Selecciona Edició
Connecta’t

La violència amenaça l’impuls internacional a la causa palestina

Abbas veu qüestionada la imatge de mesura que va conrear en l'ofensiva de l'estiu

Palestins amb la cara tapada celebren l'atac a la sinagoga. Ampliar foto
Palestins amb la cara tapada celebren l'atac a la sinagoga. reuters

El president palestí, Mahmud Abbas, defensa en públic i en privat que més violència no és el que necessita la seva terra. Durant l'estiu passat, quan es van reviure manifestacions insòlites durant 10 anys, amb 30.000 persones al carrer per l'ofensiva contra Gaza, Abbas cridava a la denúncia, però també a la contenció, sabedor que no pot encoratjar un descontentament que no té com controlar. Una tercera intifada no trencaria l'estancament que pateix el seu projecte d'Estat propi, sinó que suposaria un vessament de sang –palestina i israeliana– més gran i l'allunyament de la comunitat internacional, que just ara començava a alinear-se més clarament amb la seva causa. La violència amenaça el que ha guanyat en els últims mesos.

Hugh Lovatt, del Consell Europeu de Relacions Internacionals, recorda que Abbas va aconseguir erigir-se, durant l'Operació Marge Protector contra Gaza, com l'home de pau a mig camí entre Israel i Hamas, el que convencia el món que controlaria els passos fronterers sense deixar fer als islamistes. El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, l'ha aplaudit pel seu "esforç" per no escalfar els ànims en els xocs generats entre fidels musulmans i ultranacionalistes jueus a l'Esplanada de les Mesquites (Muntanya del Temple per als jueus) i, com una allau, de fons, han arribat reconeixements del seu Estat com el de Suècia i votacions com la que es va celebrar al Parlament del Regne Unit per avalar la seva existència sobirana com a pas cap a la pau, actuació similar a les plantejades per Espanya o França.

"El Govern d'unitat amb Hamás no qualla", adverteix un analista a Gaza

L'estratègia d'estrènyer els llaços amb Occident aferrant-se a una crida molt senzilla i efectiva, com la necessitat de reconèixer i respectar els drets dels palestins, ja ha fet efecte en gairebé tothom i ara Europa s'està sumant al suport com a nació, amb la nova cap de la diplomàcia, Federica Mogherini, que assegura que que la seva conquesta és un objectiu essencial del mandat que acaba d'estrenar.

Però Abbas no comptava amb les morts que estan deixant els atacs individuals, no organitzats. Encara que no hi ha reivindicacions clares, les "felicitacions" de Hamas o el Gihad Islàmic cada vegada que hi ha un atemptat embruten la imatge del líder palestí, que al juny anunciava un Govern d'unitat en el qual hi ha aquestes milícies.

"No té el control de Gaza, i Hamas encara en porta les regnes. El gabinet d'unitat no qualla, es podran convocar les anunciades eleccions a final d'any, i la població palestina, descontenta per la falta d'avenços, pressiona des de dins, de vegades a la desesperada, per canviar les coses", afirma Abu Saada Mukhamer, analista de Gaza.

Com revelen les múltiples assemblees celebrades als camps palestins aquestes setmanes, s'ha generat una simpatia clara per la resistència, entesa sobretot com la fi de la cooperació amb Israel –especialment en matèria de seguretat– i per l'adhesió a l'Estatut de Roma, pel qual els palestins podrien reconèixer la Cort Penal Internacional i denunciar el seu adversari per crims de guerra. És possible que per prevenir una onada més gran, i si fracassen els reconeixements i la resolució que en el Consell de Seguretat de l'ONU busca la fi de l'ocupació per al novembre del 2016, Abbas hagi d'optar per fer alguns d'aquests passos, impopulars en el pla internacional, però que serien un bàlsam per als seus.