_
_
_
_
_

Astúries sanciona els bancs amb ‘clàusules sòl’ a les hipoteques

El Principat d'Astúries multa amb 8.000 euros per cada crèdit amb condicions abusives

Íñigo de Barrón

Les 'clàusules sòl' –les que no permeten que baixi la quota encara que ho facin els tipus d'interès– afecten uns 3,5 milions de famílies. Després de perdre més del 90% de les demandes judicials, els bancs estan pactant amb els clients l'anul·lació d'aquestes clàusules. No obstant això, aquest procés judicial és llarg en el temps i car pels costos. La Unió de Consumidors d'Astúries ha trobat una via més ràpida i barata. Ha denunciat davant el Principat d'Astúries 2.179 hipoteques de bancs per tenir clàusules abusives, basant-se en la sentència de maig del 2013 del Tribunal Suprem, que les va qualificar així quan no s'haguessin explicat bé als clients o les seves condicions fossin clarament favorables per a l'entitat.

El Govern autònom, controlat pel PSOE amb el suport d'Esquerra Unida, després de complir els tràmits administratius, ha fet públiques les primeres multes. A més d'abusives, considera l'agreujant que el crèdit hipotecari és un bé de primera necessitat perquè suposa la base per tenir l'habitatge.

Fins ara, el Principat ha imposat 53 sancions de 8.000 euros cadascuna per falta greu a Caja Rural de Asturias, Banco Popular, Liberbank (controlat per l'antiga Caja Asturias), Banco Pastor i Caja España. Queden 2.126 expedients, però seguiran el mateix camí, ja que els casos són similars, segons Dacio Alonso, president de la Unió de Consumidors d'Astúries-UCE. “Si se sancionen tots els contractes denunciats, aquestes cinc entitats hauran de pagar 17,43 milions d'euros”, calcula.

No obstant això, l'estratègia de la Unió de Consumidors no és buscar la sanció al banc, sinó retirar-la si arriba a un acord raonable amb el perjudicat. Així s'aconsegueix l'objectiu principal, que és la retirada de la clàusula i el pagament del que s'ha cobrat indegudament, sense passar pels jutjats, on hi ha un embús per la multitud de casos que els arriben. El Banc Sabadell, amb forta implantació a la regió per haver comprat el Banco Herrero, no té cap cas denunciat perquè ha pactat amb els seus clients.

Alguna de les entitats multades ha manifestat la seva intenció de recórrer contra la sanció al jutjat contenciós administratiu. Aquest pas té l'avantatge que evita pagar la multa. No obstant això, si perdessin en primera instància, la sanció al banc seria ferma perquè l'import és inferior a 30.000 euros.

Per al banc és més rendible pagar els 8.000 euros que mantenir la clàusula perquè si no la retira, la següent sanció té la qualificació de molt greu per l'agreujant de mantenir una condició abusiva i pot arribar als 100.000 euros.

Dacio Alonso considera que el Principat “ha actuat amb molta valentia perquè les entitats financeres afectades són les que el financen i han fet moltíssima pressió per evitar les sancions”. En opinió del president de la UCE d'Astúries, el més important d'aquesta via “és que pot agilitar els tràmits per les 3,5 milions de famílies [a tot Espanya] amb 'clàusules sòl' a les seves hipoteques. Tots els Governs autònoms tenen competències en les seves respectives direccions generals de Consum, però, a diferència del Principat, no fan res. Es limiten a recomanar al perjudicat que s'adreci al Banc d'Espanya, sabent que aquest organisme tampoc fa res perquè diu que no és competència seva”.

“La Unió de Consumidors denuncia la connivència i prevaricació dels Governs autònoms que, tenint plenes competències per sancionar els bancs i caixes per l'abús i engany de les 'clàusules sòl' seguint l'exemple d'Astúries, van optar per protegir els seus interessos, abans que els dels seus ciutadans”, afirma en un comunicat.

Aquesta organització pretén que aquestes clàusules “costin diners, reputació i clients als bancs”, apunta Alonso.

Segons els càlculs de la UCE, aquesta clàusula suposa un sobrecost per a la hipoteca superior en molts casos als 200 o 300 euros mensuals. També afirma que la clàusula sòl impedeix al client beneficiar-se de les rebaixes en el tipus d'interès que alguns bancs van prometre als hipotecats que domiciliaven la nòmina, contractava una targeta o diverses assegurances. “Com va dir la sentència del Suprem, aquestes ofertes eren enganyoses, no hi ha dubte”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Íñigo de Barrón
Es corresponsal financiero de EL PAÍS y lleva casi dos décadas cubriendo la evolución del sistema bancario y las crisis que lo han transformado. Es autor de El hundimiento de la banca y en su cuenta de Twitter afirma que "saber de economía hace más fuertes a los ciudadanos". Antes trabajó en Expansión, Actualidad Económica, Europa Press y Deia.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_