos milions), en part per haver entrat a Rússia i Turquia. “Revolucionem els mercats on entrem. Fins i tot a Rússia, habituada a compartir viatges amb cotxe, s'ha disparat la pràctica en divulgar-la al web i mitjançant apps”, informa Vicent Rosso, encarregat a Espanya i Portugal de BlaBlaCar. La seva aplicació està en cinc milions de mòbils, i l'ús té un creixement tan accelerat com el de l'empresa, del 130% al 150% anual. “Fins i tot després de començar a cobrar una comissió pel servei, com ha passat a Espanya, vam seguir creixent. És perquè donem molta informació per aportar seguretat al conductor i als usuaris, i tenim un equip de 180 persones (10 a Espanya) per ajudar en els problemes que puguin sorgir en el viatge”, afegeix Rosso.

La fórmula de compartir trajectes sembla que no té sostre. És tan usada per turistes de motxilla i joves amb necessitat de gastar poc, com per directius tips de viatjar sols, i BlaBlaCar es disposa a arrasar amb l'entrada a l'Índia, on destinarà el gruix dels 75 milions d'euros obtinguts de fons d'inversió, i a Llatinoamèrica. Després vindrà la resta d'Àsia.

Els programes informàtics per compartir viatges amb cotxe entre les ciutats han abaratit el transport privat

El seu competidor, Amovens, ha disparat la taxa de creixement a Espanya, un 1.700% l'últim any, amb un model diferent. Amovens va al gran públic, però el seu fort és dissenyar plataformes de cotxe compartit a mida per a universitats, parcs empresarials, empreses, administracions, festivals i esdeveniments. Té clients com el Banc Sabadell, Ericsson o Ford. “Part del creixement ha estat per ser la plataforma més barata, no cobrem comissions. El nostre model de negoci són els patrocinis, i el 2015 obrirem altres línies de negoci per mantenir-nos així”, explica el portaveu d'Amovens.

El centenari tren ha il·luminat noves fórmules de compartir que també s'han disparat al mòbil. L'oferta de Renfe de rebaixar un 60% el preu als que comparteixin la compra dels quatre seients a les taules de l'AVE ha generat plataformes que posen en contacte els que fan el mateix trajecte. Compartir Tren Mesa AVE, per exemple, ha aconseguit en sis mesos una comunitat de 20.000 passatgers organitzats gràcies a l'app i al perfil de Facebook.

Mentrestant, la Hisenda espanyola ha posat l'ull sobre Uber, el gegant mundial dels cotxes amb conductor que és a 225 ciutats de 45 països, i que irrita els taxistes dels països on té cotxes conduïts sense llicència VTC. “Hisenda té planificades actuacions de control de l'economia digital per detectar possibles formes de frau fiscal”, va assegurar el Govern amb referència a la legalitat d'Uber. La marca opera a Espanya com a UberPOP, igual que a la resta d'Europa. Mitjançant aquesta fórmula, l'empresa controla l'app que posa en contacte conductors i usuaris i és la passarel·la de pagament entre ells.