Selecciona Edició
Connecta’t

Suport gairebé unànime a Torres-Dulce per presentar la querella contra Mas

Acusa de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce.
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce.

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va obtenir ahir el suport gairebé unànime de la junta de fiscals de sala per presentar la querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per la celebració del 9-N. La querella es registrarà en els propers dies i anirà dirigida contra el president català, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau. La proposta del fiscal general és acusar-los de delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions, tot i que fonts de la Fiscalia van assenyalar que, després d'escoltar ahir els fiscals de sala, Torres-Dulce "matisarà" algunes qüestions "tècniques" de la querella.

Només dos dels 24 fiscals que van assistir a la reunió (el de Seguretat Vial, Bartolomé Vargas, i el cap del contenciós del Suprem, Pedro Crespo) van mostrar molts dubtes sobre la conveniència de querellar-se contra els tres membres del Govern català, però uns quants van exposar reticències jurídiques a alguns dels quatre delictes plantejats pel fiscal general.

Durant les quatre hores que va durar la trobada, els assistents van anar parlant un a un. El debat es va centrar en si hi havia o no arguments per sostenir cada delicte. La majoria dels fiscals van coincidir que hi ha base jurídica per a les acusacions per prevaricació i desobediència. En el primer cas, el fiscal general considera que els actes "adoptats" pel Govern català i "impulsats per la iniciativa i activitat personal dels querellats" constitueixen un delicte de prevaricació administrativa continuada. Segons Torres-Dulce, Mas, la vicepresidenta catalana i la consellera d'Educació van actuar per "aconseguir, costi el que costi, la celebració de la consulta". Entre aquests actes engegats per la Generalitat, Torres-Dulce al·ludeix a la contractació d'una empresa per enviar cartes als ciutadans catalans "exhortant-los" a participar en el 9-N; les resolucions adoptades perquè s'obrissin els col·legis i les seus de la Generalitat a l'estranger; la decisió que els Mossos d'Esquadra que no treballaven el dia 9 de novembre anessin a treballar, i el fet de mantenir oberta la pàgina web en què s'informava sobre com votar.

"Trobant-se jurídicament suspès el procés de participació, els querellats adopten decisions, escrites o no, i perseveren en vies de fet, que els situen als extramurs de l'ordenament jurídic, i que només aspiren a fer prevaler la seva voluntat sobre el contingut de les decisions que sobre aquest tema havia adoptat el Tribunal Constitucional", assenyala Torres-Dulce en la seva proposta de querella.

L'acusació de desobediència també es basa en la burla a la suspensió dictada pel Constitucional. En contra de l'argument de la Generalitat, que nega desobediència perquè ningú de l'Executiu català va rebre un requeriment per frenar la consulta alternativa, Torres-Dulce insisteix que resulta "evident" que Mas i el seu Govern sabien que la consulta i el procés participatiu estaven suspesos. "Les declaracions públiques fetes per alguns d'ells dissipen qualsevol dubte sobre aquest tema", argumenta el fiscal general, que recorda una declaració de Mas el mateix 9-N: "Si la Fiscalia vol saber qui és el responsable d'obrir els col·legis que em mirin a mi, el responsable sóc jo i el meu Govern".

Els delictes que creen més dubtes entre els fiscals de sala són els de malversació i usurpació de funcions. Alguns fiscals van opinar que la prevaricació i la desobediència ja "absorbeixen" els altres dos, per la qual cosa no s'havien d'incloure de forma independent. D'altres, en canvi, consideren que els dos tenen "consistència" per si mateixos.

Torres-Dulce va obtenir el suport per presentar la querella pels quatre delictes i contra Mas, Ortega i Rigau, però fonts fiscals no descarten que en la denúncia definitiva es depurin les acusacions de manera que no tots els delictes s'atribueixin als tres querellats. El fiscal general justifica la inclusió en la querella de la vicepresidenta i la consellera d'Educació perquè totes dues van participar de forma "personal i directa" en els preparatius del 9-N.

Al principi de la intervenció, Torres-Dulce va demanar lleialtat a la institució. Conscient de la situació en què podia quedar si la cúpula fiscal no li atorgava el suport, el fiscal general va demanar la defensa del ministeri públic que, en les últimes setmanes, ha sofert pressions dirigides tant a accelerar la presentació de la querella com al fet que no es presentés. A aquestes van fer referència alguns dels assistents amb al·lusions explícites a la utilització que ha fet el Govern de la Fiscalia, exigint-li celeritat, posant data a la presentació de la querella i indicant els delictes pels quals s'havia de presentar, segons fonts fiscals.

Amb el suport de la cúpula fiscal i accedint al desig manifestat pel PP perquè s'actués contra Mas, Torres-Dulce ha solucionat, aparentment, la situació fràgil que vivia. No obstant això, els fiscals més crítics consideren que, encara que hagi salvat aquest obstacle, la transcendència que ha tingut la pugna l'ha deixat ferit i que, des del principi, hauria d'haver pres les regnes i haver liderat, amb el suport o assessorament de la junta de fiscals, la decisió de querellar-se contra el president de la Generalitat.