_
_
_
_
_

La vida secreta del raor, peix mític

Un vídeo de Fernando Garfella destapa com s'enterra a la sorra

Ja sabem i podem explicar com s'amaga el raor, que és el peix mític, el més bell, saborós i fi de la mar, i també el més car. Rar i erràtic, la seva pesca es una cabòria per a milers d'afeccionats de les illes Balears. És una joia a la taula i s'han arribat a pagar fins a 100 euros el quilogram.

La seva picada a l’ham és elèctrica, com un senyal de Morse i els pescadors diuen que sembla un avís eròtic. Menut i vigorós, esquiu i llis vol mossegar el pescador i molts de cops clava les dues dents als dits del depredador. Només es captura o viu a la sorra, al fons del blanc de la mar, on no hi ha pedra ni algues. A la taula es menja fregit i la seva pell es gairebé tan bona com la carn blanca i mínima.

És un peix de fons i se sabia que s’enterrava a la sorra. Molts cops no vol picar l'ham no fa menció a l’esca i a l’hivern desapareix i no se sap on va. Potser ara n'hem esbrinat el secret. Un excel·lent vídeo de Fernando Garfella Palmer posa el misteri al descobert dels qui no fan vida davall l’aigua.

El raor és un peix de colors que s'amaga dins la sorra i surt tot dret amb els ulls que miren també a l’esquena. La qualitat de la imatge i l'oportunitat del moment capturat fan lloable la tasca de Garfella.

El raor es pesca a volantí i canya. La veda acaba a finals de l’estiu a les illes Balears. Captivador i saborós peix, també es diu galant, i lorito i pez navaja (raor, navalla o pinta a Sicília). El seu atractiu i fama gastronòmica exagerats –especialment a les Balears, tot i que existeix arreu de la Mediterrània i a part de l’Atlàntic– posa en risc la seva existència.

Milers de barques d’afeccionats surten a capturar-lo des del mes de setembre. El raor freqüenta els blancs marins, els transparents paisatges submarins que s'intueixen a contrallum de tants blaus de la mar gran. És l'exquisit emigrant de platges submergides. Canvia de sexe i un mascle lidera un esbart de femelles. No és l'únic poblador que dóna raó a aquests arenals deserts, estèrils, una condemna. Hi ha crancs, aranyes i pedaços que rastregen els fons.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_