Selecciona Edició
Connecta’t

Orelles i cua de llop per a Lluís Homar

L'actor triomfa al Teatre Borràs amb la seva versió de ‘Terra baixa’

Lluís Homar a 'Terra baixa'.
Lluís Homar a 'Terra baixa'.

No només va matar el llop sinó que va cobrar-ne les orelles i la cua. Lluís Homar va triomfar ahir a la nit al Teatre Borràs en l'estrena barcelonina de la seva Terra Baixa, insòlita versió one man xou dirigida per Pau Miró i presentada prèviament al Festival Temporada Alta de Girona. Davant un públic entre el qual hi havia bona part de la professió teatral i que va premiar l'actor amb llargs i càlids aplaudiments, Homar va representar amb mestratge el clàssic de Guimerà —aquest Cims borrascosos amb pubilla, esdevingut un extraordinari repte actoral, en el qual encarna els quatre personatges de la funció. L'actor passa sense solució de continuïtat de fer amb entranyable simpatia la nena Nuri a encarnar l'innocent i al final feroç pastor Manelic, al despòtic amo Sebastià o a la desgraciada, depredada i cobejada Marta. Sense histrionismes, amb subtilesa, sense deixar de ser el mateix Homar, dient amb amor el text, emprant de manera formidable tota la seva experiència i els seus registres, l'actor arriba a fer dialogar els personatges i que el públic els visualitzi gairebé alhora. El millor és que en poc més d'una hora, amb un sol actor, Homar aconsegueix que tinguis la sensació d'haver vist completa l'obra.

Amb el suport d'una escenografia essencial, fins i tot algun fetitxe personal i una cortina de fulles que representa la pura i salvadora terra alta, Homar transita entre els quatre personatges i alhora pica l'ullet al públic mentre explica el drama.

En sortir a saludar, des de l'escenari, Homar, va dir que era “una nit molt especial” i va tenir un emotiu record per a la gent ja desapareguda dels diferents muntatges de Terra baixa que han coronat la seva carrera: des del de teatre amateur amb 16 anys, el 1974, fins al de Fabià Puigserver del 1990. Entre els recordats, Armand Calafell, Maria Rosa Bonany, Pep Montanyès, Puigserver, Rafael Anglada i Joan Miralles. Una estupenda vetllada de teatre al voltant d'un actor pletòric de facultats i en un moment especialment feliç de la seva vida i la seva professió.